1876
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dissabte  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1876 (mdccclxxvi) |
| Islàmic | 1293 – 1294 |
| Xinès | 4572 – 4573 |
| Hebreu | 5636 – 5637 |
| Calendaris hindús | 1931 – 1932 (Vikram Samvat) 1798 – 1799 (Shaka Samvat) 4977 – 4978 (Kali Yuga) |
| Persa | 1254 – 1255 |
| Armeni | 1325 |
| Rúnic | 2126 |
| Ab urbe condita | 2629 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1840 1850 1860 - 1870 - 1880 1890 1900 | |
| Anys | |
| 1873 1874 1875 - 1876 - 1877 1878 1879 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 26 de novembre - Barcelona: s'hi funda l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, que el 1890 es fusionarà amb l'Associació Catalana d'Excursions per constituir el Centre Excursionista de Catalunya.
- Resta del món
- 14 de febrer - Elisha Gray i Alexander Graham Bell sol·liciten, per aquest ordre, una patent per la invenció del telèfon. Sembla que, tot i arribar més tard, a l'oficina de patents americana van enregistrar primer la sol·licitud de Bell i, per tant, se li va concedir la patent del telèfon a Bell.
- 3 de març - Madrid: es publica l'última edició de la revista La Flaca.
- 7 de març - Boston (Massachusetts, EUA): Alexander Graham Bell patenta el telèfon.
- 30 de juny - Madrid: s'aprova la Constitució Espanyola de 1876.
- 1 de juliol Sèrbia declara la guerra a Turquia.
- 2 de juliol - Montenegro declara la guerra a Turquia.
- 13 d'agost - Bayreuth: primera representació de Das Rheingold, el Pròleg de la Tetralogia Der Ring des Nibelunguen de Richard Wagner formant part de tot el cicle al Festspielhaus.
- 14 d'agost - Bayreuth: primera representació de Die Walküre, la primera jornada de la Tetralogia Der Ring des Nibelunguen de Richard Wagner formant part de tot el cicle al Festspielhaus.
- 16 d'agost - Bayreuth: primera representació de Siegfried, la segona jornada de la Tetralogia Der Ring des Nibelunguen de Richard Wagner al Festspielhaus.
- 17 d'agost - Bayreuth: primera representació de Götterdämmerung, la tercera jornada de la Tetralogia Der Ring des Nibelunguen de Richard Wagner al Festspielhaus.
- 6 d'octubre - Filadèlfia (Pennsilvània, EUA): fundació de l'American Library Association (ALA), primera associació professional de bibliotecaris del món.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 12 de febrer - Esparreguera: Amadeu Cuscó i Panadès, músic català (m. 1942).
- 2 d'abril - Barcelona: Lluïsa Vidal i Puig, pintora catalana (m. 1918).[1]
- 7 d'abril - Londres: Teresa Clotilde del Riego, compositora, violinista, pianista i cantant anglesa (m. 1968).[2]
- 13 d'abril - Palma: Pilar Montaner i Maturana, pintora mallorquina (m. 1961).[3]
- 9 de juny - Barcelona: Àngela Graupera i Gil, escriptora de novel·les rosa, infermera, conferenciant, activista social i la primera corresponsal de guerra femenina d'Espanya (m. 1940).[4]
- 12 de juny - Barcelona: Maria Gay, mezzosoprano catalana (m. 1943).[5]
- 2 de setembre - Verges: Francesc Cambó i Batlle, polític català (m. 1947).[6]
- 21 de setembre - Barcelona: Juli González i Pellicer, pintor i escultor (m. 1942).
- 24 d'octubre - Sant Feliu de Guíxols: Josep Irla i Bosch, 124è President de la Generalitat de Catalunya.
- 19 de desembre - Barcelona: Enric Pla i Deniel, bisbe i cardenal català (m. 1968).
- 29 de desembre - el Vendrell: Pau Casals, músic català (m. 1973).
- Resta del món
- 8 de gener, Armande de Polignac, música, crítica i compositora francesa.[7]
- 2 de març, Roma, Regne d'Itàlia: Eugenio Pacelli, que esdevindrà papa com a Pius XII. (m. 1958)[8]
- 6 de març, Duisburg: Hedda Eulenberg, traductora alemanya.[9]
- 10 de març, Cambridge, Massachusetts: Anna Hyatt Huntington, escultora nord-americana i mecenes de les arts (m. 1973).[10]
- 11 de març, Marion, Massachusetts (EUA): Carl Ruggles, fou un compositor estatunicenc. (m. 1971)[11]
- 17 d'abril, Oulu: Otto Karhi, polític finlandès.
