Vés al contingut

Prepuci

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaPrepuci
Prepuci parcialment retret sobre el gland del penis, amb una banda acanalada visible al final del prepuci
Detalls
Llatíprepucium, præputium
PrecursorTubercle genital
Part depenis Modifica el valor a Wikidata
artèria dorsal del penis Modifica el valor a Wikidata
venes dorsals superficials del penis Modifica el valor a Wikidata
InnervacióNervi dorsal del penis
Identificadors
MeSHD052816 Modifica el valor a Wikidata
TAA09.4.01.011 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 19639 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1250
EB Onlinescience/foreskin Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica
Aparell reproductor masculí: 3. Penis, 4. Cos cavernós, 5. Gland, 6. Prepuci, 7. Meat urinari, 10. Vesícula seminal, 11. Conducte ejaculador, 12. Pròstata, 13. Glàndula de Cowper, 15. Conducte deferent, 16. Epidídim, 17. Testicle, 18. Escrot.
1. Bufeta urinària, 2. Símfisi púbica, 8. Còlon sigmoide, 9. Recte, 14. Anus,

El prepuci és un replec cilíndric de pell que cobreix i protegeix el gland del penis[1] i, parcialment o totalment, el meat urinari. Format en el seu interior per múscul llis, vasos sanguinis i nervis, per una capa de pell (en la part externa i en continuïtat amb la pell del penis) i una membrana mucosa (en la part interna i que contacta amb el gland). En les dones, hi ha també el prepuci del clítoris, que cobreix la part cranial (superior) del clítoris.

A la part externa el prepuci presenta epiteli queratinitzat (prepuci extern) i a l'interior, en contacte amb el gland, és una mucosa d'epiteli menys queratinitzat (prepuci intern).

El prepuci i el gland s'uneixen mitjançant un plec mitjà anterior anomenat fre del prepuci, i a tota la seva circumferència posterior pel surc balanoprepucial.

La circumferència anterior del prepuci correspon a la vora lliure del prepuci i s'anomena orifici o anell prepucial.

Entre el gland i el prepuci existeix un espai conegut com a cavitat del prepuci. En alguns casos, per manca d'higiene, en aquest espai pot acumular-se una substància anomenada esmegma.

La llargària del prepuci varia molt segons la persona. A vegades es perllonga fins al vèrtex del gland i l'ultrapassa, aleshores es forma per davant del penis una espècie de vestíbul. Això ocorre en la majoria dels nens fins a l'etapa de la pubertat. En l'adult pot romandre aquesta disposició, o retreure's parcialment o totalment.

En l'anatomia humana masculina, el prepuci és un plec de doble capa de teixit múscul llis, vasos sanguinis, neurones, pell i membrana mucosa que cobreix i protegeix el gland i el meat urinari quan el penis es troba flàccid. La zona mucocutània és altament innervada i es troba prop de la punta del prepuci. Aquest és mòbil, prou elàstic i actua com una funda autolubricada.

El prepuci dels adults que cobreix el gland en estat de flacciditat sol ser retràctil. El prepuci es troba connectat al gland durant el naixement i generalment no és retràctil en la infantesa. L'edat en la qual un nen pot retraure el seu prepuci varia, però una investigació va trobar que el 95% dels homes eren capaços de retraure completament el prepuci en l'edat adulta. La incapacitat per fer-ho a la infància no ha de ser un problema, exceptuant si trobem altres símptomes.

L'OMS (Organització Mundial de la Salut) el 2007 va publicar un report sobre les funcions precises del prepuci, entre les quals poden incloure «mantenir el gland humit, la protecció del penis a l'úter femení o augmentar el plaer en les relacions sexuals pel fet de la presència de receptors nerviosos».[2] La recerca sobre la funció del prepuci és dificultat per la càrrega emotiva o religiosa que té aquesta part de l'anatomia masculina.

