Vés al contingut

Propranolol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de fàrmacPropranolol
Malaltia objecteinfart de miocardi, hipertensió arterial, tremolor essencial, feocromocitoma, hipertensió portal, trastorn d'ansietat, trastorn de pànic, insuficiència cardíaca congestiva, angina de pit, fibril·lació ventricular, taquicàrdia supraventricular, PHACE association (en) Tradueix, ansietat, migranya, crisi tirotòxica i hemangioma capil·lar Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Viavia oral i administració intravenosa Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològicphenol ether (en) Tradueix, alcohol secundari i secondary amine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCC07AA05 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC16H21NO2 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular259,157229 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS525-66-6 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)4946 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS564 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB00571 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider4777 Modifica el valor a Wikidata
UNII9Y8NXQ24VQ Modifica el valor a Wikidata
KEGGC07407 i D08443 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI8499 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL27 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.007.618

El propranolol és un medicament del grup dels blocadors d'adrenoreceptors beta.[1][2][3] S'utilitza per tractar la pressió arterial alta, alguns tipus de freqüència cardíaca irregular, tirotoxicosi, hemangiomes infantils, acatísia, por escènica i tremolor essencial,[2][4][5][6] així com per prevenir migranyes i per prevenir futurs problemes cardíacs en persones amb angina de pit o atacs de cor previs.[2] Es pot prendre per via oral, rectal o per injecció intravenosa.[2][7] La formulació que es pren per via oral ve en versions d'acció curta i prolongada.[2] El propranolol apareix a la sang després de 30 minuts i té un efecte màxim entre 60 i 90 minuts quan es pren per via oral.[2][8]

Les reaccions adverses comunes inclouen nàusees, dolor abdominal i restrenyiment.[2] Pot empitjorar els símptomes de l'asma.[2] El propranolol pot causar efectes teratògens perjudicials per al nadó si es pren durant l'embaràs;[9] tanmateix, el seu ús durant la lactància materna es considera generalment segur.[10] És un blocador beta no selectiu que funciona bloquejant els receptors β-adrenèrgics.[2]

El propranolol va ser patentat el 1962 i aprovat per a ús mèdic el 1964.[11] Forma part de la Llista model de Medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[12] A Espanya està comercialitzat com EFG i Sumial.[13]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Propranolol: A 50-Year Historical Perspective». Ann Indian Acad Neurol, vol. 22, 1, 2019, pàg. 21–26. DOI: 10.4103/aian.AIAN_201_18. PMC: 6327687. PMID: 30692755.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Propranolol hydrochloride». Monograph. The American Society of Health-System Pharmacists. Arxivat de l'original el 1 January 2015. [Consulta: 1r gener 2015].
  3. ↑ https://www.accessdata.fda.gov/drugsatfda_docs/label/2011/016418s080,016762s017,017683s008lbl.pdf
  4. ↑ «Pharmacotherapy of social anxiety disorder: what does the evidence tell us?». The Journal of Clinical Psychiatry, vol. 67, Suppl 12, 2006, pàg. 20–26. DOI: 10.1016/j.genhosppsych.2005.07.002. PMID: 17092192.
  5. ↑ «Pharmacologic Interventions for Infantile Hemangioma: A Meta-analysis». Pediatrics, vol. 137, 2, 2-2016, pàg. e20153896. DOI: 10.1542/peds.2015-3896. PMID: 26772662.
  6. ↑ Blaisdell, G. D. «Akathisia: A Comprehensive Review and Treatment Summary» (en anglès). Pharmacopsychiatry, vol. 27, 4, 7-1994, pàg. 139–146. DOI: 10.1055/s-2007-1014294. ISSN: 0176-3679. PMID: 7972345.
  7. ↑ «Clinical Pharmacokinetics of Propranolol Hydrochloride: A Review». Curr Drug Metab, vol. 21, 2, 2020, pàg. 89–105. DOI: 10.2174/1389200221666200414094644. PMID: 32286940.
  8. ↑ Comprehensive review in toxicology for emergency clinicians. 3. Washington, DC: Taylor & Francis, 1997, p. 167. ISBN 9781560326120. 
  9. ↑ «Prescribing medicines in pregnancy database». Australian Government, 03-03-2014. Arxivat de l'original el 8 April 2014. [Consulta: 22 abril 2014].
  10. ↑ Drugs in pregnancy and lactation: a reference guide to fetal and neonatal risk. 9th. Philadelphia: Wolters Kluwer Health/Lippincott Williams & Wilkins, 2011, p. 1226. ISBN 9781608317080. 
  11. ↑ Analogue-based Drug Discovery. John Wiley & Sons, 2006, p. 460. ISBN 9783527607495. 
  12. ↑ World Health Organization model list of essential medicines: 21st list 2019. Geneva: World Health Organization, 2019. WHO/MVP/EMP/IAU/2019.06. License: CC BY-NC-SA 3.0 IGO. 
  13. ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2025.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Propranolol&oldid=36674326»