Simarubàcies
Simaroubaceae  | |
|---|---|
 Ailant | |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Sapindales |
| Família | Simaroubaceae DC., 1811 |
| Tipus | Simarouba |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Distribució | |
 | |
.svg?lang=ca){kind=icon}
Les simarubàcies (Simaroubaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les sapindals (Sapindales),[1] dins del clade de les màlvides, un subclade de les ròsides.[2] Conté més de cent espècies, agrupades en 22 gèneres. La seva distribució és sobretot tropical, però també inclou espècies natives de les zones temperades.[3]
L'espècie més coneguda és l'ailant (Ailanthus altissima), una espècie invasora que ha esdevingut de distribució cosmopolita.[4]
Descripció
[modifica]Són arbres o arbusts. Les fulles acostumen a ser compostes, rarament simples, i a disposar-se de manera alternada, tot i que de vegades poden ser oposades. Les flors s'agrupen en inflorescències axil·lars, que acostumen a ser racemoses, en panícula o cimoses. Les flors són actinomorfes i poden ser unisexuals o hermafrodites, al calze hi ha entre 4 i 8 sèpals i a la corol·la entre 4 i 8 pètals. A l'androceu hi pot haver un nombre d'estams igual al de pètals, el doble del nombre de pètals o molts més. Al gineceu hi ha entre 2 i cinc carpels, l'ovari i la placentació axil·lar. El fruit és una drupa o una sàmara.[5]
Taxonomia
[modifica]Aquesta família va ser publicada per primer cop l'any 1811, amb el nom de Simarubeae, a la revista Nouveau Bulletin des Sciences pel botànic francès Augustin Pyramus de Candolle (1778-1841).[6][7]
Gèneres
[modifica]Dins d'aquesta família es reconeixen els 20 gèneres següents:[8]
- Ailanthus Desf.
- Brucea J.F.Mill.
- Castela Turpin
- Eurycoma Jack
- Gymnostemon Aubrév. & Pellegr.
- Hannoa Planch.
- Homalolepis Turcz.
- Iridosma Aubrév. & Pellegr.
- Leitneria Chapm.
- Nothospondias Engl.
- Odyendea Engl.
- Perriera Courchet
- Picrasma Blume
- Picrolemma Hook.f.
- Pierreodendron Engl.
- Quassia L.
- Samadera Gaertn.
- Simaba Aubl.
- Simarouba Aubl.
- Soulamea Lam.
Referències
[modifica]- ↑ Byng et alii., 2016, p. 18.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ «SIMAROUBACEAE Candolle» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 10 juny 2025].
- ↑ «La lluita contra l'ailant, l'arbre invasor i tòxic que ataca la biodiversitat a Catalunya». 3cat, 13-11-2022. [Consulta: 12 juny 2025].
- ↑ «Flora of China. vol. 20-21, Asteraceae, Blumea» (en anglès). eFloras: Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria. [Consulta: 12 juny 2025].
- ↑ «Simaroubaceae DC.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 11 juny 2025].
- ↑ de Candolle, 1811, p. 209.
- ↑ «Simaroubaceae DC.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 11 juny 2025].
Bibliografia
[modifica]- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- de Candolle, Augustin Pyramus «Monographie des Ochnacées et des Simaroubées» (en llatí). Nouveau Bulletin des Sciences [París], vol 2, n. 40, 1-1811, pàg. 206-209.
