24 de gener
| << | Gener 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià. Queden 341 dies per finalitzar l'any i 342 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1812 - Altafulla (Tarragonès): el Primer Exèrcit, manat pel baró d'Eroles, és derrotat al combat d'Altafulla pels generals Lamarque i Mathieu, governador militar de Barcelona, durant la Guerra del Francès.[1]
- 1856 - Figueres: Queden aprovats els estatuts de fundació de l'entitat Casino Menestral Figuerenc.[2]
- 1913 - Barcelona, l'Institut d'Estudis Catalans promulga les Normes ortogràfiques, resultat de la codificació de Fabra.[3]
- 1920 - Barcelona: estrena de l'òpera Lo monjo negre al Gran Teatre del Liceu, amb música de Joaquim Cassadó sobre un text de Frederic Soler (Serafí Pitarra).
- 2009: Un temporal de vent deixa vuit morts a Catalunya i País Valencià, a més d'incendis i de nombroses destrosses.[4]
- Resta del món
- 1076, Worms: Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic convoca el sínode de Worms.
- 1616: l'expedició holandesa comandada per Willem Schouten i Jacob Le Maire descobreix l'illa de Los Estados, prop del cap d'Hornos.
- 1869: Madrid: tipògrafs i impressors es reuneixen amb l'italià Giuseppe Fanelli per fundar la primera secció de l'Associació Internacional de Treballadors a Espanya.[5]
- 1918, Bessaràbia, formada majoritàriament per la República de Moldàvia, s'independitza de l'Imperi Rus. Tot i això, dos mesos després serà annexionada de nou al Regne de Romania.
- 1946, Nova York, Estats Units: l'Assemblea General de les Nacions Unides aprova la seva primera resolució per crear la Comissió d'Energia Atòmica.[6]
- 1977, Madrid, Espanya: un escamot d'ultradreta assassina cinc advocats laboralistes de CCOO, a l'anomenada Matança d'Atocha.[7]
- 1984, Estats Units: surt a la venda l'Apple Macintosh.[8]
- 2011, Moscou, Rússia: un atemptat suïcida a l'Aeroport Internacional de Moscou-Domodédovo causa 35 morts i més de 150 ferits.[9]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1943 - Barcelona: Juan Erasmo Mochi, cantant.
- 1947:
- Barcelona: Mercè Sampietro Marro, actriu catalana de cine, teatre, televisió i doblatge.[10]
- Aldaia, l'Horta Oest: Jaume Ortí Ruiz, empresari valencià i president del València CF entre 2001 i 2004.
- 1952 - Barcelona: Neus Bartran i Milian, jugadora de bàsquet catalana.[11]
- 1971 - Terrassa, Vallès Occidental: Sònia de Ignacio-Simó i Casas, jugadora d'hoquei sobre herba catalana.[12]
- 1984 -Torredembarra: Berta Castells, atleta catalana olímpica de llançament de martell.[13]
- 1992 - Sant Sadurní d'Anoia: Berta Tarrida i Calduch, jugadora d'hoquei sobre patins catalana.[14]
- Resta del món
- 1670, Bardsey, West Yorkshire (Anglaterra): William Congreve, dramaturg i poeta anglès (m. 1729).
- 1705, Àndria, Regne de Nàpols: Farinelli, cantant d'òpera italià.
- 1712, Berlín, Regne de Prússia: Frederic el Gran, rei de Prússia.
- 1732, París, Regne de França: Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais, escriptor i dramaturg francès, considerat el pare dels drets d'autor europeus.
- 1776, Königsberg: Ernst Theodor Amadeus Hoffmann, escriptor i compositor alemany.
- 1888, Viena, Àustria: Vicki Baum, escriptora austríaca (m. 1960).[15]
- 1893, Tafalla: Elisa Úriz Pi, mestra, pedagoga i activista política navarresa, precursora de l'Escola Moderna a Espanya (m. 1979).[16]
- 1917, Hamden (EUA): Ernest Borgnine, actor estatunidenc (m. 2012).
- 1918, Berna (Suïssa): Gottfried von Einem, compositor austríac (m. 1996).
- 1921, Nova York: Beatrice Mintz, embriòloga nord-americana.[17]
- 1923, Vannes: Geneviève Asse, pintora i gravadora francesa, creadora del «blau Asse» (m. 2021).[18]
- 1925, Fairfax, Oklahoma (EUA): Maria Tallchief, ballarina nord-americana, de la nació osage (m. 2013).[19]
- 1940, Rostock (Mecklemburg-Pomerània Occidental, (RDA): Joachim Gauck, el 18 de març de 2012 va ser nomenat 11è president federal d'Alemanya.
