Vés al contingut

BepiColombo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula vol espacialBepiColombo
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiósonda espacial i missió espacial Modifica el valor a Wikidata
Operador   Agència Espacial Europea
   Agència Espacial Japonesa Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID2018-080A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT43653 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantAirbus
ISAS Modifica el valor a Wikidata
Massa
4.100 kg

2.700 kg Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data20 octubre 2018
LlocELA-3, Port Espacial Europeu de Kourou Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentAriane 5 ECA Modifica el valor a Wikidata
ContractistaArianespace Modifica el valor a Wikidata
CHEOPS Modifica el valor a Wikidata →
X: BepiColombo Modifica el valor a Wikidata

BepiColombo és una missió i vehicle espacial, dissenyat conjuntament per l'Agència Espacial Europea (ESA) i l'Agència Espacial Japonesa (JAXA) per a l'exploració de Mercuri. El seu nom prové del matemàtic i enginyer italià Giuseppe (Bepi) Colombo.

La missió fou aprovada per l'ESA el 31 de gener de 2007. Per executar-la, es va formalitzar un contracte de 329 milions d'euros entre Astrium i Alcatel Alenia Space.

La sonda va ser llançada el 20 d'octubre de 2018 per un coet Ariane 5 des de Kourou, a la Guaiana Francesa. Està previst que s'insereixi en l'òrbita de Mercuri al novembre de 2026, després de sobrevolar una vegada la Terra, dues vegades Venus, i sis vegades Mercuri.[1][2] L'any 2017 el cost total de la missió es va estimar en uns 2.000 milions de dòlars nord-americans.[3]

El programa previst de la missió se centra en dos components principals: l'orbitador (Mercury Planetary Orbiter, MPO), construït per l'ESA, i l'orbitador magnetosfèric (Mercury Magnetospheric Orbiter, MMO) construït per la JAXA.

El sistema de propulsió principal de la BepiColombo és un motor de propulsió iònica, però també utilitzarà assistències gravitatòries de la Lluna, Venus i Mercuri. Els dos orbitadors disposen també de coets químics estàndard per a diverses maniobres orbitals.

La missió

[modifica]

Descripció

[modifica]

La missió implica tres components, que se separaran en naus espacials independents a la seva arribada a Mercuri.[4]

  • El Modul Transfer Module (MTM), mòdul de transferència a Mercuri, per a la seva propulsió, construït per l'ESA.
  • El Mercury Planet Orbiter (MPO), l'Orbitador planetari de Mercuri, construït per l'ESA.
  • El Mercury Magnetospheric Orbiter (MMO) o Mio, l'Orbitador magnestofèric de Mercuri, construït per la JAXA.

Durant les fases de llançament i creuer, aquests tres components s'han mantingut junts per formar el Mercury Cruise System, és a dir, el Sistema de Creuer a Mercuri (MCS).

S'espera que arribi a l'òrbita de Mercuri al novembre de 2026. Quan s'insereixi en òrbita, els satèl·lits "Mio" i MPO se separaran i observaran Mercuri en col·laboració durant un any, amb una possible extensió de la missió d'un any addicional.[5]

Els orbitadors estan equipats amb instruments científics de diversos països europeus i del Japó. Amb aquests instruments s'estudiarà el nucli de ferro líquid i sòlid del planeta, que ocupa tres quarts parts del seu radi, i es determinarà la grandària de cadascun d'aquests dos nuclis.[5] La missió també farà mapes del camp gravitacional i del camp magnètic de Mercuri. També estudiarà la composició i dinàmica de l'exosfera, incloent la seva generació i escapament. Rússia va subministrar un espectròmetre de raigs gamma i un espectroscopi de neutrons per verificar l'existència de gel d'aigua en els cràters polars que es troben permanentment a l'ombra dels raigs del sol.

Objectius científics

[modifica]

Els principals objectius científics de la missió són els següents:[6]

  • Estudiar l'origen i l'evolució d'un planeta proper a un estel.
  • Estudiar Mercuri com a planeta: forma, interior, estructura, geologia, composició i cràters.
  • Investigar l'atmosfera residual de Mercuri (exosfera): composició i dinàmica.
  • Estudiar l'entorn magnetitzat de Mercuri (magnetosfera): estructura i dinàmica.
  • Investigar l'origen del camp magnètic de Mercuri.
  • Verificar la teoria general de la relativitat d'Einstein amb alta precisió.[7][8]
  • Estudiar el cràter d'impacte creat en el final de la missió de la NASA MESSENGER, que va deixar al descobert part del subsòl amb materials més frescos i amb menor exposició de l'exterior.[9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ esa «BepiColombo ya está en camino para investigar los misterios de Mercurio». European Space Agency. Arxivat de l'original el 2018-10-20 [Consulta: 20 octubre 2018].
  2. ↑ «BepiColombo Launch Rescheduled for October 2018». ESA, 25-11-2016. [Consulta: 14 desembre 2016].
  3. ↑ BepiColombo Mercury mission tested for journey into 'pizza oven' Stephen Clarke Spaceflight Now 17 July 2017
  4. ↑ (2011) "BepiColombo Mercury Magnetospheric Orbiter (MMO)" a 9th IAA Low-Cost Planetary Missions Conference. 21–23 June 2011, Laurel, Maryland.   Arxivat 23 de febrer 2020 a Wayback Machine.
  5. ↑ 5,0 5,1 Science with BepiColombo ESA, Accessed: 23 October 2018
  6. ↑ «BepiColombo: Fact Sheet». ESA, 01-12-2016. [Consulta: 13 desembre 2016].
  7. ↑ «BepiColombo – Testing general relativity». ESA, 04-07-2003. Arxivat de l'original el 7 February 2014. [Consulta: 7 febrer 2014].
  8. ↑ Einstein's general relativity reveals new quirk of Mercury's orbit Emily Conover Science News 11 April 2018
  9. ↑ «Final 'suicida' de una nave espacial en Mercurio» (en castellà). [Consulta: 20 febrer 2017].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: BepiColombo
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=BepiColombo&oldid=36467288»