1979
| Tipus | any civil i any comú que comença en dilluns  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1979 (mcmlxxix) |
| Islàmic | 1399 – 1400 |
| Xinès | 4675 – 4676 |
| Hebreu | 5739 – 5740 |
| Calendaris hindús | 2034 – 2035 (Vikram Samvat) 1901 – 1902 (Shaka Samvat) 5080 – 5081 (Kali Yuga) |
| Persa | 1357 – 1358 |
| Armeni | 1428 |
| Rúnic | 2229 |
| Ab urbe condita | 2732 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1940 1950 1960 - 1970 - 1980 1990 2000 | |
| Anys | |
| 1976 1977 1978 - 1979 - 1980 1981 1982 | |
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
Enguany tingué lloc el primer Congrés de Periodistes Catalans.
- 24 de febrer - Girona: Es publica el primer número del Punt Diari.[1]
- 17 d'abril: Comencen les emissions Ona Lliure, la primera ràdio lliure del país.[2]
- 1 de maig: Primer número d'Els Marges, revista quadrimestral de llengua i literatura catalana fundada per Joaquim Molas.[3]
Art i arquitectura
[modifica]L'urbanització Mas del Plata començà a construir-se a Cabra del Camp amb la inauguració, el primer de maig, d'una estàtua de Mazinger Z de deu metres d'alçària.[4]
- Morts
El 4 de gener morí a Barcelona el pintor sabadellenc Rafael Durancamps i Folguera (n. 1891).
Cinema i televisió
[modifica]| M/d | Direcció | Títol | Gènere |
|---|---|---|---|
| 01/18 | Jordi Feliu | Alícia a l'Espanya de les meravelles | fantàstica |
| 09/17 | Josep Maria Forn | Companys, procés a Catalunya | històrica |
| 08/14 | Joan Piquer i Simón | Supersonic Man | superheroic |
| 12/17 | Robert Benton | Kramer contra Kramer | drama |
| 05/10 | Francis Ford Coppola | Apocalypse Now | drama bèl·lic |
| 10/05 | Blake Edwards | 10, la dona perfecta | comèdia |
| 05/15 | Douglas Hickox | Alba zulu | bèl·lic |
| 08/17 | Terry Jones | La vida de Brian | sàtira |
| 06/26 | Guy Jorré | El rei Muguet | telefilm |
| 04/12 | George Miller | Mad Max | apocalíptic |
| 12/15 | Hayao Miyazaki | El castell de Cagliostro | anime |
| 05/03 | Volker Schlöndorff | El timbal de llauna | drama històric |
| 05/25 | Ridley Scott | Alien | ciència-ficció |
| 12/14 | Steven Spielberg | 1941 | paròdia |
| 05/25 | Andrei Tarkovski | Stàlker | ciència-ficció |
| Iván Zulueta | Arrebato | fantàstic | |
| 06/12 | Chang Yan | Baomi Ju de Qiangsheng | thriller |
El 9 d'abril se celebrà la gala dels Premis Oscar de 1978.
- Naiximents
.jpg)
També s'estrenà la sèrie de televisió La barraca, basada en la novel·la homònima de Vicent Blasco Ibáñez.
Còmics
[modifica]Després de dos capítols solts, la sèrie Kinnikuman començà la publicació setmanal en la revista Shūkan Shōnen Jump. L'autor malaisi Lat publicà l'àlbum The Kampung Boy. Enguany nasqueren els autors Bryan Lee O'Malley (Scott Pilgrim), Øystein Runde i Michael Buonauro (mort el 2004) i l'editor de Marvel Nick Lowe.
Bryan Lee O'Malley
Nick Lowe
A final d'any Marvel Comics publicà la sèrie Rom the Space Knight, basada en el joguet homònim comercialitzat al mateix temps: el ninot no tingué gens d'èxit, però la sèrie es publicà de manera ininterrompuda fins al 1986.
