Vai al contenuto

Utente:Moroder/Articul

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
Sepl Rifesser jun.
Nasciù/da 21 de juni 1883
Mort/a 18 de dezëmber 1984
Suplì/da Urtijëi
Educazion Scola d'Ert Urtijëi
Operes cunesciudes Dessënies de auteresc y sanc, Autere dl Sacro Cuer, Urtijëi.
Autere Sacro Cuer dlieja San Durich a Urtijëi
Autere Sacro Cuer dlieja San Durich a Urtijëi, dessëni de Sepl Rifesser jun.

[[]]

Sepl Rifesser junior, (* 21 de juni 1883 a Urtijëi; †18 de dezëmber [[1984] a Urtijëi) fova n ferlëigher y desseniadëur de auteresc y statues a Urtijëi.

Biografia

[mudé | muda l codesc]

Si loma fova Emilie Stuflesser de Petlin na muta dl ferlëigher Ferdinand Stuflesser y l pere Sepl Rifesser senior nce ël ferlëigher de auteresc y ars sacra a Urtijëi. La scoles ovel fat a Bulsan y la scola d'ert a Urtijëi. Ilo ovel sciche nsenianc Stanislaus Langye, Hans Larch, Hubert Spanring, Ritter Felgel v. Famholz y Adolf Keim. Si pere l à tëut pea per n viac te Böhmen y te Polen ulache l ova nce mparà a marciadé i auteresc che univa fat tla berstot da Sufan. Sepl Rifesser à dessenià l'autere dl Sacro Cuer tla dlieja de Urtijëi stiftà dala familia Rifesser da Stufan[1]. Tla prima viera à Sepl à cumbatù via n Fascia, via n Fedom, sun l pass Campolongo y tl Trentin (Doss. dei Monti, Pasubio, Folgaria). Iló al vivù l ultimo di dla gran viëra. «Daduman ciantan-s mo «Gott erhalte den Kaiser», domesdì fova bele dut finà via, y nëus messan (o pudan) se n pië deviërs de cësa» nscila cuntovel.

Suënz jivl nce a crëp cun si jurman Carlo. Suënz jivel nce de viac y l ie stat sui ciampanii de duta la gran ziteies dl’Europa. Ilo ti savova tan bel a udëi dut cant da auta.

Ai 21 de juni 1983 à duta la populazion de Urtijëi festejà i cënt ani de Sepl Rifesser.

Ncëries

[mudé | muda l codesc]
  • Fundadëur cun autri dla Cunferënza de San Vinzënz a Urtijëi. [2].
  • Fundadëur dla Union di Ladins de Gherdëina [3]
  • Diplom d' unëur, uneranza dal Chemun de Urtijëi[4].

Bibliografia

[mudé | muda l codesc]
  • Vinzenz Mussner: Scultëures y zipladëures a Urtijëi, che ie é mo cunesciù. Calënder de Gherdëina 1982, pl. 46 (foto di lauranc dla berstot da Stufan - Sepl à 10 ani).
  • Vinzenz Mussner: Dessëniadëures tl artejanat de Gherdëina. Calënder de Gherdëina 1983, pl. 58-59.
  • Luis Mahlknecht: Bera Sepl Rifesser da Stufan à cumplì 100 ani. Calënder de Gherdëina 1984, pl. 35-37


Categoria:Uem Categoria:Uemes de Gherdëina




Josef Kostner: L scultëur Śepl Senoner de Ronch. Calënder de Gherdëina 1973, pl. 44-49.

