Pesanta
_-_IA_craiyon_versió_1.jpg) Il·lustració de la Pesanta feta per una intel·ligència artificial  | |
| Tipus | cussa mitològica |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia catalana |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Altres | |
| Domini | malson |
| Equivalent | Inguma i Lietuvēns |
En la cultura popular catalana, la Pesanta és un animal mitològic, amb forma de gossa enorme (rarament un gat) que s'escola a les nits dins de les cases i es posa a sobre del pit de la gent dificultant-los la respiració i creant-los les més horribles angoixes i malsons.[1][2]
La Pesanta és peluda, negra, amb les potes d'acer, però foradades de manera que no pot collir res del terra sense que li caigui. Es diu també que duu esclops de molsa.[3][4] Això, però, és difícil de dir, ja que -tot i les seves dimensions- així que algú es desperta, surt corrents pel forat més petit de la finestra o pel forat del pany i només s'és a temps de veure'n una petita ombra que fuig. Es diu que la Pesanta s'amaga de dia en esglésies o cases abandonades i a la Garrotxa hom creu que s'amaga als cràters dels volcans.[5]
Origen
[modifica]La figura de la Pesanta està relacionada amb una parasòmnia anomenada paràlisi del son.[6] Qui la pateix, desperta del somni però no pot moure's. En aquest estat hi ha hiperacúsia i s'experimenten percepcions similars a les de les al·lucinacions.
Diverses cultures arreu del món donen explicacions similars per a aquest fenomen. A Colòmbia, la causa de l'ofec és una bruixa que també s'asseu a sobre el pit. Dins la mitologia basca hi ha el personatge de l'Inguma, un geni malèfic que actua de forma semblant a la Pesanta; en comptes d'aixafar els qui dormen posant-s'hi al damunt, però, l'Inguma els escanya lentament, provocant-los una asfíxia angoixant i malsons. A Letònia es parla del Lietuvēns, l'ànima en pena d'un mort estrangulat, ofegat o penjat, que ataca de forma semblant les persones i animals domèstics mentre dormen.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «La pesanta». Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, 4-2013, p.16. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Casanova Coll, Joan; Creus Saumell, Joan. Més ràpids que el llamp, més vius que el foc. Petits éssers fantàstics en l'àmbit lingüístic català. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, p. 164-165; 180. ISBN 8484151824.
- ↑ Juanico, Núria. «Les criatures que van fer somiar els catalans». ara.cat. Ara, 06-06-2017. [Consulta: 3 maig 2025].
- ↑ Prats, Joan de Déu; Padilla Climent, Maria. «XXXIX. Els neguits de la Pesanta». A: El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya. Barcelona: Comanegra, 2017, p. 118-121 (Catalunya Fantàstica). ISBN 978-84-16605-74-3.
- ↑ «Mitología catalana (I): Los Pirineos y el norte» (en castellà). tresmilvoces.com, 30-10-2020. [Consulta: 20 maig 2025].
- ↑ Puig, Xavier. «Un tomb per la mitologia dels Països Catalans». eltemps.cat. El Temps, 20-03-2023. [Consulta: 20 maig 2025].
- ↑ Šmits, P. «Latviešu tautas ticējumi» (en letó). Institute of Mathematics and Computer Science University of Latvia. [Consulta: 16 abril 2015].