Esports
[modifica]El 12 de febrer es fundà a Berlín l'equip de futbol americà Berliner Bären. El pilotari Bengoetxea III guanyà la final del Manomanista 22 a 10 contra García Ariño IV. La Selecció d'handbol del Canadà quedà subcampiona en el Campionat Panamericà de Handbol.
Educació
[modifica]- 30 d'octubre, Cadis: Es funda la Universitat de Cadis.[5]
Literatura
[modifica]El 9 de setembre Jaume Vallcorba i Plana fundà l'editorial barcelonina Quaderns Crema; al novembre, diversos escriptors publicaren el primer número de la revista literària Cairell, de la qual se'n publicaren huit números fins a 1981.
- Naiximents
El 23 de setembre nasqué el poeta palestí Refaat Alareer…
Música
[modifica]| d | artistes | títol | estil |
|---|---|---|---|
| Al Tall | Quan el mal ve d'Almansa... | folk | |
| Joan Baptista Humet | Fins que el silenci ve | folk | |
| Remigi Palmero | Humitat relativa | pop | |
| 07/27 | AC/DC | Highway to Hell | blues rock |
| 02/05 | Bee Gees | Spirits Having Flown | folk |
| 06/02 | The Boomtown Rats | The Fine Art of Surfacing | pop |
| 06/16 | Camarón | La leyenda del tiempo | flamenco |
| 12/14 | The Clash | London Calling | rock |
| 09/27 | Leonard Cohen | Recent Songs | cançó |
| 05/08 | The Cure | Three Imaginary Boys | new wave |
| 05/31 | Electric Light Orchestra | Discovery | rock |
| 02/ | The Human League | Reproduction | synthpop |
| 08/10 | Michael Jackson | Off the Wall | pop |
| 06/15 | Joy Division | Unknown Pleasures | pop |
| 05/23 | Kiss | Dynasty | rock |
| 03/24 | Motörhead | Overkill | rock |
| 10/27 | Bomber | rock | |
| 08/27 | The Alan Parsons Project | Eve | rock prog. |
| 11/30 | Pink Floyd | The Wall | rock prog. |
| 10/02 | The Police | Reggatta de Blanc | fusió |
| 08/03 | Rainbow | Down to Earth | rock dur |
| 03/29 | Supertramp | Breakfast in America | rock prog. |
El 28 de febrer, el grup Madness actuà a Londres per primera vegada amb eixe nom. A l'abril, el grup de rock The Runaways confirmà llur dissolució. En octubre, Juli Bustamante començà a gravar cançons per al seu primer disc, Cambrers, publicat dos anys més tard. Pep Laguarda també enregistrà el seu segon i últim disc, Plexison impermeable, que no seria publicat fins 2012.[6] El trio progressiu Emerson, Lake & Palmer se separà sense avís, després d'un intent fallit d'organitzar una gira de comiat.
Naiximents
[modifica]
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Morts
[modifica]
?
Carmelita Aubert (cantant de varietats)
Política i revolucions
[modifica]
- 3 d'abril, Espanya: eleccions municipals espanyoles de 1979, les primeres eleccions municipals després de la mort del General Franco.
- 25 d'octubre, Catalunya: s'hi celebra el referèndum en què resultà plebiscitat l'estatut d'autonomia, conegut com l'Estatut de Sau. Aquest entra en vigor el 8 de desembre, essent sancionada pel rei Joan Carles I com a llei orgànica estatal (Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre). És publicada en els diaris oficials corresponents: BOE (22 de desembre) i DOGC (31 de desembre).
- 16 de gener, Pèrsia: El xa Mohamed Reza Pahlevi fuig del país amb la família i s'exilia a Egipte, on morí el 27 de juliol de l'any següent.
- 1 de febrer, Teheran, Iran: l'aiatol·là Ruhol·lah Khomeini hi arriba procedent de París, on vivia exiliat.
- 3 de març, Espanya: La Unió de Centre Democràtic, encapçalada per Adolfo Suárez, guanya les eleccions generals espanyoles de 1979 per majoria relativa.
