Muskogi
| Mvskoke | |
|---|---|
| Tipus | llengua natural i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 6.860 (2000)[1] 5.064 (2010)[2] |
| Parlants nadius | 4.300 |
| Autòcton de | Oklahoma, Florida |
| Estat | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües indígenes d'Amèrica del Nord llengües muskogi | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí i Muscogee alphabet (en) |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-2 | mus |
| ISO 639-3 | mus |
| SIL | mus |
| Glottolog | cree1270 |
| Ethnologue | mus |
| UNESCO | 900 |
| IETF | mus |
| Endangered languages | 2007 |
El muskogi (mvskoke en muskogi), també conegut com a creek,[3] seminola, creek-seminola, maskókî[4] o muskogee, és una de les llengües muskogi parlada pel poble muscogi (creek) i seminola, principalment als estats d'Oklahoma i Florida.
Històricament la llengua ha estat parlada pels diversos grups constitutius dels Muscogee o maskoki en el que ara són a Alabama i Geòrgia. Es relaciona, però no són mútuament intel·ligibles amb l'altre idioma principal de la confederació muscogee, hitchiti/mikasuki parlat pels emparentats miccosukee (mikasuki), així com altres idiomes muskogi.
Els muskogi primer van portar els llengües muskogi i mikasuki a Florida a principis del segle XVIII en el qual es va arribar a ser conegut com a seminola. Al segle xix, però, el govern dels Estats Units va obligar la majoria de muskogis i seminoles a reubicar-se a l'oest del riu Mississippi, i molts foren traslladats per força al Territori Indi.
Actualment la llengua és parlada per unes 5.000 persones, la majoria dels quals viuen a Oklahoma i són membres de la Nació Muscogee (Creek) i de la Nació Seminola d'Oklahoma.[2] Uns 200 parlants són seminoles de Florida. L'ús de la llengua pels seminola ha constituït dialectes diferents.[5]
Programes lingüístics
[modifica]El College of the Muscogee Nation ofereix un programa certificat de llengua mvskoke.[6][7] Les escoles públiques de Tulsa, la Universitat d'Oklahoma[8] i la Biblioteca Glenpool a Tulsa[9] i les comunitats índies de Holdenville,[10] Okmulgee, i Tulsa Creek de la Nació Muscogee (Creek)[11] ofereixen classes de llengua muskogi creel. En 2013 la comunitat creek Sapulpa va graduar una classe de 14 de la seva classe de llengua muskogi creek.[12]
Fonologia
[modifica]L'inventari de fonemes del muscogee creek es compon de tretze consonants i tres qualitats vocals, que distingeixen longitud i nasalització.[13] A més el creek també fa ús de la geminació d'oclusives, fricatives i sonorants.[14]
Consonants
[modifica]Els fonemes consonants del muskogi creek són:[15]
| Labial | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | p | t | t͡ʃ | k | ||
| Fricativa | Central | f | s | h | ||
| Lateral | ɬ | |||||
| Sonorants | Nasals | m | n | |||
| Semivocal | w | j | ||||
| Lateral | l | |||||
Vocals
[modifica]Els fonemes vocàlics del muskogi creek són els següents:[15]
| Frontal | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i iː | ||
| Semitancada | o oː | ||
| Oberta | ɑ ɑː |
Hi ha tres vocals curtes /i ɑ o/ i tres vocals llargues /iː ɑː oː/. Hi ha també les vocals nasals /ĩ ɑ̃ õ ĩː ɑ̃ː õː/ (en l'ortografia lingüística aquestes s'escriuen sovint amb un ogonek per sota o la següent "n" superindexada). La majoria de les ocurrències de vocals nasals són el resultat de l'assimilació nasal o el grau nasalitzant, però hi ha formes que mostren el contrast entre les vocals orals i nasals. Per exemple:[16]
pó-ɬki ‘el nostre pare’ opónɬko ‘cuc tallador’
Dialectes seminola
[modifica]Les formes del muskogi creek usat pels seminola d'Oklahoma i Florida constitueixen dialectes separats dels que parlen els muskogi. Els seminola d'Oklahoma parlen un dialecte conegut com a seminola creek d'Oklahoma. El seminola creek de Florida és una de les llengües parlades entre els seminoles de Florida; és menys comú que el mikasuki.[5]
Ortografia
[modifica]L'alfabet tradicional muskogi fou adoptat per la tribu a finals del 1800.[17] Té 20 lletres. Encara que es basa en l'alfabet llatí alguns dels sóns són força diferents dels de l'anglès, en particular els representats per c, e, i, r, i v. Aquí hi ha els sons equivalents (aproximadament) que s'usen habitualment en anglès i en IPA:
| Escriptura | So (IPA) | Equivalent anglès |
|---|---|---|
| a | aː ~ a | com "a" a father |
| c | tʃ ~ ts | com "ch" a such o "ts" a cats |
| e | ɪ | com "i" a hit |
| ē | iː | com "ee" a seed |
| f | f | com "f" a father |
| h | h | com "h" a hatch |
| i | ɛ ~ ɛj | com "ay" a day |
| k | k | com "k" a risk |
| l | l | com "l" a look |
| m | m | com "m" a moon |
| n | n | com "n" a moon |
| o | oː ~ ʊ ~ o | com "o" a bone o "oo" a book |
| p | p | com "p" a sap |
| r | ɬ | So que no existeix en anglès. Això és sovint representat com "hl" o "tlh" en els textos no creek. El so es fa bufant l'aire al voltant dels costats de la llengua que es pronuncia en anglès "l"; és idèntica a la ll gal·lesa |
| s | s | com "s" a spot |
| t | t | com "t" a stop |
| u | ʊ ~ o | com "oo" a book o "oa" a boat |
| v | ə ~ a | com "a" a about |
| w | w | com "w" a wet |
| y | j | com "y" a yet |
També hi ha tres seqüències de vocals, l'ortografia de les quals és marcada per la seva composició fonètica:[18]
| Escriptura | So (IPA) | Equivalent anglès |
|---|---|---|
| eu | iʊ | similar a l'exclamació "ew!". Una combinació de sons creek representats per e i u |
| ue | oɪ | com "oy" a boy |
| vo | aʊ ~ əʊ | com "ow" a how |
Notes
[modifica]- ↑ Cens dels Estats Units del 2000 d'ells 4.155 parlants a Oklahoma, 749 a Florida, 285 a Nova York, 189 a Califòrnia i 170 a Texas.
