Vés al contingut

Prometeu (satèl·lit)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicPrometeu 
Designació provisionalS/1980 S 27 Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit de Saturn, Satèl·lit pastor i satèl·lit regular Modifica el valor a Wikidata
Descobert perVoyager 1 Modifica el valor a Wikidata
Data de descobrimentoctubre 1980 Modifica el valor a Wikidata
EpònimPrometeu Modifica el valor a Wikidata
Cos pareSaturn Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a139.400 km Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Massa160 Eg[1] Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,6 Modifica el valor a Wikidata
Prometeu vist pel Voyager 2 el 25 d'agost de 1981.

Prometeu és un satèl·lit de Saturn descobert el 1980 per la sonda espacial Voyager 1. Va ser designat provisionalment com a S/1980 S 27.[2] Físicament és un cos molt semblant a la pròxima Pandora. El nom de Prometeu prové del tità que va entregar el secret del foc als homes en la mitologia grega (vegeu Prometeu).[3] També es anomenat Saturn XVI.

Prometeu actua com satèl·lit pastor del límit interior de l'Anell F de Saturn. Pandora és el satèl·lit pastor del límit exterior de l'anell.[4][5]

Satèl·lit pastor Prometeu cuidant l'anell F

Esta lluna presenta una forma molt allargada, les seues dimensions són de 148 per 100 per 68 km. Posseeix nombroses crestes i valls i són visibles alguns cràters d'uns 20 km de diàmetre. No obstant això, la seua superfície té molts menys cràters que la pròxima Pandora, o les llunes Epimeteu i Janus. La baixa densitat i l'elevat albedo fan probable que Prometeu sigui un cos gelat porós. Donades les poques observacions d'aquest cos moltes de les seues característiques principals es coneixen amb molt poca precisió.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. URL: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data: 5 setembre 2020.
  2. IAUC 3532.
  3. IAUC 4157.
  4. Lakdawalla, E. «On the masses and motions of mini-moons: Pandora's not a "shepherd," but Prometheus still is». Planetary Society, 05-07-2014. [Consulta: 17 abril 2015].
  5. Cuzzi, J. N.; Whizin, A. D.; Hogan, R. C.; Dobrovolskis, A. R.; Dones, L.; Showalter, M. R.; Colwell, J. E.; Scargle, J. D. «Saturn's F Ring core: Calm in the midst of chaos». Icarus, vol. 232, 4-2014, pàg. 157–175. Bibcode: 2014Icar..232..157C. DOI: 10.1016/j.icarus.2013.12.027. ISSN: 0019-1035.

Bibliografia

[modifica]