- 5 de març, Júpiter: s'esdevé la màxima aproximació al planeta de la sonda Voyager 1.
- 28 de març, Harrisburg, estat de Pennsilvània, Estats Units: Al reactor nuclear de l'illa de Three Mile falla una bomba del sistema de refrigeració del reactor, produint l'evaporació d'aigua contaminada i provocant una fusió nuclear, en l'anomenat Accident de Three Mile Island.
- 11 d'abril, tropes de Tanzània ocupen Kampala capital d'Uganda.
- 1 d'abril, Iran: després d'un referèndum, s'hi proclama una república islàmica.
- 4 de maig:
- Madrid, Espanya: s'hi constitueix el Senat per primera vegada després del franquisme.
- Regne Unit: El Parlament Britànic nomena Margaret Thatcher cap de govern: serà la primera dona que ocupa aquest càrrec.
- 2 de juny, Varsòvia, República Popular de Polònia: el papa Joan Pau II hi arriba per visitar el seu país natal, el primer del bloc comunista que visitarà el pontífex.
- 19 de juliol, Managua, Nicaragua: El Front Sandinista d'Alliberament Nacional ocupa la ciutat i enderroca la dictadura de Somoza.
- 25 d'octubre, Referèndum estatutari a Catalunya de 1979
- 24 de novembre - Barcelona: Un atemptat fallit de Terra Lliure es cobra la vida del seu membre Fèlix Goñi i Roura i fereix al militant Quim Pelegrí.[7]
- 24 de desembre, Afganistan: A petició del govern comunista, tropes de la Unió Soviètica comencen a envair el país. Comença la Guerra de l'Afganistan.
- Dirigents estatals en el càrrec
Adolfo Suárez
Josep Tarradellas
Margaret Thatcher
James Carter
.jpg)
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Videojocs
[modifica]Fa 47 anys
El videojoc d'Atari Adventure fon el primer amb un ou de pasqua (virtual), consistent en una altra fita: la primera volta que un programador aparegué acreditat dins del joc. Altres jocs publicats enguany foren Asteroids, Galaxian, Lunar Lander i Warrior —considerat el primer videojoc de lluita mà a mà— per a recreativa o el FS1 Flight Simulator per a Apple II i TRS-80.
1979 a 1982
El secret d'Adventure
El creador d'Asteroids
Galaxian
La Intellivison de Mattel
Un cartutx d'Star Raiders
_logo.png){kind=logo}
_Port.jpg)
A les acaballes de l'any, l'empresa joguetera Mattel estrenà la consola de joc Intellivision a Fresno (ciutat de Califòrnia), abans de comercialitzar-la a nivell nacional l'any següent. Est any, Ken i Roberta Williams fundaren també a Fresno l'empresa On-Line Systems, amb la idea de programar per als ordinadors personals, fins que descobriren el potencial dels videojocs jugant al Colossal Cave Adventure. defunc== Naixements == Les persones nascudes el 1979 faran 47 anys el 2026.
Naixements
[modifica]Països Catalans
- 6 de febrer, Reus: Laura Sánchez García, patinadora catalana que va competir en les dècades de 1990 i 2000.[8]
- 15 de març, Barcelona: Ariadna Oltra, periodista i presentadora de televisió catalana.
- 26 d'abril, Barcelona: Laia Ortiz i Castellví, llicenciada en Ciències Polítiques i política catalana, ha estat diputada al Congrés i al Parlament de Catalunya.[9]
- 29 de maig, València: Jéssica Albiach, periodista i política valenciana resident a Catalunya.[10]
- 19 de juny, Navarcles: Rosa Maria Morató, atleta catalana, especialista en fons i en cros.[11]
- 2 de juliol, Nador, Marroc: Najat El Hachmi, escriptora catalana i mitjancera cultural d'origen amazic.[12]
- 11 de juliol, Sabadell: Marina Gatell i Poch, actriu de teatre i cinema i productora catalana.[13]
- 16 de juliol, Barcelona: María Escoté, modista i dissenyadora de moda catalana.[14]
- 29 de juliol, Granollers: Sandra Sabatés, periodista catalana.[15]
- 7 de setembre, Calafell: Guillem Solé, cantant i compositor català del grup Buhos.
