Regle
Un regle és un instrument de mesura de longitud, en forma de planxa prima i rectangular, rígid o semi-rígid. Pot estar fet de metall, fusta o material plàstic. Té una escala graduada i numerada. La seva longitud total no sol superar el metre. Normalment la unitat de mesura dels regles és el centímetre, però també hi ha marcats els mil·límetres i es destaquen els decímetres. Altres regles estan graduats en polzades o tenen ambdues unitats.
Els regles serveixen per mesurar distàncies curtes i també s'utilitzen en dibuix tècnic per traçar línies rectes.
Per mesurar un objecte o distància amb el regle, hem de posar el punt 0 de l'escala a l'extrem de l'objecte a mesurar i mirar fins a quin número arriba.
Si volem traçar una línia recta, hem de posar el regle sobre una superfície plana i mantenir-lo immòbil subjectant-lo amb una mà. Aleshores tracem la línia desitjada fent lliscant el llapis o tiralínies resseguint la vora del regle.
És una eina molt utilitzada en oficines i despatxos, on sol ser de plàstic, en les botigues, de fusta, i tallers, d'acer. Es considera un objecte econòmic i la seva vida útil pot ser llarga.
El regle s'assembla força a la cinta mètrica, però aquesta és molt més llarga (dos metres o més) i flexible i se sol guardar enrotllada.
També hi ha el regle de fuster, que no és graduat i és fet fusta dura. Antigament, quan es planejava a mà, era molt usat, però ara no ho és tant.
Regle de marger
[modifica]
 |
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa. |
Descripció
[modifica]Barra de fusta, dreta, de secció rectangular.
Mides
[modifica]Variables segons la superfície per empedrar (mínima 15 cm i màxima 30 cm).
Materials de les peces
[modifica]Fusta i metall.
Tipus de regles
[modifica]Utilitat
[modifica]Empedrar.
Forma d'ús
[modifica]Es col·loca el regle de cantell per sobre la superfície de l'empedrat per tal de comprovar si està ben anivellat. S'utilitzen les pedres de cada costat, la cadena o altres regles com a guia per fer-lo córrer.
Construcció amb regle i compàs
[modifica]Des de l'època grega clàssica hi ha una branca de la geometria dedicada a les construccions possibles amb un regle i un compàs.
Eines per a la construcció amb regle i compàs
[modifica]
El «compàs» i el «regle» de les construccions amb regle i compàs tenen unes certes restriccions en relació als existents en el món real:
- El regle és de longitud infinita amb un únic extrem, i no té marques. Només es pot emprar per dibuixar un segment entre dos punts que ja existeixen o per estendre una línia ja existent.
- El compàs pot obrir-se en una mida arbitrària però només és possible d'obrir-lo a les mides que ja s'han construït. A més a més, en separar-lo del paper el compàs es tanca per la qual cosa no és possible emprar-lo per transportar la distància.
La construcció de figures amb aquestes dues eines es basen en la geometria d'Euclides. La geometria euclidiana es basa en un sistema d'axiomes que asseguren que sempre és possible construir una recta que passa per dos punts i que sempre és possible traçar un cercle amb un centre donat que passi per un punt donat. D'aquí la construcció amb regle i compàs.
Una de les raons per les quals tenen interès les construccions amb regle i compàs és que no totes les figures geomètriques i no totes les longituds són construïbles. Així, per exemple, mentre que és possible construir pentàgons i hexàgons amb regle i compàs no és possible construir un enneàgon (polígon de 9 costats). De la mateixa manera, tot i que és construïble l'arrel de 2, no és possible construir el nombre e.
A més a més, hi ha tres problemes clàssics que no es poden resoldre amb regle i compàs. Aquests problemes es formulen a continuació.
- La quadratura del cercle: dibuixar un quadrat amb la mateixa àrea que un cercle donat.
- Duplicació del cub: donat un cub, dibuixar-ne un altre que tingui el doble del volum que el del cub donat.
- Trisecció de l'angle: dividir un angle donat en tres parts iguals.
Fins al segle xix no es va poder demostrar que aquests problemes no tenien solució amb regle i compàs, tot i ser coneguts des de molt antic. Pierre Wantzel va demostrar l'any 1837 que no tenien solució els de la duplicació d'un cub i la trisecció d'un angle.[1] La impossibilitat de la quadratura del cercle va ser provada formalment l'any 1882 per Ferdinand von Lindemann.[2][3]
Superfícies reglades
[modifica]La recta directriu que genera una superfície reglada pot assimilar-se en la realitat a un regle.[4]
Rasadora
[modifica]En la mesura de grans de cereals (i àrids similars) amb un recipient mesurador de capacitat i una rasadora, d'aquesta darrera eina s'aprofita que determina una recta.[5] Similar a un regle, en aquest sentit.[6][7]
Referències
[modifica]- ↑ L. Wantzel «Recherches sur les moyens de reconnaître si un Problème de Géométrie peut se résoudre avec la règle et le compas». Journal de Mathématiques Pures et Appliquées, 1, 2, 1837, pàg. 366–372. Arxivat de l'original el 2011-06-07 [Consulta: 1r agost 2023].
- ↑ Solomon, R.; Grau, N. El pequeño libro de los principios matematicos (en castellà). Amat Editorial, 2020, p. 296. ISBN 978-84-18114-15-1.
- ↑ Zalduendo, I. Matemática para Iñaki (en gallec). FCE - Fondo de Cultura Económica, 2017, p. 78 (La Ciencia para Todos). ISBN 978-607-16-5171-6.
- ↑ Alvarado, M.G.G.. Geometría Diferencial I (en castellà). Uson, 2006, p. 62 (Colección textos académicos). ISBN 978-970-689-292-8.
- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 10 maig 2024].
- ↑ Barcia, R.; de Echegaray y Eizaguirre, E. Diccionario general etimológico de la lengua española (en castellà). J. M. Faquineto, 1889, p. 52 (Diccionario general etimológico de la lengua española).
- ↑ Diccionario Universal Francés-Español, Español-Francés: Francés-Español. M-Z (en castellà). Imp. de la Viuda de Jordán e Hijos, 1846, p. 574 (Diccionario Universal Francés-Español, Español-Francés).
Vegeu també
[modifica]
