Programassion struturà
La Programassion struturà a l'é un paradigma ëd programassion ch'a mira a amelioré la ciarëssa, la qualità e ël temp ëd dësvlup dël còdes an dovrand dë struture ëd contròl com sequense, selession (if/else), e iterassion (cicl), an evitant l'usagi ëd comand "goto" pa struturà. Sò but a l'é ëd rende ij programa pì fàcil da lese, mantnì e verifiché, an reduvend j'eror e complicassion inùtij.
Còsa a l'é la Programassion Struturà
[modìfica | modifiché la sorgiss]La programassion struturà a organisa ël còdes an blòch lògich con un sol pont d'intrada e un sol pont ëd surtìa. Soe caraterìstiche prinsipaj a son:
- Struture ëd contròl geràrchiche: Sequense, condission (if/else), e cicl (while, for).
- Sot-programa: Utilisassion ëd funsion e procedure për modulé ël còdes.
- Evitassion dël "goto": Eliminé ij saut pa prevedìbij ant ël fluss d'esecussion.
- Top-down design: Decompon-e problema compless an sot-problema pì cit e gestìbij.
Esempi ëd lengagi ch'a sostengo sta técnica a son Pascal, C, e Ada.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]La programassion struturà a l'é stàita formalisà ant j'agn '60, quand che ij programador a l'han ancaminà a arconòsse jë svantagi dël còdes "spaghetti" con vàire goto.
- 1968: Edsger Dijkstra a l'ha publicà sò artìcol "Go To Statement Considered Harmful", ch'a criticava l'usagi dël "goto".
- 1970: Ël lengagi Pascal (Niklaus Wirth) a l'é dventà ël sìmbol dla programassion struturà, an forzand n'apròcc ordinà.
- 1972: Ël lengagi C a l'ha popularisà le struture ëd contròl com "if", "while", e "for", an rendendje acessìbij a j'angigné.
- Ani '80: L'adossion ëd métod ëd proget com l'SDLC (Cicl ëd Vita dël Software) a l'ha consolidà la programassion struturà com standard ant l'industria.
Tècniche e Process
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Modularità: Divide ël programa an part gestìbij (mòdul o funsion).
- Diagrama ëd fluss: Visualisé ël fluss d'esecussion con sìmboj standard.
- Dissesa gradual': Dësvlupé ël còdes partend da n'àut livel d'astrassion e an caland ant ij detaj.
- Verìfica pass për pass: Testé minca mòdul separà për garantì la corettëssa.
Ij prinsipi a son aplicà an fase ëd progetassion, realisassion e manteniment.
Aplicassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Sistema operativ: Creassion ëd component gestìbij com scheduler e driver.
- Aplicassion comersiaj: Gestion ëd base ëd dat e sistema ERP.
- Firmware: Còdes eficient për dispositiv eletrònich.
- Educassion: Ansegnament ëd base dla programassion për prinsipiant.
- Angignerìa ëd sistema: Proget ëd control ëd process industrial.
Sfide e Prospetive
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le sfide prinsipaj a son:
- Compatibilità con còdes vej: Migrassion ëd sistema legacy con goto.
- Limitassion ant le gestion d'ecession: Dificoltà a gestì eror complicà sensa struture ad hoc.
- Flessibilità ridovùa: Struture rìgide për problema dinàmich.
Ant ël futur:
- Antëgrassion con OOP: Combiné la ciarëssa struturà con la flessibilità dij paradigma modern.
- Strument ëd verìfica automàtica: Analisé la coretëssa dël còdes an temp real.
- Evolussion dij lengagi: Amplié le capiense struturaj sensa perde l'órdin.