- 10 de setembre, Barcelona: Laia Palau Altés, jugadora catalana de bàsquet.[16]
- 18 de setembre, Terrassa: Sílvia Muñoz i Escudé, jugadora d'hoquei sobre herba.[17]
- 15 de novembre, Barcelona: Albert Rivera, expolític català.
Resta del món
- 18 de gener, St. Julian's, Malta: Roberta Metsola, diputada i presidenta del Parlament Europeu.[18]
- 7 de febrer, Ta'izz, Iemen: Tawakul Karman, activista iemenita, Premi Nobel de la Pau de l'any 2011.[19]
- 21 de febrer, Waco, Texas: Jennifer Love Hewitt, actriu, autora, productora i cantant estatunidenca.
- 4 de març, Roubaix: Karima Delli, política francesa.[20]
- 16 de març, Atenes: Savina Yannatou, cantant grega, investigadora del cant a Europa.[21]
- 20 de març, València: Silvia Navarro Jiménez, jugadora d'handbol valenciana, medallista olímpica.
- 24 de març, Nova York, Estats Units: Lake Bell, actriu, escriptora i directora estatunidenca.[22]
- 26 de març, Madrid: Saioa Hernández, soprano.
- 29 de març, Madrid: Estela Giménez, gimnasta rítmica i presentadora de televisió espanyola.[23]
- 30 de març,
- Ribadesella: Adriana Lastra Fernández, política asturiana.[24]
- Nova York (EUA): Norah Jones, cantant, pianista i actriu americana.[25]
- 1 d'abril, Santander, Cantàbria: Ruth Beitia Vila, atleta espanyola. Ha estat diputada del Parlament de Cantàbria.[26]
- 10 d'abril, Washington: Rachel Corrie, activista propalestina que morí esclafada per una excavadora (m. 2003).[27]
- 11 d'abril, Xile: María Elena Swett, actriu.
- 19 d'abril, Poona, Índia: Amruta Patil, artista i escriptora. És la primera autora de novel·les gràfiques del país.
- 29 d'abril, Madrid: Tania Sánchez Melero, política espanyola, ha estat diputada a l'Assemblea de Madrid.[28]
- 5 de maig, Filipines: Charmane Star, actriu porno
- 23 de juny, Meliskerke, Veere: Franca Treur, escriptora i periodista neerlandesa.[29]
- 26 de juliol, Zeberio, Biscaia: Txema Añibarro, futbolista basc que jugava com a migcampista.
- 27 de juliol, Rio de Janeiro: Marielle Franco, sociòloga, política, feminista, defensora dels drets humans, assassinada (m. 2018).[30]
- 15 de setembre, Kenya: Edna Kiplagat, corredora de fons kenyana; campiona del món de marató.[31]
- 21 de setembre, Glasgow, Escòcia: Keith Lasley, migcampista actiu a la Lliga Escocesa.
- 22 d'octubre, Chicago, Illinois: Jannero Pargo, jugador de bàsquet.
- 24 d'octubre, Barakaldo: Silvia Intxaurrondo Alcaine, periodista basca.[32]
- 25 de novembre, Estocolm: Joel Kinnaman, actor suec.
- 14 de desembre, Chester, Anglaterra: Michael Owen, futbolista
- 16 de desembre, Rochester, EUA: Luke Harper Lluitador nord-americà († 2020)
- 20 de desembre, Florència, Itàlia: Chiara Francini, actriu
- Londres: Taiye Selasi, escriptora, fotògrafa i cineasta anglesa.