- ↑ 2,0 2,1 http://www.census.gov/hhes/socdemo/language/data/acs/SupplementaryTable1_ACSBR10-10.xls
- ↑ «About Creek». Creek Language Archive. Arxivat de l'original el 2009-06-09. [Consulta: 26 abril 2009].
- ↑ «Voices of the Everglades: Indian culture». The News-Press, 22-03-2014 [Consulta: 28 març 2014]. Arxivat 2014-03-28 at Archive.is «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-03-28. [Consulta: 2 agost 2014].
- ↑ 5,0 5,1 Brown, Keith, and Sarah Ogilvie (2008). Concise encyclopedia of languages of the world, pp. 738–740. Elsevier. Retrieved September 27, 2011.
- ↑ "Academics."[Enllaç no actiu] College of the Muscogee Nation. (retrieved 27 Dec 2010)
- ↑ Pratt, Stacey «Language vital part of cultural identity». Tahlequah Daily Press, 15-04-2013 [Consulta: 17 abril 2013].
- ↑ "Creek," Arxivat 2011-02-24 a Wayback Machine. University of Oklahoma: The Department of Anthropology.(retrieved 27 Dec 2010)
- ↑ "Library Presents Mvskoke (Creek) Language Class." Native American Times. 8 Sept 2009 (retrieved 27 Dec 2010)
- ↑ "Holdenville Indian Community." Arxivat 2020-12-04 a Wayback Machine. Muscogee (Creek) Nation. (retrieved 27 Dec 2010)
- ↑ "Thunder Road Theater Company to perform plays in the Mvskoke (Creek) Language." Muscogee (Creek) Nation. (retrieved 27 Dec 2010)
- ↑ Brock, John «Creek language class graduates 14». Sapulpa Herald Online [Sapulpa (Oklahoma)], 17-08-2013 [Consulta: 23 agost 2013]. Arxivat 2013-08-23 at Archive.is «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-08-23. [Consulta: 2 agost 2014].
- ↑ Hardy 2005:211-12
- ↑ Martin, 2011, p.50-51
- ↑ 15,0 15,1 Martin, 2011, p.47
- ↑ Martin, 2011, p. 53
- ↑ Innes 2004
- ↑ Hardy 2005, pg. 202
Bibliografia
[modifica]- Brown, Keith, and Sarah Ogilvie (2008). Concise encyclopedia of languages of the world, pp. 738–740. Elsevier.
- Hardy, Donald E. Native Languages of the Southeastern United States. Lincoln, NE: University of Nebraska Press, p. 200–245. ISBN 0803242352. «Creek»
- Johnson, Keith; Martin, Jack «Acoustic Vowel Reduction in Creek: Effects of Distinctive Length and Position in the Word» (PDF). Phonetica, 58, 1–2, 2001, pàg. 81–102. Arxivat de l'original el 2010-06-26. DOI: 10.1159/000028489. PMID: 11096370 [Consulta: 26 abril 2009].
- Innes, Pamela; Linda Alexander; Bertha Tilkens. Beginning Creek: Mvskoke Emponvkv. Norman, OK: University of Oklahoma Press, 2004. ISBN 0-8061-3583-2.
- Loughridge, R.M.; David M. Hodge. Dictionary Muskogee and English. Okmulgee, OK: Baptist Home Mission Board, 1964.
- Martin, Jack B. A Grammar of Creek (Muskogee). Lincoln, NE: University of Nebraska Press, 2011. ISBN 9780803211063.
- Martin, Jack B.; Margaret McKane Maudlin A Dictionary of Creek/Muskogee. Lincoln, NE: University of Nebraska Press, 2000. ISBN 0-8032-8302-4.