- 1941:
- Tel-Aviv, Mandat Britànic de Palestina: Dan Shechtman, científic israelià, Premi Nobel de Química de l'any 2011.
- Nova York, Estat de Nova York (EUA): Neil Diamond, cantant, compositor, guitarrista, actor i productor estatunidenc.[20]
- 1943, Dallas, Texas (EUA): Sharon Tate, actriu estatunidenca, que morí assassinada per membres de la família Manson (m. 1969).[21]
- 1946, Còrdova, Espanya: Rafael Orozco Flores, pianista andalús.
- 1949, Chicago, Illinois (EUA): John Belushi, còmic, actor i músic estatunidenc que es feu famós per les seves intervencions a Saturday Night Live, i fou un dels The Blues Brothers (m. 1982).[22]
- 1957, Bradford, Yorkshire (Regne Unit): Adrian Edmondson, músic, escriptor, còmic i actor britànic conegut, sobretot, per interpretar el paper de Vyvyan a la sèrie televisiva Els joves.[23]
- 1961, Berlín, Alemanya: Nastassja Kinski, actriu i model alemanya.[24]
- 1970, Rosario, Argentina: Roberto Bonano, exfutbolista que jugava de porter.
- 1991, Los Angeles, EUA: Avi Nash, actor nord-americà.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1336 - Barcelona: Alfons el Benigne, comte de Barcelona.
- 1937 - Barcelona: Teresa Gelats i Grinyó, recuperà cançons populars i tradicionals catalanes (n. 1855).[25]
- 1939 - Cuernavaca, Mèxic: Manuel Penella Moreno, compositor valencià de sarsueles (n. 1880).
- 1961 - Castelló de la Plana, Plana Alta: Francesc Mora i Berenguer, arquitecte valencià.
- 1980 - Sabadell: Lluís Papell i Comas, periodista i escriptor català.
- 1989 - Valènciaː María Mercedes Maestre Martí, metgessa valenciana, exiliada republicana.[26]
- 2002 - Barcelona: Teresa Condeminas i Soler, pintora classicista-noucentista catalana (n. 1905).[27]
- 2015 - Sabadell: Joan Serra i Llobet, waterpolista català (n. 1927).
- 2023:
- Cubelles: Mònica Miquel i Serdà, política catalana, diputada i alcaldessa de Cubelles (n. 1962).
- València: Vicent Salvador i Liern, poeta, assagista i filòleg valencià (n. 1951).
- Resta del món
- 41 - Calígula (Gaius), emperador romà.
- 1125 - Tbilisi, Geòrgia: David IV de Geòrgia, dit el Constructor, rei de Geòrgia, el primer que es va independitzar de l'Imperi Romà d'Orient (n. 1073).[28]
- 1666 - Frankfurt: Johann Andreas Herbst, compositor i teòric musical del Barroc.
- 1878 - La Haia, Països Baixos: Pieter Bleeker, metge i ictiòleg.
- 1920 - Amedeo Modigliani, pintor italià de formació francesa.
- 1941 - Cotorroː Laura Martínez de Carvajal, oftalmòloga i primera metgessa de Cuba.[29]
- 1965 - Winston Churchill, polític britànic (n. 1874).
- 1970 - Roma: Caresse Crosby, dissenyadora del sostenidor modern (n. 1892).[30]
- 1982 - Ciutat de Mèxic: María Teresa Prieto Fernández de la Llana, compositora asturiana que visqué a Mèxic (n. 1896).[31]
- 1990 - Upland, Califòrnia: Madge Bellamy, actriu estatunidenca del cinema mut (n. 1899).[32]
- 2016 - Boston, Massachusetts: Marvin Minsky, informàtic i científic cognitiu en el camp de la intel·ligència artificial, guanyador del premi Turing.[33]
- 2018 - Gènova: Rosetta Noli, soprano italiana (n. 1922).[34]
Festes i commemoracions
[modifica]- Onomàstica: Mare de Déu de la Pau; sants Mardoni, Musoni, Eugeni i Metel de Neocesarea, màrtirs; Felicià de Foligno bisbe i màrtir; Francesc de Sales (1567 – 1622), prevere i fundador de l'Orde de les Saleses; Santa Pau, santa llegendària, monja del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
- Dia del Punt Volat
Referències
[modifica]- ↑ «batalla d'Altafulla | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Serna, Èrika «El Casino Menestral Figuerenc (1856-1996) vist des del seu arxiu». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, Nº. 32, 1999, pàg. 361. ISSN: 1136-0267.
