Vés al contingut

Tuliper

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuTuliper
Liriodendron tulipifera Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font detuliper de Virgínia Modifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima509 anys Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitsàmara Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreMagnoliales
FamíliaMagnoliaceae
GènereLiriodendron
EspècieLiriodendron tulipifera Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Tipus deLiriodendron Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata
tronc
fulles
flors
granes

El tuliper o tuliper de Virgínia (Liriodendron tulipifera)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Liriodendron dins la família de les magnoliàcies (Magnoliaceae). És un arbre natiu del sud de la província canadenca d'Ontario i de la part oriental dels Estats Units.[2]

Addicionalment pot rebre els noms de arbre de les tulipes, magnòlia i tulipera de Virgínia.[2] El seu nom científic prové del gènere Tulipa, de la flor tulipa, i del sufix llatí -fer, que produeix o porta; és a dir, que produeix tulipes, per l'aspecte de les seves flors.

Descripció

[modifica]

Arbre caducifoli de gran port, de capçada cònica i compacta que pot assolir fins a 60 metres d'alçada a la seva zona d'origen. Es tracta d'una espècie de creixement ràpid que prefereix sòls àcids de textura franca, profunds, humits o frescos, i situacions assolellades.

L'escorça és d'un color gris fosc, llisa quan l'arbre és jove i profundament solcada quan madura.

Les fulles es desenvolupen d'una forma peculiar i tenen una forma característica. Són simples, alternes, lobulades, amb un parell de lòbuls laterals variables, amb un àpex curiosament retallat. Pecíol d'uns 5-10 cm de longitud, i làmina de la fulla d'uns 7-12 cm. L'anvers és de color verd brillant, i el revers és d'un verd més pàl·lid. A la tardor l'arbre es vesteix d'un color groc daurat espectacular, just abans de caure les fulles.

Les flors són solitàries, inodores, que apareixen poc després de les fulles i només als exemplars adults de més de 15 anys. Es tracta de flors molt semblants a les tulipes, d'uns 5 cm de longitud i de 5 a 7.5 cm de diàmetre. Són d'un color verd pàl·lid, fins i tot de color groc, i és difícil localitzar-les entre les fulles.

Usos

[modifica]

A la zona d'origen la seva fusta és comercialitzada per la construcció. Es tracta d'una fusta de les anomenades toves (softwood en anglès), i és amplament utilitzada allà on necessiten una fusta barata.
Als països catalans s'utilitza, bàsicament, amb fins ornamentals.

Fibres de cel·lulosa

[modifica]

Les fibres de cel·lulosa d'aquest gènere d'arbres mesuren uns 20 nanòmetres de diàmetre, posant-les en una categoria entre les fibres més fines en fustes dures (uns 15 nanòmetres), i les fibres gruixudes en les fustes toves (uns 25 nanòmetres9. Aquesta estructura única contribueix a la gran capacitat d'aquests arbres per capturar i emmagatzemar carboni, fins a sis vegades més que altres espècies.[3]

Varietats

[modifica]
  • Liriodendron tulipifera "Ardis"
  • Liriodendron tulipifera "Arnold"
  • Liriodendron tulipifera "Aureomarginatum"
  • Liriodendron tulipifera "Fastigiatum"
  • Liriodendron tulipifera "Florida Strain"
  • Liriodendron tulipifera "Integrifolium"
  • Liriodendron tulipifera "Little Volunteer"
  • Liriodendron tulipifera "Mediopictum"
  • Liriodendron tulipifera "Roothaan"

Referències

[modifica]
  1. «tuliper». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 2 agost 2025].
  2. 1 2 «Liriodendron tulipifera L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 2 agost 2025].
  3. «Midwood – the new type of wood that can fight climate change» (en anglès). Geographical, 12-09-2024.

Bibliografia

[modifica]
  • F. Navés, J. Pujol, X. Argimon, L. Sampere El árbol en jardinería y paisajismo. Edicions OMEGA, Barcelona 1995.
  • A. López, Mª Mar Trigo, X. Argimon, JM. Sánchez Flora Ornamental Española Tomo I. Coedició Junta de Andalucia, Consejería de Agricultura y Pesca, Mundi-Prensa i Asociación Española de Parques y Jardines Públicos, Sevilla 2000.