Text instructiu
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
El text instructiu té la funció de proporcionar instruccions clares i ordenades per realitzar una acció. Es caracteritza per un llenguatge objectiu, precís i directe, evitant l'ambigüitat i la subjectivitat. Per garantir la seva eficàcia, segueix una estructura seqüencial i utilitza formes verbals com l'imperatiu o l'infinitiu per indicar accions concretes.[1] Un text instructiu té una estructura ordenada que inclou un títol, una introducció opcional i un cos amb les instruccions; també pot incorporar recursos gràfics.[2] A més, inclou elements de cohesió, com llistes numerades i connectors temporals, que afavoreixen la comprensió. Pot presentar-se en forma de llista d’ordres, amb frases curtes i numerades, o com un text redactat en paràgrafs més desenvolupats. Aquest tipus de text és essencial en manuals d'ús, receptes de cuina, normes de seguretat, protocols i instruccions per a jocs o activitats, ja que facilita la transmissió de coneixements pràctics i minimitza errors en l’execució de tasques.[1] Segons la seva funció es classifiquen com a normatius, procedimentals o persuasius.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Martín, Marta. “El text instructiu”. Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística, no. 5, pp. 47-50, https://raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/129347.
- ↑ 2,0 2,1 CPNL, Consorci per a la Normalització Lingüística-. «10. El text instructiu o directiu | Gramàtica». [Consulta: 1r febrer 2025].