Funcions

[modifica]

El prepuci té nombroses funcions:

  • Funció protectora: El prepuci cobreix i protegeix el gland del penis, manté la temperatura i ph idonis, a més de conservar la superfície del gland humida, suau i sensible.
  • Funció immunològica: El prepuci té glàndules productores de proteïnes antibacterianes i antivirals. A la part externa del prepuci abunden una mena de cèl·lules de defensa anomenades cèl·lules de Langerhans. A la part interna del prepuci hi ha cèl·lules secretores d'inmunoglobulines.
  • Funció de sensibilitat erògena: El prepuci és un òrgan molt sensible i en els humans és la part té una gran varietat i quantitat de receptors nerviosos especialitzats. Aquestes terminacions nervioses poden detectar subtils moviments, canvis de temperatura o textures.
  • Funció d'acomodació durant l'erecció: Amb l'erecció el penis augmenta considerablement de mida, en longitud i en gruix. Les dues superfícies del prepuci, la interna i l'externa, proporcionen la pell necessària per a l'acomodació de l'òrgan masculí erecte.
  • Funció d'estimulació: La pell del prepuci ha de relliscar cap enrere arribant en alguns casos fins a la base del penis i cap endavant, més enllà de la punta del gland (vegeu vídeo).
  • Funció sexual durant el coit: El prepuci facilita un moviment suau entre les mucoses de l'home i de la dona. El prepuci permet que el penis pugui relliscar dins l'interior de la vagina d'una manera no abrasiva, ja que compta amb un embolcall de pell autolubricat i mòbil.

El prepuci podria tenir altres funcions encara no reconegudes o esteses. Estudis recents han revelat que el prepuci posseeix glàndules especialitzades en la producció de feromones.

Retracció del prepuci

[modifica]
Vídeo que mostra la funció de retracció del prepuci del penis en un adult

Durant el naixement el prepuci es troba unit al gland mitjançant una capa epitelial que s'anirà dissolent lentament. Quan s'assoleixi la pubertat el prepuci s'haurà separat del gland del penis i l'infant hauria de poder retreure'l amb facilitat. L'espai que queda entre el prepuci i el gland una vegada s'han separat s'anomena espai prepucial. La impossibilitat de retreure el prepuci per a poder deixar el gland del penis fora es coneix com a fimosi, una patologia que es pot tractar amb medicaments i en casos rars requereix de cirurgia.

Malalties

[modifica]

El frenulum breu és un fre del prepuci que no és suficientment llarg per a permetre que el prepuci es retregui completament, el que porta a possibles molèsties durant l'acte sexual.

La fimosi és una condició en la qual el prepuci d'un adult no es pot retreure correctament. Aquesta malaltia pot ser tractada a través de l'estirament del prepuci, canviant hàbits masturbatoris, amb l'ús d'ungüents esteroides tòpics, prepucioplàstia o la circumcisió, que és l'extirpació del prepuci, ja sigui parcialment o totalment.

Una afecció anomenada parafimosi pot ocórrer si un prepuci estret queda atrapat darrere el gland i s'infla com un anell restrictiu. Això pot tallar la circulació de la sang, fet que resulta en la isquèmia del gland del penis.[3]

La bàlano-postitis és una inflamació del prepuci i de la mucosa de l'extrem del penis (gland).[4]

El liquen esclerós és un trastorn cutani (dermatosi), una inflamació cutània del prepuci i del gland en homes adults i nens.[5]

La apòstia és una condició cogenital rara en la qual el nado no té prepuci o en té un de molt curt que no cobreix el gland.[6][7]

Circumcisió

[modifica]

En alguns casos s'extirpa el prepuci d'homes adults en una operació anomenada circumcisió per raons mèdiques, en el cas fimosi, tot i que existeixen terapies conservadores i la circumcisió només és el darrere recurs.[8]

També és fa per raons culturals, als Estats Units és força freqüent, o religioses. És obligatori al judaisme i molt comú a l'islam.[9] El fet que és fa l'operació s'imposa en nois molt joves, que encara no tenen la possibilitat de prendre una decisió personal, es font de crítica.[10] La cricumcisió de nens es pot considerar com una violació dels drets humans i una forma de violència medical. L'excisió de teixit sa d'un nadó o d'un nen només és èticament acceptable si hi ha una indicació mèdica immediata.[11]

La pell del penis

[modifica]

La pell del penis és complexa i es pot dividir en tres zones distintives: pell del tronc, prepuci extern i prepuci intern. Cada un funciona d'una manera diferent per a proporcionar protecció i estimulació. Durant la circumcisió el prepuci extern i intern es retiren deixant el gland del penis sense protecció i el penis sense una part considerable del seu aparell estimulador.