- Kristian Nygård, artista noruec
- Marràqueix: Achraf Baznani, fotògraf marroquí
- Batman (Turquia): Yavuz Ekinci, escriptor
Vicent Baydal
Mireia Boya
Najat El Hachmi
Raül Garrigasait
Carlos Latre
Josep Pedrals
Félix de Dénia
Aaliyah (m. 2001)
J. Barberena (m. 2019)
M. Franco (m. 2018)
J. Jaymes (m. 2019)
Josh Klinghoffer
A. Massaro (m. 2019)- Bryan Lee O'Malley
N. Portal (m. 2020)
Noomi Rapace
Øystein Runde
N. Toffa (m. 2019)
M. Vervoort (m. 2019)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Necrològiques
[modifica]| M/d | nom i llinatges | activitat | origen | e. |
|---|---|---|---|---|
| 11/05 | Al Capp | autor de còmics | estatunidenc | 70 |
| 06/14 | Ahmad Zahir | cantant | afagnés | 33 |
Entre les morts destacades de l'any hi ha la del compositor Vicent Asencio, el cineasta Jean Renoir o el poeta Blas de Otero.
Països Catalans
- 4 de gener - Barcelona (Barcelonès): Rafael Durancamps i Folguera, pintor català.
- 26 de gener - Barcelona (Barcelonès): Martí Marcó i Bardella, activista socialista i independentista català, militant de Terra Lliure.
- 28 de març - Ciutat de Mèxic: Carme Cortès i Lladó, pintora impressionista catalana (n. 1892).[33]
- 4 d'abril - València: Vicent Asencio i Ruano, compositor valencià (n. 1908).
- 1 de juny - Barcelona: Carme Barnadas i Gorina o Gurina, pintora catalana (n. 1904).[34]
- 5 d'agost, Barcelona: Matilde Gironella i Escuder, pintora i escriptora en castellà que va signar com a Ilde Gir (n. 1899).[35]
- 12 de setembre - Madrid: Laly Soldevila, actriu catalana.[36]
- 18 de setembre - Barcelona: Josep Pascual i Vila, químic català (n. 1895).
- 27 de setembre - Barcelona: Palmira Puig i Ximénez, fotògrafa catalana (n. 1912).[37]
- 6 d'octubre - El Port de la Selva: Maria Rosa de Navas i Escuder, ceramista catalana.[38]
- 25 de desembre, Barcelona: Adela Simon Pera, infermera catalana impulsora de la modernització de la professió a Catalunya I Espanya (n. 1919).[39]
Resta del món
- 27 de gener - Buenos Aires, Argentina: Victoria Ocampo, escriptora i editora argentina (n. 1890).[40]
- 9 de febrer - Londres (Anglaterra): Dennis Gabor, físic hongarès, Premi Nobel de Física de l'any 1971 (n. 1900).
- 12 de febrer - Beverly Hills (EUA): Jean Renoir, cineasta francès.
- 16 de març
- Bazoches-sur-Guyonne, França: Jean Monnet, economista francès i un dels pares de l'actual Unió Europea (n. 1888)[41]
- Madrid: Carmen de Icaza, novel·lista espanyola del 1935 al 1960 (n. 1899).[42]
- 4 d'abril -Rāwalpindi, Pakistan: Zulfikar Ali Bhutto, president de Pakistan entre 1971 i 1973 (n. 1928)[41]
- 10 d'abril -Roma (Itàlia): Giovanni Rota Rinaldi, conegut com a Nino Rota, compositor italià especialment conegut per la seva feina com a compositor de música per a pel·lícules (n. 1911).[43]
- 2 de maig - Bèrgam (Itàlia): Giulio Natta, químic italià, Premi Nobel de Química de l'any 1963 (n. 1903).[44]
- 29 de maig, Santa Monica, Califòrnia: Mary Pickford, actriu canadenca.[45]
- 1 de juny - Schopfheim (Alemanya): Werner Forssmann, metge alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1956 (n. 1904).[46]
- 2 de juny - Barcelona: Fèlix Goñi i Roura, activista polític català (n. 1958).[47]
- 11 de juny - Krefeld: Elisabeth Kadow, artista tèxtil alemanya, alumna de la Bauhaus.[48]
- 16 de juny - Nova York (EUA): Nicholas Ray, director de cinema estatunidenc (n. 1911).[49]
- 29 de juny - Majadahonda, Madrid: Blas de Otero, poeta basc en llengua castellana (n. 1916).[50]
- 2 de juliol - Tver, Rússia: Larissa Iukhímivna Xepitko, directora de cinema, guionista i actriu soviètica ucraïnesa (n. 1938).[51]
- 8 de juliol:
- Tòquio (Japó): Sin-Itiro Tomonaga, físic japonès, guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1965 (n. 1906).[52]
- Cambridge, Massachusetts (EUA): Robert Burns Woodward, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1965 (n. 1917).[53]
- 15 de juliol - Montevideo (Uruguai): Juana de Ibarbourou, poetessa uruguaiana.
