25 de gener
| << | Gener 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 340 dies per finalitzar l'any i 341 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1151 - Riudoms (Baix Camp): El príncep normand Robert d'Aguiló fa donació de la terra de Riudoms al cavaller Arnau de Palomar amb la condició de construir-hi un castell, fet que es considera com la fundació del poble.
- 1711 - Girona és ocupada per tropes borbòniques.
- 1938 - Una aurora boreal és visible a Catalunya.[1]
- 1959 - Basílica de Sant Pau Extramurs, Roma: El papa Joan XXIII anuncia que convoca el XXI Concili ecumènic conegut com a Concili del Vaticà II
- 1981 - Un grup d'intel·lectuals signa el Manifest dels 2.300 en contra de la política lingüística i la discriminació del castellà feta per la Generalitat de Catalunya.
- 2010 - València: Diversos partits polítics i plataformes de l'àmbit valencianista, progressisme i ecologista creen la Coalició Compromís.
- Resta del món
- 1569 - Amèrica, colònies espanyoles: Felip II hi estableix el Tribunal de la Inquisició.
- 1817 - Roma: estrena de La Cenerentola de Gioacchino Rossini al Teatro Valle.
- 1971 - Los Angeles, EUA: Charles Manson, Susan Atkins i Patricia Krenwinkel són declarats culpables dels assassinats de Sharon Tate i els seus amics i del matrimoni LaBianca i condemnats a mort.
- 1976, Madrid: es constitueix el Front d'Alliberament de la Dona (FLM), organització feminista espanyola.[2]
- 2011, El Caire, Egipte: comencen les manifestacions de la revolució egípcia de 2011.[3]
- 2019 - Brumadinho, estat de Minas Gerais, Brasil: Col·lapse de la presa de Brumadinho, que va causar la pèrdua de 270 vides, la pitjor catàstrofe del segle a Amèrica.[4]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1233 - Palma: Ramon Llull, escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner (m. ca 1315).[5]
- 1863 - Barcelona: Joan Brull i Vinyoles, pintor català de finals del segle xix, representant del simbolisme català (m. 1912).
- 1869 - Barcelona: Carme Bonaplata i Cuní, soprano catalana (m. 1911).[6]
- 1874 - Palma: Paula Cañellas Alba, mestra krausista i feminista mallorquina (m. 1940).[7]
- 1906 - València: Tina de Jarque, vedet, actriu i cantant catalana (m. 1937).[8]
- 1911 - Barcelona: Carme Millà Tersol, dibuixant i cartellista anarquista catalana.[9]
- 1914 - Vic: Maria Dolors Orriols i Monset, escriptora catalana (m. 2008).[10]
- 1921 - Llíria: Juan Vicente Mas Quiles, compositor i director d'orquestra i banda valencià.
- 1928 - Barcelona: Adolfo Marsillach i Soriano, actor, autor dramàtic, director de teatre i escriptor català (m. 2002).
- 1931 - Barcelona: Roser Bofill i Portabella, periodista catalana, pionera en el periodisme religiós (m. 2011).[11]
- 1940 - Vic: Lluís Solà i Sala, poeta, dramaturg i traductor català.[12]
- 1950 - València: Josepa Cucó i Giner, antropòloga social valenciana, membre de l'IEC.[13]
- 1952 - València: Manuel Llorente Martín, empresari valencià, president del València CF (2009- 2013).
- 1970:
- Barcelona: Tomàs Jofresa i Prats, jugador de bàsquet català.
- Barcelona: Jordi Valls i Pozo, poeta català, primer Poeta de la Ciutat.
- 1976 - Barcelona: Gisela Morón Rovira, nedadora de natació sincronitzada, guanyadora d'una medalla olímpica als Jocs de Pequín.[14]
- 1977- Vic: Marta Rovira i Vergés, advocada i política; secretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya.[15]
- 1980 - Terrassa: Xavier Hernández i Creus, ex jugador de futbol del Futbol Club Barcelona.
- Resta del món
- 1477 - Nantes: Anna de Bretanya, reina de França i duquessa de Bretanya (m. 1514).[16]
- 1736 - Torí, Regne de Sardenya: Joseph Louis Lagrange, matemàtic, físic i astrònom torinès, naturalitzat francès (m. 1813).[17]
- 1874 - París (França): William Somerset Maugham, escriptor britànic (m. 1965).
- 1882 - Londres (Anglaterra): Virginia Woolf, escriptora i editora anglesa (m. 1941).[18]
- 1894 -
- Liptovský Mikuláš, Eslovàquia: Janko Alexy, pintor i escriptor eslovac.
- Hèlsinki: Aino Aalto, arquitecta i dissenyadora finesa pionera (m. 1949).[19]
- 1905 - Caldwell, Texas: Julia Smith, pianista, compositora i escriptora musical estatunidenca (m. 1989).[20]
- 1913 - Varsòvia, Polònia: Witold Lutosławski, compositor polonès (m. 1994).[21]
- 1917 - Moscou (Rússia): Ilià Prigogin, químic belga d'origen soviètic, Premi Nobel de Química 1977 (m. 2003).