- 22 d'abril, Viena, Imperi Austrohongarès: Robert Bárány, metge austríac, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1914 (m. 1936).[12]
- 23 d'abril, Hèlsinki: Aino Ackté, soprano finlandesa (m. 1944).[13]
- 26 d'abril, Varsòvia: Mela Mutermilch, pintora polonesa naturalitzada francesa que visqué a Barcelona i Girona (m. 1967).[14]
- 27 d'abril - Brussel·les: Irma Sèthe, violinista i pedagoga belga (m. 1958)
- 29 d'abril, Ejersa Goro, Etiòpia: Zewditu, primera emperadriu regnant de l'Imperi Etiop (m. 1930).[15]
- 3 de maig, Hamburg: Richard Ohnsorg, actor, director de teatre i activista per a la causa del baix alemany.
- 9 de maig, Chicago (EUA): Gilbert Bliss, matemàtic estatunidenc (m. 1951).[16]
- 29 de maig, París: Marguerite Hasselmans, pianista francesa (m. 1947).[17]
- 7 de juny, Rotterdam: Adya van Rees-Dutilh, artista tèxtil i pintora holandesa (m. 1959).[18]
- 22 de juny, Chilleurs-aux-Bois, Loiret, Centre, França: Madeleine Vionnet, influent dissenyadora d'alta costura francesa (m. 1975).[19]
- 23 de juny, Paducah, EUA: Irvin Shrewsbury Cobb, escriptor i humorista nord-americà (m. 1944).
- 3 d'agost, Leipzig: Elisabeth Andrae, pintora alemanya.[20]
- 7 d'agost, Ljouwert, Països Baixos: Mata Hari, ballarina i espia.[21]
- 20 d'agost, Northumberland (Anglaterra) Marie Lebour, biòloga marina i il·lustradora científica britànica (m. 1971).[22]
- 6 de setembre, Clunie, Escòcia: John James Rickard Macleod, metge escocès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1923 (m. 1935).[23]
- 20 de novembre, Alemanya: Albert Richard Schade, compositor.
- 23 de novembre, Cadis, Andalusia: Manuel de Falla, compositor andalús (m. 1946).[24]
- 12 de desembre, Breslau, avui Wroclaw, Polònia: Marya Freund, soprano polonesa nacionalitzada francesa (m. 1966).[25]
- 25 de desembre:
- Berlín, Alemanya: Adolf Otto Reinhold Windaus, metge i químic alemany. Premi Nobel de Química de 1928 (m. 1959).
- Karachi (Imperi Britànic): Muhammad Ali Jinnah, polític inicialment de l'Índia i considerat el pare del Pakistan. Fou cap de la Lliga Musulmana i primer governador general del Pakistan (m. 1948).[8]
- Tunis Abd al-Aziz al-Thaalibi, polític tunisià.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 11 de juny - Tortosaː Maria Rosa Molas i Vallvé -o mare Molas-, religiosa fundadora de les Germanes de la Consolació (n. 1815).[26]
- 21 d'agost - Caldas de Besaya, Cantàbria: Ildefons Cerdà i Sunyer, enginyer, urbanista, jurista, economista i polític català (n. 1815).
- Tolosa de Llengudoc: Guillem d'Areny-Plandolit, noble urgellenc, baró de Senaller i Gramenet, polític i industrial del ferro a Andorra. Va encapçalar la Nova Reforma andorrana de reforma de les institucions andorranes, sent Síndic General.
- Resta del món
- 26 de febrer, Stradella: Luigi Luzzi, compositor italià.
- 5 de març, París: Marie d'Agoult, escriptora francesa (n. 1805).[27]
- 23 de maig, Eslovàquia: Janko Kráľ, poeta romàntic eslovac de la generació de Ľudovít Štúr.