« Jahreswende », lëur de Sepl Senoner de Ronch
L scultëur SEPL SENONER DE RONCH

Sciche i autri ani ulëssa 1 calënder nce chëst an dlecurdé n artist de Gherdëina. 'L ié danz bele 58 ani che Sepl Senoner de Ronch ié mort; perchël truep jëuni ne '1 arà povester nianca audì numinan, y di vedli che '1 cunesciova mo, ié ënghe la gran pert bele more. Daviadechël ie-1 du- vier de dlecurdé a nosta juventù, chësc jëun plën de talënt y de idealijmo cis aldidancuei ulache '1 pèr che 1 unico ideal sibe 1 scioldo. Sepl de Ronch fova 1 plu vedi fi de bera Tone Senoner da Valantin y de anda Pazifica Senoner de Ronch. Anda Pazifica ova n fra che fova deventà preve dumenican y doi surans che fova jites munighes. N se- gondo fra fova bele mort da jëun y nsci ti fova restà 1 luech ad’ëila. Bera Tone y anda Pazifica s’ova maridà 1 an 1885 y à pa abù 10 mutons, cin mutans y cin mutons. Chinch de chisc ié po bele more da pitli. Restei ié 3 mutons y 2 mutans: Sepl, Giùdita, Luis, Maria y Tone. Sepl, 1 plu vedi, fova nasciti ai 21 de juni 1886. Bele drët da piti messov-1 judé al pere a lauré sul luech y ora de chël a fé chiena. L pere fajova springri, chël fova tei mandli che menova la giames, i braces y 1 sumen- ton, A chisc messova i mutons giavé do ora, taché ite i fii da tré y sfrië. L pere cialova for di fé drët biei y ’l cialova nce che i mutons feje 1 lëur seiche '1 toca, pervia che ’l dijova: sce ëi fesc de bel lëur, po giapa nce 1 verlëigr da '1 vënder plu sauri y ëi mo da ’n fé! Canche Sepl ova 8 ani, a-1 messé scumencé a vardé la biesces. Nsci per trëi insteies ala longia a-1 messé dì per dì levé de scur y pië su per Tramans a vardé y purté sel y léché ala biesces. Do Segra Sacun la- sciove-n de vardé y ’n vendova la biesces. Sepl s'ova nce njinià na tel pitia fauc y cun 11 ani ov-1 bele sià dut 1 diguei via’n Ronch da sëul. Canche Sepl ié stat ora de scola, ie-1 ruà ora da si berba bera Franzl dia Tinderla a mparé a ziplé. Ilô ie-1 pona stat doi inviërnesc. N struf ie-1 nce stat ju da bera Luis da Valantin ja Luca. Doche ’l ié ino ruà a cësa, a-1 scumencià a fé cristc. 'L laurova scialdi a chëi da Stufan y me prësc s'ov-1 fat n bon inuem. I ultimi ani dan ji pra i saudeies laurov-1 nce scialdi per 1 « Merkantilgebàude » de Bulsan che cumprova ju 1 lëur o '1 tulova a cumiscion. Arnold Amonn, 1 directer de chësta sozietà, fova na persona drët saurida y rëidla, y sce ’n ova debujën, dajov-1 nce i scioldi danora al laurant. A chisc ziplova Sepl cristc y Landsknechte. L an 1907 à po Sepl messé ji pra i saudeies y sté sot trëi ani. Do la scola da militèr fov-1 ruà sul Berg Isel y ilô a-1 pedù très ora ziplé. Cul tëmp fova nosc Sepl tan cunesciù ilo che duc ti dijova me plu « Der Künstler vom Iselberg ». Per i cënt ani dala viëres dl Berg Isel, 1 an 1909, ova Sepl fat te trëi mënsc de lëur na gran grupa cun doi saudeies 44

L’oma, anda Pazifica Senoner de Ronch

45

46

L pere, bera Tone Senoner da Valantin

che se dà la man, n Bayer y n Tiroler, descendënc de doi populazions che s'ova ntlëuta tan cumbatù. Cun chësc lëur s’a-1 fat tan n gran inuem che truepa zaites ova scrit de biei articuli laudan 1 artist de Gherdëina. Tl medemo tëmp a-1 nce fat n Crist per la Erzherzogin Va­ leria y n saudé tumà per n munumënt.

D'utober dl 1910 ié Sepl ino ruà a cësa. Ma ëuramei mussov-1 avëi udù ite che a sté te Gherdëina ne pudov-1 se jvilupé y ji inant sula streda che ’l s’ova metù. 'L ne 1’à nia tenida ora giut, 1 an do d’auton s’a-1 tëut si trëi scarpiei y n valguna fotegrafies de si lëures y se’n ié jit a Viena sul’academia. Mo ilô n’ulov-i nia nsavëi d'1 tò su. Per se lascé seri ite tl’academia messov-n nlëuta avëi fat 8 ani de gymnasium. Ma do avëi mustrà la fotegrafies y i articuli sun si lëures y do avëi passa n ejam, ’l a-i mpo tëut su coche ospitant. I ejames, che univa normal- mënter fac dai studënc tl tëmp de trëi ani, à Sepl fat y passà bele 1 prim an. Chësc ne fova pa me nia zeche da puech, perviache '1 fova ejames sun argumënc belau nueves per ël, seiche la prospetiva, la storia dl stil y l’anatomia. Ma cun gran ulentà y mpëni l’ov-1 fata deçà studian de dì y lauran de nuet per se tré 1 viver. Nsci fov-1 pa me prësc nce sul'academia danter i miëures se davanian plu prëmies: danter chisc 1 « Materialpreis » y 1 an 1914 1 « Prëmi dl'Aca- demia » per lëures fac tl sas. Chësc prëmi s'a-1 davanià cul beliscimo lëur fat te miërmul de Salzburg: n jëun eufà che gëura na funtana. Dl 1914 fova rota ora la viëra y Sepl ié uni tlamà cun i primes pra i saudeies ruan tla Galizia. Do trëi dis che '1 fova ilô, ai 16 d'utober, fov-1 bele unit a mancë dlongia 1 ruf Sam pra la furtëza de Przemysl. Un de Gherdëina ’l à mo udù la sëira dant, ’l fova dut ju y ova na drëta ciera, ’n udova che ’l sentia zeche. Cun si batalion ov-1 messé passé via 1 ruf Sam cula data*). Y bele ilo ov'i abù de gran piërdites. Dlà da ruf s'ov-i po giavà ite, ma i ruse ti ova sëura nuet lascià ite lega ti fosc y do ch’i fova restei per dut 1 dì tl'ega sot al stlupetamënt dl'arteleria russa, ’n fov-1 me plu sëuravivui n cinch o sies. Nsci ova la viëra destudà na vita jëuna plëina de talënt y de idealijmo tl plu bel vester. Ma si spiri vif mo inant très si opres plëines d’amor y sentimënt, y ’l foss na bela cossa, sce zachei se tulëss sëura de fé n iëde na mostra de duc si lëures. Gran pert di lëures fac da Sepl de Ronch ié jic vendui y nsci ruei n pue dlonch ora. Ma purempò pudon-s di d’avëi abù fertuna, pervia che nés ié restedes tlo te Gherdëina n valguna de si plu bela opres. Di lëures che ’l à fat da jëun tlo a cësa y che foa bën duc de lën, nés ié restei n « Lie- ber Augustin », n retrat dl « Vedi Scizer », na « Sant’Anies » y n « Crist ». Te chisc lëures luna ora la scola y 1 mot de ziplé che 'n ova nlëuta a Urtijëi, ulache Sepl ova mparà y che se nspirova al bon scultëur Franz Tavella che fova nlëuta ratà 1 miëur. L « Lieber Augustin », che ié 47

