Rudolf Lipschitz

Rudolf Lipschitz

Biografia
Naixement	(de) Rudolf Otto Sigismund Lipschitz 14 maig 1832 Königsberg (Regne de Prússia)
Mort	7 octubre 1903 (71 anys) Bonn (Regne de Prússia)
Sepultura	Cementiri de Poppelsdorf (Bonn) 50° 43′ 05″ N, 7° 05′ 03″ E
Rector Universitat de Bonn
1874 – 1875 ← Franz Heinrich Rüsch – Roderich von Stintzing →
Dades personals
Grup ètnic	Jueus
Formació	Universitat Frederic Guillem de Berlín (1850–1853) Universitat de Königsberg (1847–1849)
Tesi acadèmica	Determinatio status magnetici viribus inducentibus commoti in ellipsoide  (1853 )
Director de tesi	Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet i Martin Ohm
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, àlgebra, teoria de nombres, geometria diferencial, estructura algebraica, quaternió i anàlisi matemàtica
Lloc de treball	Berlín Breslau Bonn
Ocupació	matemàtic, professor universitari, científic
Ocupador	Universitat de Bonn (1864–1903) Universitat de Breslau (1862–1864) Gymnasium d'Elbing (–1857) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1857–1862) Liceu de la Ciutat Vella de Königsberg (1853–)
Membre de	Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Obra
Obres destacables Funció Lipschitz Constant de Lipschitz Condició de Lipschitz Domini de Lipschitz
Estudiant doctoral	Felix Klein, Oskar Knoblauch i Albrecht Emmerich
Família
Cònjuge	Ida Pascha
Fills	Gertrud Lipschitz

Rudolf Lipschitz (Königsberg, 14 de maig de 1832 - Bonn, 7 d'octubre de 1903) va ser un matemàtic alemany que va establir la condició de Lipschitz, una desigualtat que garanteix la solució única de determinades equacions diferencials.

Vida i Obra

Fill d'un ric terratinent jueu, Lipschitz va passar la seva infància a la propietat paterna a Bönkeim (a prop de Königsberg i actualment anomenat Ильюшино, Ilyushino, Rússia) on va rebre una bona educació. Als quinze anys ja havia ingressat a la universitat de Königsberg, però va acabar els seus estudis a la de Berlín, on es doctorà el 1853 sota la direcció de Dirichlet i Martin Ohm. Els anys següents va ser professor a instituts de secundària a Königsberg i a Elbing (actualment Elbląg, Polònia). El 1857 va obtenir l'habilitació a Berlín i el mateix any es va casar.

Tomba de Lipschitz al cementiri de Bonn.

Després d'uns anys de professor adjunt a Berlín, va ser nomenat professor titular a Breslau, on només hi va estar dos anys, de 1862 a 1864. A partir d'aquesta última data va ser professor titular de la universitat de Bonn, de la que va ser el primer professor jueu, ocupant la càtedra de matemàtiques des de 1869 fins a 1903.

Els seus camps de recerca principals van ser l'anàlisi matemàtica, la geometria diferencial i la física matemàtica, tot i que també va estudiar en camps com la teoria de nombres i àlgebra lineal. Va publicar un centenar d'articles de recerca i un llibre de text, Grundlagen der Analysis (Fonaments de l'anàlisi) (1877), en el que es formalitzava per primera vegada a aquest nivell tota la visió weierstrassiana de les funcions.

A més dels seus treballs de recerca va ser un actiu administrador, rector de la universitat el 1874-1875, fundant un seminari matemàtic conjuntament amb Julius Plücker el 1866, construint la biblioteca i implementant un tercera càtedra de matemàtiques a la que es va incorporar Hermann Minkowski. L'alumne més conegut de Lipschitz va ser Felix Klein.

Bibliografia

• Kortum, H. «Rudolf Lipschitz - Nekrolog» (en alemany). Jahresbericht der Deutschen Mathematiker-Vereinigung, Vol. 15, 1906, pàg. 56-59. ISSN: 0012-0456.
• McElroy, Tucker. «Lipschitz, Rudolf (Rudolf Otto Sigismund Lipschitz)». A: A to Z of Mathematicians (en anglès). Facts on File, 2005, p. 176. ISBN 0-8160-5338-3. 
• Peschl, Ernst. «Rudolf Lipschitz». A: Röhrscheid (ed.). Bonner Gelehrte: Beiträge zur Geschichte der Wissenschaften in Bonn (en alemany). Bouvier & Co., 1970, p. 17-24. 
• Purkert, Walter. «Bonn». A: Birgit Bergmann, Moritz Epple, Ruti Ungar (eds.). Transcending Tradition: Jewish Mathematicians in German Speaking Academic Culture (en anglès). Springer, 2012, p. 88-113. ISBN 9783642224645. 
• Scharlau, Winfried «The mathematical correspondence of Rudolf Lipschitz» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 13, Num. 2, 1986, pàg. 165-167. DOI: 10.1016/0315-0860(86)90029-7. ISSN: 0315-0860.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Rudolf Lipschitz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Schoeneberg, Bruno. «Lipschitz, Rudolf Otto Sigismund» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 21 maig 2017].
• Strubecker, Karl. «Lipschitz, Rudolf» (en alemany). Neue Deutsche Biographie, 1985. [Consulta: 1r novembre 2025].
• Todd, Rowland; Weisstein, Eric W. «Lipschitz Function» (en anglès). MathWorld. [Consulta: 21 maig 2017].
• Weisstein, Eric W. «Lipschitz Condition» (en anglès). MathWorld. [Consulta: 21 maig 2017].