Punk-O-Rama
 | ||
| Tipus | sèrie d'àlbums recopilatoris  | |
|---|---|---|
| Artista | diversos artistes | |
| Gènere | punk rock | |
| Discogràfica | Epitaph Records | |
 | ||
Punk-O-Rama és el títol d'una sèrie de deu àlbums recopilatoris publicats pel segell discogràfic Epitaph Records.[1] El primer volum es va publicar el 1994, el segon el 1996 i la resta anualment de 1998 al 2005.[2][3] Els àlbums incloïen artistes d'Epitaph, així com del seu subsegell Anti- i dels segells associats Hellcat Records i Burning Heart Records. En total, la sèrie està formada per 257 cançons de 88 artistes diferents. Rancid i Pennywise són els únics grups que apareixen als 10 recopilatoris. El cantant Scott Radinsky apareix també als 10, un amb Ten Foot Pole i nou amb Pulley.
Com el seu títol indica, la sèrie inclou principalment grups de punk rock i de gèneres derivats com el garage punk, el hardcore punk, el pop punk, el post-hardcore, l'ska punk, l'skate punk i l'street punk. Tanmateix, a mesura que la sèrie avançava i el catàleg dels segells es diversificava, la música dels Punk-O-Rama va créixer per a incorporar estils musicals com el hip-hop alternatiu, el rock alternatiu, el hardcore digital, l'emocore, la música experimental, el garage rock, l'indie rock, el metalcore, el psychobilly i l'screamo.
Epitaph Records també va organitzar festivals itinerants Punk-O-Rama amb bandes que havien contribuït a les recopilacions, com ara Agnostic Front, All, The Distillers, Guttermouth, Millencolin, Straight Faced o Voodoo Glow Skulls. Ocasionalment, les gires de concerts anaven acompanyades d'un CD especial que era diferent de la sèrie principal d'àlbums recopilatoris. El 2003, el segell va publicar el DVD Punk-O-Rama: The Videos, Volume 1, que incloïa 22 videoclips i The Epitaph Story, un curtmetratge que narra la història del segell. Tot i que mai no se'n va publicar un segon volum, els àlbums novè i desè de la sèrie recopilatòria també van incloure videoàlbums en format DVD.[4]
El 2006, Epitaph Records va anunciar la retirada de la marca Punk-O-Rama a favor d'una nova sèrie titulada Unsound,[5][6] el títol menys específic de gènere era més propici per a la llista creixent d'estils musicals del segell. Tanmateix, només es va publicar una recopilació sota la marca Unsound abans que aquesta sèrie també es deixés de produir.
Referències
[modifica]- ↑ Soriano, Edna. «Saldrá una reedición de ‘Punk-O-Rama vol. 1’ en cassette» (en castellà), 23-09-2022. [Consulta: 21 gener 2026].
- ↑ «Punk-O-Rama - Punk-O-Rama Vol. 1». Epitaph Records, 01-05-1995. [Consulta: 18 octubre 2022].
- ↑ «Review» (en alemany). Ox Fanzine. [Consulta: 21 gener 2026].
- ↑ «Sateli 3 - Lo mejor del Punk-O-Rama Vol. 10 (Epitaph, 2005)» (en castellà). Radio 3, 25-04-2023. [Consulta: 21 gener 2026].
- ↑ «Unsound - Unsound Vol. 1» (en anglès), 06-06-2006. [Consulta: 21 gener 2026].
- ↑ August, Justin. «Epitaph retires "Punk-O-Rama" in favor of 'Unsound'». Punknews.org, 12-04-2006. [Consulta: 23 gener 2022].