1815
| Tipus | any civil  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1815 (mdcccxv) |
| Islàmic | 1230 – 1231 |
| Xinès | 4511 – 4512 |
| Hebreu | 5575 – 5576 |
| Calendaris hindús | 1870 – 1871 (Vikram Samvat) 1737 – 1738 (Shaka Samvat) 4916 – 4917 (Kali Yuga) |
| Persa | 1193 – 1194 |
| Armeni | 1264 |
| Rúnic | 2065 |
| Ab urbe condita | 2568 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1780 1790 1800 - 1810 - 1820 1830 1840 | |
| Anys | |
| 1812 1813 1814 - 1815 - 1816 1817 1818 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1 de març, Reus: S'estableix el primer servei de diligències de l'estat, que uneix Reus i Barcelona en deu hores i mitja.[1]
- Resta del món
- 19 de febrer, El Tejar (Província de Jujuy, Argentina): l'exèrcit espanyol guanya el combat del Tejar durant la Guerra de la Independència Argentina.
- 1 d'abril, Schönhausen, Saxònia: Otto von Bismarck, polític prussià, 1r canceller d'Alemanya.[2]
- 15 d'abril: erupció del volcà Tambora, coneguda com l'erupció volcànica més forta registrada fins ara.
- 3 de maig, Tolentino, Regne de Nàpols): final de la batalla de Tolentino, que es va lliurar sobre el 2-3 de maig. Va ser una batalla decisiva en la guerra napolitana, batalla pel napoleònic Regne de Nàpols Joachim Murat per mantenir el tron després del Congrés de Viena.[3]
- 9 de juny, Viena: El Congrés de Viena s'acaba en determinar les noves fronteres dels estats europeus.
- 16 de juny, Ligny (Bèlgica): l'exèrcit napoleònic guanya la batalla de Ligny tot i que estaven en inferioritat numèrica contra l'exèrcit prussià durant la Setena Coalició de les Guerres Napoleòniques.[3]
- 18 de juny, Waterloo, Ducat de Brabant: les tropes napoleòniques són derrotades per les tropes britàniques en la batalla de Waterloo que marcarà la victòria aliada de la Setena Coalició.[2]
- 15 de juliol: Napoleó Bonaparte és reclòs pels britànics a la remota illa de Santa Helena, a l'Atlàntic, on morirà.
- 18 de setembre, la Corunya: Pronunciamiento de Juan Díaz Porlier
- 20 de novembre, París: Signatura del Tractat de París després de la desfeta de Napoleó Bonaparte en la batalla de Waterloo. Estableix una multa per França, que ha de tornar a les seves fronteres de 1720. A més a més, estableix l'abolició del comerç d'esclaus en els països signants.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 24 de febrer - Cameles, Rosselló: Andreu Toron i Vaquer, músic i constructor d'instruments rossellonès, inventor de la tenora (m. 1886).
- 24 de març - Reus: Maria Rosa Molas, o mare Molas, religiosa fundadora de les Germanes de la Consolació (m. 1876).[4]
- 29 d'abril - Santa Maria d'Oló: Joan Plans i Costa, adroguer, alcalde de Sabadell i president de Caixa d'Estalvis de Sabadell.
- 2 de maig - Sant Julià de Vilatorta: Felip Benessat i Bayés, farmacèutic, químic, taxidermista i sacerdot català (m. 1878).[5]
- 5 d'octubre - Sant Cugat del Vallès: Josep Maria Bocabella i Verdaguer, llibreter i filantrop català, que ideà la construcció de la Sagrada Família.
- 21 de novembre - Barcelona: Josep Oriol Mestres i Esplugas, arquitecte i pessebrista català.
- 23 de desembre - Centelles, Osona: Ildefons Cerdà i Sunyer, enginyer, urbanista, jurista, economista i polític català (m. 1876).
- Llívia: Lluís Cutchet i Font, periodista i polígraf català (m. 1892).[6]
- Resta del món
- 11 de gener: John Alexander Macdonald, primer ministre del Canadà (m. 1891).[7]
- 12 de febrer - Roma, Itàlia: Federico de Madrazo, pintor espanyol.
- 24 de febrer - Cameles, Rosselló: Andreu Turon i Vaquer, inventor de la tenora moderna.
- 24 de març - Oldenburg: Johanna Sophie Löwe, cantant alemanya (m. 1866).[8]
- 11 de juny - Calcuta, Índia britànica: Julia Margaret Cameron, fotògrafa britànica (m. 1879).[9]
- 13 de juliol - (Falmouth, Virgínia: James A. Seddon, polític sudista (m. 1880).[10]
- 7 d'agost - Mülheim am Rhein: Karl Formes, cantant d'òpera alemany.
- 16 d'agost - Castelnuovo Don Bosco, Piemont: Joan Bosco, eclesiàstic i pedagog italià, fundador de la Congregació Salesiana i la de les Filles de Maria Auxiliadora.
- 8 de setembre - Lodi, Itàlia: Giuseppina Strepponi, soprano italiana casada amb Giuseppe Verdi (m. 1897).[11]
- 31 d'octubre - Ostenfelde, Westfàlia: Karl Weierstrass, matemàtic (m. 1897).[12]
- 2 de novembre - Lincoln, Lincolnshire: George Boole, matemàtic i filòsof anglès (m. 1864).[13]
- 11 de novembre - Johnstown: Elizabeth Cady Stanton, activista estatunidenca, abolicionista, impulsora del feminisme (m. 1902).[14]
- 10 de desembre - Londres: Ada Lovelace, matemàtica anglesa, primera programadora en la història dels computadors (m. 1852).[15]
- 13 de desembre, Trebel'ovce, Hongriaː Pálné Veresː mestra hongaresa defensora de l'educació de les dones.[16]
- Ilza, Polònia: Stefan Lodwigowski, compositor i mestre de capella polonès.
- Oberbränd, Eisenbach: Johann Baptist Beha, rellotger
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- Resta del món
- 24 de febrer - Robert Fulton, inventor americà (n. 1765)
- 5 de març - Iznang (Moos, Baden-Württemberg, Alemanya): Franz Anton Mesmer, desenvolupador de la hipnosi (n. 1734)
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Pons, Marc. «S'inaugura la primera línia de diligències a Catalunya». ElNacional.cat, 01-03-2019. [Consulta: 5 gener 2021].
- 1 2 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- 1 2 Fontana, Josep, 1931-2018.. Capitalisme i democràcia, 1756-1848 : com va començar aquest engany. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 2019. ISBN 978-84-297-7773-4.
- ↑ Bordàs Belmonte, Antonio. «Santa María Rosa Molas Vallvé (1815-1876)» (en castellà). Obispado de Tortosa. Arxivat de l'original el 2020-03-24. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Felip Benessat i Bayès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «1815». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Waite, Peter B. John a MacDonald: Revised. Fitzhenry & Whiteside, 2000, p.7. ISBN 1550414798.
- ↑ «Löwe, Sophie Johanna» (en alemany). Österreichisches Biographisches Lexikon und biographische, 2003. [Consulta: 29 gener 2025].
- ↑ «Julia Margaret Cameron». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Rizzo, Dino. «Strepponi, Giuseppina» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. Arxivat de l'original el 2020-06-17. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Karl Weierstrass | German mathematician» (en anglès). [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ «George Boole | British mathematician» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «Elisabeth Cady Stanton | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «Ada Lovelace | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ «Veres Pálné, Beniczky Hermin» (en hongarès). ARKANUM. Magyar életrajzi lexikon / Diccionari biogràfic hongarès. [Consulta: 6 agost 2025].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1815