- 3 d'agost - Estocolm (Suècia): Bertil Ohlin, economista i polític suec, guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1977.
- 6 d'agost - Múnic (Alemanya): Feodor Lynen, bioquímic alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1964 (n. 1911).[54]
- 11 d'agost - Milà, Italia: Giaci Mondaini, pintor, guionista i humorista (n. 1903).[55]
- 12 d'agost - Dublín (Irlanda): Ernst Boris Chain, bioquímic britànic d'origen alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1945 (n. 1906).
- 14 d'agost - Berlín: Elisa Úriz Pi, mestra, pedagoga i activista política navarresa, precursora de l'Escola Moderna a Espanya (n. 1893).[56]
- 8 de setembre - París: Jean Seberg, actriu nord-americana (n. 1938).
- 16 de setembre - Edimburg: Marion Gray, matemàtica escocesa, que ha donat nom a un graf (n. 1902).[57]
- 6 d'octubre - Boston: Elizabeth Bishop, poeta estatunidenca, Premi Pulitzer de poesia el 1956 (n. 1911).[58]
- 22 d'octubre -París: Nadia Boulanger, professora de música, directora d'orquestra, compositora francesa (n. 1887).[59]
- 26 d'octubre - Seül (Corea del Sud): Park Chung-hee (en hangul: 박정희, en hanja: 朴正熙) polític i militar sud-coreà, que ocupà els càrrecs de primer ministre el 1962 i de president interí de 1962 a 1963. Més endavant fou president de Corea del Sud de 1963 fins al seu assassinat el 1979 (n. 1917).[60]
- 29 d'octubre, Madrid: Felisa Martín Bravo, primera doctora en Física i primera dona a ingressar al Cuerpo Superior de Meteorologia d'Espanya (n. 1898).[61]
- 13 de novembre, Los Angeles: Lois Weber, actriu de cinema mut, guionista, productora i directora cinematogràfica nord-americana (n. 1879).[62]
- 21 de novembre - Riga, Letònia: Asja Lācis, actriu i dramaturga letona, promotora del «teatre proletari per a nens» (n. 1891).[63]
- 23 de novembre - Malibú, EUA: Merle Oberon, actriu de cinema britànica (n. 1911).
- 5 de desembre - París, França: Sonia Delaunay, pintora i dissenyadora de les avantguardes artístiques (n. 1885).[64]
- 7 de desembre - Cambridge, Massachusetts, EUA: Cecilia Payne-Gaposchkin, astrònoma i astrofísica britanicoamericana, destacada pel seu descobriment sobre la composició de les estrelles (n. 1900).[65]
- 23 de desembre, Pàdua: Peggy Guggenheim, mecenes nord-americana (n. 1898).[66]
- Ciutat de Mèxic: Carme Cortès i Lladó, pintora impressionista (n. 1892).[67]
Al Capp (n. 1909)
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Efemèrides de Girona». Ajuntament de Girona. [Consulta: 8 febrer 2020].