« Jeun che tira n sas », lëur de Sepl Senoner de Ronch

48

sën tl muséum de Gherdëina, ié n tel vedi dala jniapëta, y-a chësc a-1 sapù i dé ite 1 caracter da vagabunt. L retrat di Vedi Scizer ié tratà cun gran sentimënt y esprëscion. Tl Crist, che ié ënghe de zirm, pudon-s udëi si padronanza a traté 1 act y 1 detail.

DI tëmp da saudé a Dispruch ié restei tl muséum dl Berg Isel n doi majri lëures, tlo te Gherdëina nés ié restà n piti model de lën de un de chisc lëures. ’L ié 1 model per 1 lëur che '1 ova fat 1 an 1909. Da chësc udon-s che Sepl fajova plu sauri a se ziplé 1 model diretamënter tl lën, seiche '1 univa nce fat nlëuta da gran pert di scultëures de Gherdëina. I miëur lëures po-n bën di che ’l à fat tl tëmp che '1 fova a Viena sul'aca- demia. De chisc lëurs nés ié restei danter 1 auter 1 bel lëur de miërmul « L jëun che gëura na funtana », cun chël che ’l ova trat 1 prëmi dl'Aca- demia 1 an T4, pona n beliscimo pultré de si orna ënghe de miërmul, n « Jëun che tira n sas », chësc fat de ghips, y n valguna plachëtes de lën da pëires y de ghips. Danter chëstes ié la bela plachëta de ghips « Jahres- wende », n vedi che sëurandà l’ëura dia vita a n mut. Na copia de chësta ié tl Kuntshistorisches Muséum de Viena. Tl « Jëun che tira n sas » y te n valgun pultrec che '1 ova mudelà te chësc tëmp po-n custaté na cërta nfluënza da pert de Rodin che fova nlëuta 1 majer scultër dl mont.

  • ) data (la data,-es) = zattera, Flofi.

BURASCA Hesc, hesc, tac, tac, uuh, dan, dan! Sul mer s'arleva n teribi urcan, s'ngomba fondes sc'che crêpes giganc y si crestes de ciom ju ti ghëurdli se sfransc. Manacëus I tëune romp ora stlefan, se dejcëria la sëites tarluian, 'I jdrama, y tla furia d'uni elemënt sui gonfes raita, sciblan, I vënt. Hesc, hesc, tac, tac, uuh, dan, dan! Dejlatra na berça va cëntenan, strassuni y pra I temont agrumà I pilot se tëm a uni bot ch'la se'n vede sot. J. K., SUNEL

  1. Friedrich Moroder, Eduard Moroder: La Dlieja de S. Durich a Urtijei. Calënder de Gherdëina 1972, pl. 41.
  2. Eduard Moroder: 4O ani Cunferënzxa de San Vinzënz, a Urtijëi. Calënder de Gherdëina 1974, pl. 100.
  3. Roland Verra: Storia dia Union di Ladins de Gherdëina dal 1945 al 1995. Calënder de Gherdëina 1996, pl. 31 (foto).
  4. La cësa nueva de Cumun a Urtijëi. Calënder de Gherdëina 1972, pl. 77.