- 8 de juny, París: George Sand, escriptora francesa (n. 1804).[28]
- 21 de juny, Ciutat de Mèxic: Antonio López de Santa Anna y Pérez de Lebrón, conegut simplement com a Santa Anna, fou un líder polític mexicà que influencià el governs i les polítiques mexicana i espanyola durant la seva turbulenta carrera de quaranta anys. Fou president de Mèxic en onze ocasions no consecutives (n. 1794).[29]
- 25 de juny, Little Big Horn (Montana) EUA: George Armstrong Custer: oficial de cavalleria dels Estats Units que va destacar durant la Guerra Civil i les guerres contra els indis.[29]
- 27 de juny, Ambleside (Anglaterra): Harriet Martineau, teòrica social britànica i escriptora Whig, sovint citada com la primera dona sociòloga (n. 1802).[29]
- 22 de setembre, Saragossa: Dolores Gil de Pardo, fotògrafa pionera, que treballà a Barcelona, Vic i Olot (n. 1842).[30]
- 26 de setembre, Londres, Regne Unit: Edward Francis Rimbault, musicògraf i compositor anglès.
Referències
[modifica]- ↑ «Lluïsa Vidal i Puig | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ Pérez Alija, Olegario «La familia del relojero Losada en Londres. Teresa del Riego y Philip Desborough, dos artistas ingleses de origen leonés». Argutorio: revista de la Asociación Cultural "Monte Irago", 19, 37, 2017, pàg. 43–60. ISSN: 1575-801X.
- ↑ «Pilar Montaner. Exposició bibliogràfica». Biblioteca de Cort i Ajuntament de Palma, 01-03-2016. Arxivat de l'original el 2021-08-07. [Consulta: agost 2021].
- ↑ Calbet i Camarasa, Josep Mª; Vigier i Rovira, Mercè «La infermera Angela Graupera i Gil (1876-1940)». Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, XXXIII, 3, 2018, pàg. 158-159.
- ↑ «Maria Pichot i Gironès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Francesc Cambó i Batlle | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 setembre 2020].
- ↑ Fryer, Paul. Women in the Arts in the Belle Epoque: Essays on Influential Artists, Writers and Performers (en anglès). McFarland, 2012-11-01. ISBN 978-0-7864-6075-5.
- 1 2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Biografie Herbert Eulenberg». Haus Freiheit. Herbert und Hedda Eulenberg. [Consulta: 21 març 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Anna Vaughn Hyatt Huntington (1876-1973)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 3 setembre 2021].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1914» (en anglès americà). [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Rescigno, Eduardo. Vivaverdi: dalla A alla Z Giuseppe Verdi e la sua opera (en italià). Bur, 2012-11-07. ISBN 978-88-586-3902-3.
- ↑ «Dones de Girona. Mela Mutermilch». Giaprenc. Arxivat de l'original el 2021-05-14. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Tesfu, Julianna. «Empress Zewditu (1876-1930) •» (en anglès americà), 14-06-2008. [Consulta: 3 març 2021].
- ↑ «Gilbert Ames Bliss | American mathematician» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ Nectoux, Jean-Michel. Fauré. Le voci del chiaroscuro (en italià). EDT srl, 2004 (Biblioteca di cultura musicale. Autori e opere). ISBN 978-88-7063-531-7.
- ↑ «Adya van Rees-Dutilh» (en neerlandès). RKD. [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ «Madeleine Vionnet» (en castellà). Marie Claire, 21-08-2015. [Consulta: 6 maig 2021].
- ↑ «Vita» (en alemany). Elisabeth Andrae. Ingelore Helbig. [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Mata-Hari | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Russell, F. R. «Obituary Dr. Marie V. Lebour». Journal of the Marine Biological Association UK, 52. Cambridge University, 8-1972, pàg. 777-788.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1923» (en anglès americà). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Manuel de Falla». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Marya Freund papers relating to Arnold Schoenberg, (bulk 1912-1937)» (en anglès). The New York Public Library. [Consulta: 18 març 2021].
- ↑ Bordàs Belmonte, Antonio. «Santa María Rosa Molas Vallvé (1815-1876)» (en castellà). Obispado de Tortosa. Arxivat de l'original el 2020-03-24. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Marie de Flavigny | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 octubre 2020].
- ↑ «George Sand | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 abril 2020].
- 1 2 3 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Agustín Lacruz, Carmen; Clavero-Galofré, Manuel «Pioneras de la fotografía en Aragón: Dolores Gil de Pardo y las primeras mujeres fotógrafas en Calatayud». Actas del X Encuentro de Estudios Bilbilitanos, 7-2020.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1876