- 1922 - Gènova (Itàlia): Luigi Luca Cavalli-Sforza, genetista, Premi Internacional Catalunya 1993 (m. 2018).
- 1923 - Uppsala (Suècia): Arvid Carlsson, metge, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2000 (m. 2018).
- 1927 - Rio de Janeiro (Brasil): Antônio Carlos Jobim, cantautor brasiler (m. 1994).[22]
- 1933 - Paniqui, Filipines: Corazón Aquino, política filipina, que fou Presidenta de les Filipines, la primera dona cap d'estat a Àsia (m. 2009).[23]
- 1938 - Los Angeles: Etta James –Jamesetta Hawkins–, cantant estatunidenca de blues, soul, gospel, jazz… (m. 2012).[24]
- 1943 - Austin, Texas, Estats Units: Tobe Hooper fou un director de cinema estatunidenc (m. 2017).
- 1944 - Gan (França): Paule Constant, escriptora francesa, Premi Goncourt 1998.[25]
- 1947
- Zamora: Ángel Nieto Roldán, pilot de motociclisme de velocitat 13 cops Campió del Món (m. 2017).
- Toronto, Ontario, Canadà: Mia Kirshner, actriu canadenca.
- 1948 - Sydney, Austràlia: Ros Kelly, ministra en els governs de Bob Hawke i Paul Keating.
- 1949 - Londres (Anglaterra): Paul Nurse, bioquímic anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2001.
- 1952 - Pequín (Xina): Liu He, economista i polític xinès, un dels quatre viceprimers-ministres del Govern xinès (2018-).
- 1976 - Malmö, Escània, Suècia: Elisabet Strid, soprano sueca.[26]
- 1981 - Manhattan, Nova York (EUA): Alicia Keys, cantant i compositora de R&B estatunidenca.[27]
- 1982 -
- Salamanca: Sheila Blanco, cantant i compositora espanyola.[28]
- Roma: Noemi, cantant, cantautora i compositora italiana.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1829 -Terrassa: Antoni Bosch i Cardellach, metge, arxiver i historiador català.
- 1962 - Illa, Rosselló: Josep Sebastià Pons, escriptor nord-català (n. 1886).
- 1978 - Barcelona: Joaquim Viola i Sauret, polític català, afusellat per EPOCA (n. 1913).
- Resta del món
- 1886 - Santa Rosa de Colmo (Quintero, Xile): Benjamín Vicuña Mackenna, historiador xilè.
- 1937 - Pavia: Rina Monti, biòloga, fisiòloga i zoòloga italiana, primera dona a obtenir càtedra universitària a Itàlia (n. 1871).[29]
- 1947 - Miami (la Florida, EUA): Al Capone, gangster estatunidenc d'origen napolità, més conegut per Scarface (n. 1899).
- 1961 - Moscou: Nadejda Udaltsova, artista russa, representant prominent de l'avantguarda russa en la pintura (n. 1886).[30]
- 1970 - París: Jane Bathori, soprano francesa (n. 1877).[31]
- 1981 - Scottsdale, Arizonaː Adele Astaire, ballarina i actriu estatunidenca (n. 1896).[32]
- 1985 - París (França): Kenny Clarke, bateria de jazz estatunidenc, inventor de la bateria moderna (n. 1914).
- 1988 - Paso Robles, Califòrnia (EUA): Colleen Moore, actriu nord-americana (n. 1899).[33]
- 1990 - Londres (Anglaterra): Ava Gardner, actriu nord-americana (n. 1922).[34]
- 2004 - Hoofddorp: Fanny Blankers-Koen, atleta neerlandesa, primera a guanyar quatre medalles olímpiques d'or, una de les més destacades de tots els temps (n. 1918).[35]
- 2015 - Atenes, Grècia: Demis Roussos, cantant i baixista grec (n. 1946).
- 2016 - Bex, Suïssa: Denise Duval, soprano lírica francesa coneguda per les seves interpretacions de Francis Poulenc (n. 1921).[36]
- 2017 - Cromer, Regne Unit: John Hurt, actor anglès (n. 1940).[37]
- 2018 -
- Victòria, Austràlia: Hope Black, científica australiana, biòloga i malacòloga marina (n. 1918).[38]
- Managua, Nicaragua: Claribel Alegría, escriptora i periodista nicaragüenca (n. 1924).[39]
Festes i commemoracions
[modifica]- Onomàstica: Conversió de l'apòstol sant Pau; Ananies de Damasc; Bretanió de Tomis, bisbe; Palemó de Tabenna, anacoreta; beat Enric de Seuse, místic dominic; beat Manuel Domingo i Sol, prevere i fundador de la Fraternitat dels Sacerdots Operaris Diocesans del Sagrat Cor de Jesús.