- ↑ «Ona Lliure comença a emetre». Estel Negre. [Consulta: 19 març 2011].
- ↑ «Editorial. Encarant els pròxims vint-i-cinc anys». Els Marges, 63, 1999.
- ↑ «スペインにマジンガーZの銅像がある» (en japonés). Gigazine, 21-08-2006. [Consulta: 29 desembre 2019].
- ↑ «Historia de la Universidad de Cádiz – Portal UCA». [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Pep Laguarda & The Reisons Plexison impermeable». Enderrock. [Consulta: 8 agost 2018].
- ↑ Fernàndez Calvet, Jaume. Terra Lliure (1979-1985). Barcelona: editorial El Llamp, 1986, p. 35-39 (col·lecció La Rella). ISBN 84-86066-77-8.
- ↑ «Laura Sánchez García | enciclopedia.cat». [Consulta: 20 desembre 2023].
- ↑ «Laia Ortiz Castellví - X Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 15 febrer 2024].
- ↑ «Jéssica Albiach» (en castellà). El Periódico, 21-11-2020. [Consulta: 1r abril 2024].
- ↑ «Rosa Maria Morató i Rodríguez | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Coll, Maria. «Najat El Hachmi: “La persona no es pot definir amb una paraula”». Núvol, 13-09-2014. [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Entrevista a Marina Gatell». A cel obert Comunicació, 01-01-2017. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «María Escoté: "Me gustan las listas de las peor vestidas"» (en castellà). Expansión, 12-04-2019. [Consulta: 15 maig 2024].
- ↑ Villacastín, Rosa. «Sandra Sabatés habla de todo, y de todos, con Rosa Villacastín» (en castellà). Diez Minutos, 19-12-2018. [Consulta: 19 maig 2021].
- ↑ «Laia Palau Altés | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 agost 2021].
- ↑ «Sílvia Muñoz Escudé | enciclopedia.cat». [Consulta: 9 agost 2024].
- ↑ Ortiz de Zárate, Roberto. «Roberta Metsola» (en castellà). CIDOB. [Consulta: 30 novembre 2022].
- ↑ «Tawakul Karman | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 desembre 2023].
- ↑ «Accueil | Karima DELLI» (en francès). Parlement européen. Députés. [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «Savina Yannatou» (en polonès). Cracòvia Jazz Autumn, Fundació Centre Cultural Alchemia. [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ Scholz, Pablo O. «Pam & Tommy: el fenómeno de la serie explicado por su directora, Lake Bell» (en castellà). Clarín, 16-02-2022. [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ Olmeda, Fernando. «La proeza de las 'niñas de oro' en Atlanta'96 (I)» (en castellà). Tribuna Olímpica, 10-02-2016. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «XII Legislatura (2016-2019). Lastra Fernández, Adriana». Congrés dels Diputats. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Norah Jones» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 26-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ Fra, Amalia. «Ruth Beitia: "Ganar el oro en los Juegos de Río fue un sueño"» (en castellà), 04-12-2017. [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ Güler, Sena. «Rachel Corrie, la mujer que se convirtió en ícono de la resistencia civil por la causa palestina». Anadolu Agency, 16-03-2021. [Consulta: 20 gener 2023].
- ↑ Ríos, Daniel; Romero, Juanma. «Tania Sánchez oficializa su candidatura a las primarias de IU a la Comunidad de Madrid» (en castellà). Infolibre, 17-10-2014. [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ Beek, Mats. «Franca Treur». Schrijversinfo.nl, 2016. [Consulta: 14 abril 2016].
- ↑ «Dos policías detenidos por crimen de Marielle Franco en Brasil». TelesurTV, 12-03-2019. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Keitany y Kiplagat correrán el Maratón de Nueva York» (en castellà). Somosatletismo, 26-09-2017. Arxivat de l'original el 2020-07-23. [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Así es Silvia Intxaurrondo, la presentadora de 'La hora de La 1' que se especializó en Estudios Árabes e Islámicos» (en castellà). 20minutos, 03-07-2023. [Consulta: 30 gener 2024].
