Norges Bank
(nb) Norges Bank (nn) Noregs Bank (en) Norges Bank (mul) Norges Bank  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | banc central | ||||
| Forma jurídica | altra personalitat jurídica | ||||
| Història | |||||
| Creació | 14 juny 1816 | ||||
| Fundador | Storting | ||||
Esdeveniment significatiu | |||||
Silver tax 1816 (en) 
| |||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Network of Central Banks and Supervisors for Greening the Financial System | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu (1897–) | |||||
| Presidència | Ida Wolden Bache (2022–) | ||||
| Entitat matriu | Ministeri de Finances | ||||
| Lloc web | norges-bank.no | ||||
  | |||||
Ubicació geogràfica  | |||||
El Norges Bank (bokmål: Norges Bank, nynorsk: Noregs Bank, lit. ‘Banc de Noruega’) és el banc central de Noruega. És l'encarregat de gestionar el Fons de Pensions del Govern de Noruega, que és el fons sobirà d'inversió més gran del món,[1] així com les mateixes reserves de divises del banc.[2]
Història
[modifica]La història del banc central de Noruega es remunta al 1816 quan, dos anys després de la separació de Dinamarca i la unió amb Suècia, el Norges Bank va ser establert per una llei de l'Storting (el parlament noruec) el 14 de juny. El banc va decidir llavors que la unitat monetària seria el speciedaler (rixdollar), dividit en 120 skillings o cinc ort ("rigsort") de 24 skillings cadascun.[3]
La Llei de la Moneda de l'17 d'abril de 1875 va suspendre els termes daler i skilling, i es va decidir que la unitat monetària passaria a ser la corona, dividida en 100 øre. Això es va fer per preparar l'entrada de Noruega, el 16 d'octubre d'aquell any, a la Unió Monetària Escandinava. Aquesta unió havia estat establerta entre Dinamarca i Suècia el 1873 per recomanació d'una comissió conjunta (en la qual va participar Noruega) per establir una moneda escandinava comuna basada en l'or. Això significava que les monedes dels altres països havien de ser de curs legal amb la mateixa base que les encunyades al propi país. La unió va funcionar fins al 1914; a partir de llavors va mancar de tota significació pràctica, però no va ser formalment abolida fins al 1972.[3]
L'1 de gener de 1897, la seu del Norges Bank es va traslladar a Kristiania (Oslo) des de Trondheim, i el 1906 es va inaugurar un nou edifici de la seu central a Bankplassen, per a 80 empleats, inclosos els treballadors de la planta d'impressió de bitllets.[3]
Durant la Segona Guerra Mundial, la seu del Norges Bank es va traslladar temporalment a Londres el 1940, quan el govern noruec a l'exili va establir una nova junta. Les reserves d'or del banc van ser evacuades via Åndalsnes, Molde i Tromsø cap a Londres, i d'allà a Nova York i Ottawa. Aquest or i les altres reserves de divises del banc estaven sota el control de la junta de Londres. Al mateix temps, el banc va continuar les seves operacions a Noruega sota la direcció dels nazis fins que la guerra va acabar i la junta de Londres va plegar. Una comissió d'investigació després de la guerra va concloure que la direcció del banc a Oslo havia mantingut una actitud ferma i correcta envers les autoritats nazis.[3] El 1962, l'Autoritat de Supervisió de la Moneda i la Casa Reial de la Moneda van ser transferides de l'estat al Norges Bank.[3]
Al març de 2025, Norges Bank Investment Management va anunciar que havia adquirit a RWE una participació del 49% en dos parcs eòlics marins en construcció a Dinamarca i Alemanya per 1.400 milions d'euros (1.500 milions de dòlars). La compra inclou participacions en els projectes eòlics Nordseecluster i Thor de RWE, que s'espera que tinguin una capacitat combinada de 2,64 gigawatts, suficient per subministrar energia a més de 2,6 milions de llars. L'acord redueix les inversions netes en efectiu de RWE en uns 4.000 milions d'euros, mentre que RWE continuarà encarregant-se de la construcció i l'operació.[4]
Norges Bank Investment Management
[modifica]Norges Bank Investment Management (NBIM) és una branca separada del Norges Bank i és responsable de la gestió del Fons de Pensions del Govern - Global. L'NBIM també gestiona les reserves de divises del Norges Bank. L'NBIM inverteix els actius del fons i les reserves de divises en accions internacionals i instruments de renda fixa, instruments del mercat monetari i derivats.
Llista de governadors
[modifica]A continuació es presenta una llista dels governadors passats i presents del Norges Bank. La Llei de 1892 va donar a la junta un president permanent. El 1985 es va introduir el terme Junta Executiva, i el president va rebre el títol de Governador del Banc Central; les següents persones han exercit com a presidents i governadors.[5]
- Karl Gether Bomhoff (1893–1920)
- Nicolai Rygg (1920–1946)
- Arnold C. Ræstad (cap de la sucursal de Londres 1940–1945)
- Gunnar Jahn (1946–1954)
- Erik Brofoss (1954–1970)
- Knut Getz Wold (1970–1985)
- Hermod Skånland (1985–1993)
- Torstein Moland (1994–1995)
- Kjell Storvik (1996–1998)
- Svein Gjedrem (1999–2010)
- Øystein Olsen (2011–2022)
- Ida Wolden Bache (2022–actualitat)
Sucursal de Londres
[modifica]- Arnold C. Ræstad (cap de la sucursal de Londres 1940–1945)
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Top 100 Largest Sovereign Wealth Fund Rankings by Total Assets - SWFI». www.swfinstitute.org. [Consulta: 27 febrer 2024].
- ↑ «About the Bank».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Norges Bank. «Norge Bank's History». Norges Bank.
- ↑ «Norway sovereign wealth fund buys offshore wind farms stakes for $1.5 bln». , 31-03-2025.
- ↑ «Governors of Norges Bank». norges-bank.no, 01-04-2022. [Consulta: 2 abril 2022].