Vés al contingut

Vi generós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula begudaVi generós
Copa de porto, vi generós Modifica el valor a Wikidata
Tipusvi Modifica el valor a Wikidata
Ingredients

Un vi generós és una categoria particular dels vins dolços, caractaritzat per l'alta graduació d'alcohol entre 14 i 23°, que prové d'alcohol vínic afegit en una fase de la vinificació.[1][2] En altres llengües és diu Likörwein (alemany), rich wine (anglès) i vino generoso (castellà).[3] Andalúsia té una llarga tradició, amb els vins de Xerès com els més coneguts.[2]

Hi ha dos mètodes. En el primer s'atura la fermentació afegint un brandy vínic, el que dona un vi mut. Així es retenen els sucres residuals i s'obté un vi generós dolç, que amb un un envelliment prolongat pot evolucionar cap a un vi generós sec.[4]

El segon consisteix a «fortificar» el vi afegint-hi un alcohol vínic al vi fet. Això, a l'origen es va fer facilitar-ne la conservació per a l'export.

Diferents menes de vins generosos són:

  • Vi licorós, vi de licor o vi reforçat: és un vi generós dolç amb un contingut de sucres superior a 50 g/l.
  • Vi licorós: és un vi generós dolç amb un contingut de sucres superior a 100 g/l.
  • Vi de licor sec: és un vi generós sec que amb un envelliment prolongat presenta una aroma característica.

Els vins generosos es mantenen bé gràcies a l'alt contingut d'alcohol, i de sucre en el cas dels generosos dolços. Per aquest motiu va ser un tipus de vi adequat per a l'exportació. Fins i tot són estables un cop oberta l'ampolla. Històricament destaquen els vins exportats des de Porto[5] i Madeira cap al Regne Unit, i des dels ports catalans cap a Amèrica.

Vins generosos als Països Catalans

[modifica]

Tot i que hi ha molts vins dolços naturals o sobremadurats (vi de Banyuls, de Maurí), el vimblanc, la malvasia de Sitges o el vi de moscatell, els vins rancis com el fondellol, no hi ha gaire vins generosos.

  • La mistela és un most no fermentat de raims sobremadurats que no es deixa fermentar. El dia de la verema s'hi afegeix alcohol vínic, en argot «s'apaga» el most.[7] Com que no ha fermentat, no és realment un vi.[8] No s'ha de confondre amb una altre beguda del mateix nom, la mistela feta d'aiguardent, aigua, sucre i canyella.[9]

En les arts

[modifica]
  • «Vi generós» conte d'Italo Svevo, traduït al català per Marina Laboreo (2021)[10]

Referències

[modifica]
  1. «vi generós». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Pizarro, Eva. «Varietats de tipus de vi generós | Consum». Consum. [Consulta: 23 novembre 2025].
  3. «vi generós». A: Lèxic multilingüe de la indústria. Barcelona: TERMCAT, 2009 (Diccionaris en Línia). 
  4. Grau, Sergi. «Vinificacions especials (vins dolços, licorosos i generosos)». Grau Online, 20-01-2014. [Consulta: 23 novembre 2025].
  5. «porto». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Fàbrega, Jaume. «Coneixeu el Garnatxa d'Empordà». Bona vida. VilaWeb, 11-07-2009. [Consulta: 23 novembre 2025].
  7. Albareda, Jordi. «¿Què es la mistela?». Padró & co., 22-08-2019. [Consulta: 23 novembre 2025].
  8. Pizarro, Eva. «Mistela: què és?». Mundo vinícola. Consum. [Consulta: 23 novembre 2025].
  9. «mistela». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. Svevo, Italo; Laboreo i Roig, Marina (trad.). Vi generós (en català, traduït de l'italià). Barcelona: Comanegra, 2021, p. 216. ISBN 978-84-1885-706-5.