- ↑ «Carmen Cortès Lladó». Geni. [Consulta: 12 juliol 2021].
- ↑ «Barcelona Índice de defunciones 1976-1980». Family Search. [Consulta: 8 març 2022].
- ↑ «Necrològiques - Matilde Gironella Escuder». La Vanguardia, 05-08-1979, pàg. 20.
- ↑ «Laly Soldevila (1933-1979) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 29 maig 2023].
- ↑ Pallàs Barta, Marina «Palmira Puig Ximenez, de Tàrrega al món a la recerca d'un ideal social i estètic». Urtx: revista cultural de l'Urgell, 34, 2020, pàg. 313–345. ISSN: 2014-4857.
- ↑ «Esquela mortuòria». La Vanguardia, 06-11-1979. [Consulta: 18 agost 2024].
- ↑ «Esquela de Adela Simón i Pera». La Vanguardia, 27-12-1979, pàg. 28.
- ↑ «Hace 30 años fallecía Victoria Ocampo». La Nación, 27-01-2009.
- 1 2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Carmen de Icaza». Biblioromance.es. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «Ròta, Nino» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1963» (en anglès americà). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Mary Pickford | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1956» (en anglès americà). [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ «34è aniversari de la mort en combat de Fèlix Goñi "Bruc"». Llibertat.cat, 01-06-2013. [Consulta: 17 febrer 2014].
- ↑ «Kunst und Krefeld | Kuenstler_Archiv». [Consulta: 27 juny 2022].
- ↑ «Nicholas Ray | Biography, Movies, Assessment, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2021].
- ↑ «Biografia» (en euskera). Fundació Blas de Otero. [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «A Harrowing Exploration of War and the Meaning of Human Existence: The Ascent» (en anglès). Off Screen, 01-03-2016. [Consulta: 14 març 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1965» (en anglès americà). [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1965» (en anglès americà). [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1964» (en anglès americà). [Consulta: 5 agost 2020].
- ↑ «Giacinto Mondaini, maestro milanese dell’arte satirica e surrealistica». milanocittastato.it. [Consulta: 28 octubre 2025].
- ↑ Martorell, Manuel. «Josefa y Elisa Úriz Pi». A: Mª del Juncal Campo Guinea. Mujeres que la historia no nombró (en castellà). Ajuntament de Pamplona, p. 206-210 (Mujeres en la historia).
- ↑ O'Connor, J. J.; Robertson, E. F. «Marion Cameron Gray - Biography» (en anglès). School of Mathematics and Statistics University of St Andrews, Scotland, 01-04-2009. [Consulta: 20 gener 2022].
- ↑ «Elizabeth Bishop | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 gener 2026].
- ↑ «Boulanger, Nadia (1887-1979)». PARES. Ministeri de Cultura - Govern d'Espanya. [Consulta: 3 setembre].
- ↑ «Park Chung Hee | Biography, Assassination, & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 octubre 2021].
- ↑ «ABC SEVILLA (Sevilla) - 14/11/1979, p. 64 - ABC.es Hemeroteca». [Consulta: 11 juny 2019].
- ↑ «Florence “Lois” Weber (1879-1939) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ Do, Paolo. «Il teatro dell'infanzia» (en italià). Dinamo Press, 18-10-2017. [Consulta: 2 setembre 2021].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «El arte de un edredón, Sonia Delaunay (1885-1979)». Mujeres en la historia. [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Cecilia Payne-Gaposchkin | British-born American astronomer» (en anglès). [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «Peggy Guggenheim: Adicta al arte» (en castellà). Fundación Cultural Estilo, 24-11-2021. [Consulta: 27 juny 2023].
- ↑ «Carme Cortès Lledó. Diccionari biogràfic de dones». Xarxa Vives d'Universitats, Generalitat de Catalunya, Consell de Mallorca. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 1r maig 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1979