- Festa major de Sant Pere de Ribes (Garraf).
- Festa local de Sant Pol de Mar, a la comarca del Maresme.
- Escòcia: Burns Supper, sopar en honor del poeta nacional, Robert Burns.
Referències
[modifica]- ↑ «Quan s'encengué la nit de la Guerra Civil | Llegendàrium». [Consulta: 16 novembre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Manifiesto del Frente de Liberación de la Mujer de Madrid» (en español), 25 enero 1976. Arxivat de l'original el 7 de agosto de 2013. [Consulta: 10 maig 2013].
- ↑ Mateos, Oscar «Una xarxa global de moviments socials? Una aproximació al cicle de protestes 2011-1013». Educació Social. Revista d'Intervenció Socioeducativa, 55, 2013, pp. 11 - 32.
- ↑ «Brumadinho pode ser 2º maior desastre industrial do século e maior acidente de trabalho do Brasil» (en portuguès brasiler). [Consulta: 21 juny 2022].
- ↑ «Qui va ser Ramon Llull?». Sàpiens (Agnès Rotger). [Consulta: 25 novembre 2021].
- ↑ Pérez García, Miquel. «Carme Bonaplata». Intèrprets Catalans Històrics. Associació Joan Manén. [Consulta: 6 desembre 2023].
- ↑ «La depuració del Magisteri. Mestre de Puigpunyent i Galilea (1936-1943)». AMEIB. Arxiu i Museu de l'Educació a les Illes Balears. Arxivat de l'original el 2021-09-21. [Consulta: desembre 2020].
- ↑ «Tina de Jarque» (en castellà). La Vanguardia, 11-05-2022. [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ «Carme Millà Tersol (1907-1999)». Dones de foc i d'aigua. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ «Maria Dolors Orriols i Monset | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ Pladevall i Font, Antoni «Roser Bofill». Monografies del Montseny, Nº. 27, 2012, págs. 19-24. ISSN: 1135-9293.
- ↑ Osona.com. «Lluís Solà i Sala serà el patriota homenatjat per la Marxa dels Vigatans | Osona.com». [Consulta: 25 novembre 2021].
- ↑ «Josepa Cucó Giner». Universitat de València. [Consulta: 27 novembre 2024].
- ↑ «Gisela Morón Rovira | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ «Marta Rovira i Vergés». Barcelona Tribuna. [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ «Anna I de Bretanya | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 desembre 2021].
- ↑ «Joseph Louis Lagrange». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «25 de gener». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Aino Marsio-Aalto 25 January 1894 - 13 January 1949 a BillionGraves GPS Headstones». BillionGraves. [Consulta: 20 novembre 2023].
- ↑ Buehner, Katie; Feustle, Maristella. «Julia Smith Collection (Music), 1920-1989. Biographical Note» (en anglès). UNT. University Libraries. Arxivat de l'original el 2020-12-01. [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ «Witold Lutosławski». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Antônio Carlos Jobim». GEC. [Consulta: 21 juny 2022].
- ↑ «Corazón Aquino | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ «Etta James | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r desembre 2020].
- ↑ «Paule Constant» (en francès). Academie Goncourt. [Consulta: juliol 2016].
- ↑ «About Elisabet Strid: Swedish actress (1976-)» (en alemany). PeoplePill. [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ «Alicia Keys | Noticias de la cantante estadounidense» (en castellà). El Periódico, 17-02-2017. [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ Acuña, Sol. «Sheila Blanco, el arte de transmitir» (en castellà). The Objective, 26-06-2023. [Consulta: 20 abril 2024].
- ↑ Dröscher, Ariane. «MONTI, Cesarina» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ Sarabianov, Andrei D. «Nadezhda Andreyevna Udaltsova» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r desembre 2022].
- ↑ «Bathori, Jane» (en anglès). Oxford Music Online. Oxford University Press. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Adele Astaire» (en anglès). Muses & the Beau Monde, 03-02-2021. [Consulta: 24 novembre 2025].
- ↑ «Colleen Moore | American actress | Britannica» (en anglès). [Consulta: 25 novembre 2021].
- ↑ «Ava Gardner | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 octubre 2022].
- ↑ «Fanny Blankers-Koen» (en anglès). Britannica, 23-01-2024. [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ Radigales, Jaume «Obituaris. Adéu a la veu humana». La Vanguardia, 28-01-2016.
- ↑ «Sir John Hurt: Bafta-winning actor dies aged 77» (en anglès). BBC, 28-01-2017 [Consulta: 28 gener 2017]. «Lady Hurt confirmed Sir John had died on Wednesday at his home in Norfolk»
- ↑ «Black, Jessica Hope (Hope) (1919 - 2018)» (en anglès). Encyclopedia of Australian Science. [Consulta: 25 gener 2021].
- ↑ «Claribel Alegría». Encyclopædia Britannica [Consulta: 24 octubre 2007].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:25 de gener.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 25 de gener