En el naixement ambdós prepucis es troben fusionats. Se separen gradualment i de manera espontània durant tota la infància. Un estudi va descobrir que la meitat dels nens de deu anys encara no podia retreure completament el prepuci pel fet que el gland encara es trobava adherit a aquest. La circumcisió pot requerir la separació del prepuci i del gland, el prepuci seria arrebassat resultant en trauma i cicatrització del gland. Les cicatrius en el gland contribueixen a la sensibilitat reduïda i pèrdua de funcionalitat sexual en adults.

La importància del prepuci intern i extern durant l'erecció i les relacions sexuals ha estat subestimada pels partidaris de la circumcisió.

El prepuci i l'evolució

[modifica]

En els primats el prepuci es troba en els genitals d'ambdós sexes i probablement ha estat present durant milions d'anys d'evolució. L'evolució de morfologies complexes del penis com el prepuci poden haver estat influenciades per les dones. El prepuci podria ajudar en l'absorció de les secrecions vaginals, que contenen hormones, com ara la vasopresina, que ajuda a induir conductes de protecció i unió en el mascle.

El sant prepuci

[modifica]

Com Jesús de Nazareth era jueu, segons l'evangeli de Lluc, va subir la circumcisió quan tenia huit dies.[12] El prepuci s'hauria conservat com a relíquia, de la qual una quinzena d'esglésies[13] pretenen tenir un exemplar.[14] Va ser una reliquia de molta devoció popular a l'edat mitjana. Des del segle xix, l'Església catòlica es va mostrar més reticent i va prohibir parlar-ne.[15][16]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Prepuci». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. 6Schmid, Helen; Polonsky, Robert; Bailey, Catherine; Hankins, Daniel; Halperin, George. Male circumcision: global trends and determinants of prevalence, safety and acceptability (en anglès). Genève: OMS, 2007. ISBN 978 92 4 159616 9. 
  3. «parafimosi». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Bàlano-postitis». A: Enciclopèdia de medicina i salut. Barcelona: Grup Enciclopèdia. 
  5. Bunker, Christopher. «Lichen Sclerosus in Men» (en anglès). DermNet - All about the skin, 26-10-2023. [Consulta: 24 novembre 2025].
  6. amin ud din, Muhammad «Aposthia: A birth defect or normal quantitative recessive human genetic trait?». Eastern Mediterranean health journal = La revue de santé de la Méditerranée orientale, 13, 2, 3-2007, pàg. 280-286.
  7. Ra, Gadelkareem «Aposthia: A Congenitally Deficient Prepuce without Hypospadias». Experimental Techniques in Urology & Nephrology, 2, 5, 07-03-2019. DOI: 10.31031/ETUN.2019.02.000547.
  8. «Aproximació a la fimosi: causes, símptomes i tractaments». Revista Interès Mutu. MGC Mutua, 11-05-2023. [Consulta: 24 novembre 2025].
  9. «Male circumcision: Religions and circumcision» (en anglès). BBC - Ethics. BBC, 2014. [Consulta: 24 novembre 2025].
  10. «Male circumcision: Cultural and health aspects to circumcision» (en anglès). BBC - Ethics. BBC, 2014. [Consulta: 24 novembre 2025].
  11. Svoboda, J Steven «Circumcision of male infants as a human rights violation» (en anglès). Journal of Medical Ethics, 39, 7, 7-2013, pàg. 469–474. DOI: 10.1136/medethics-2012-101229.
  12. «Evangeli segons Sant Lluc, 2,21». A: La Bíblia - versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat. Andorra: Casal i Vall, 1992. «Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar-lo, li posaren el nom de Jesús, nom que havia dit l'àngel abans que fos concebut en el si matern.» 
  13. López, Gerard. «El Sant Prepuci, una relíquia que ho va "petar" a l'Edat Mitjana» (àudio). La tarda de Catalunya Ràdio. CCMA, 11-01-2024. [Consulta: 24 novembre 2025].
  14. «Le Saint Prepuce [El sant prepuci]» (en francès). Relics, 06-05-2023. [Consulta: 24 novembre 2025].
  15. Peyrefitte, Roger. Les clés de saint Pierre (en francès). París: Flammarion, 1955, p. 307-328 & 359-372. 
  16. Palazzo, Robert P. «The Veneration of the Sacred Foreskin(s) of Baby Jesus—A Documented Analysis». A: Multicultural Europe and Cultural Exchange: in the Middle Ages and Renaissance (en anglès). Turnhout: Brepols, gener 2005, p. 155-176. ISBN 978-2-503-51470-3.