- ↑ «Normes ortogràfiques 1913». IEC. Institut d'Estudis Catalans, 2013. [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ «El temporal de vent amaina després de fer set morts i provocar destrosses i problemes de mobilitat arreu de Catalunya». [Consulta: 20 juny 2012].
- ↑ Abad de Santillán, Diego. Contribución a la historia del movimiento obrero español (en castellà). Méx., Editorial Cajica, 1962, p. 106.
- ↑ United Nations General Assembly Resolution 1 session 1 Establishment of a Commission to Deal with the Problems Raised by the Discovery of Atomic Energy on 24 gener 1946
- ↑ «L'autor de la matança d'Atocha el 1977 serà extradit a Espanya dijous». 324cat, 04-02-2020. [Consulta: 9 desembre 2021].
- ↑ «Jan. 24, 1984: Birth of the Cool (Computer, That Is)». Wired, 24-01-2008 [Consulta: 31 desembre 2023].
- ↑ «Un atemptat suïcida en un aeroport de Moscou mata almenys 31 persones i causa més de 130 ferits». diari Ara, 24-01-2011.
- ↑ «Mercedes Sampietro cree que cada vez se hace mejor cine en España, pero falta apoyo al guión» (en castellà). La Información, 27-02-2016. Arxivat de l'original el 2019-01-24. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «Neus Bartran Milian | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ «Sònia de Ignacio-Simó Casas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ «Berta Castells Franco | enciclopedia.cat». [Consulta: 14 novembre 2023].
- ↑ «Berta Tarrida Calduch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r desembre 2020].
- ↑ «Vicky Baum | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Martorell, Manuel. «Josefa y Elisa Úriz Pi». A: Mª del Juncal Campo Guinea. Mujeres que la historia no nombró (en castellà). Ajuntament de Pamplona, p. 206-210 (Mujeres en la historia).
- ↑ «Beatrice Mintz (1921-) | The Embryo Project Encyclopedia». Arxivat de l'original el 2021-01-19. [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ Philippe Dagen «La peintre Geneviève Asse est morte» (en francès). Le Monde, agost 2021.
- ↑ «Maria Tallchief, a Dazzling Ballerina and Muse for Balanchine, Dies at 88» (en anglès). nytimes.com.
- ↑ «Neil Diamond» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
- ↑ «Sharon Tate». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 8 gener 2023].
- ↑ John Belushi a Discogs (anglès)
- ↑ "7 things you never knew about Adrian Edmondson". Birmingham Mail. Retrieved 15 January 2021.
- ↑ «Nastassja Kinski» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ Rebés Molina, Salvador. «Coses que sabem de Teresa Gelats». A: Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades. Bellpuig; Barcelona: Ajuntament de Bellpuig; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018, p. 7-16. ISBN 978-84-9883-960-9.
- ↑ «Maestre Martí, Mercedes». Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 8 març 2016].
- ↑ «Teresa Condeminas Soler | Asociación Española de Pintores y Escultores» (en castellà). [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ Toumanoff, Cyrille. Manuel de Généalogie et de Chronologie pour l'histoire de la Caucasie chrétienne (Arménie, Géorgie, Albanie). Roma: Edizioni Aquila, 1976, p. 122.
- ↑ «Laura Martínez de Carvajal, la primera cubana en convertirse en médico» (en castellà). Cuba Debate, 19-08-2014. [Consulta: juliol 2024].
- ↑ Frías, Miguel. «Sexo, drogas y descontrol: la vida de la creadora del corpiño» (en castellà). Clarín, 07-02-2019. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ Rodríguez de la Torre, Fernando. «María Teresa Prieto y Fernández de la Llana». Real Academia de la Historia. [Consulta: 8 març 2021].
- ↑ «Madge Bellamy (1899-1990) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2024].
- ↑ «Marvin Minsky, Pioneer in Artificial Intelligence, Dies at 88». The New York Times, 25-01-2016 [Consulta: 25 gener 2016].
- ↑ «Rosetta Noli» (en anglès). ArtistInfo de Metason. [Consulta: 20 gener 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 24 de gener
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:24 de gener.