Moncofa
Bandera de Moncofa | |||||
| Tipus | municipi d'Espanya, municipi del País Valencià i província | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província de Castelló | ||||
| Comarca | la Plana Baixa | ||||
| Capital | Moncofa | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 8.339 (2025) | ||||
| Gentilici | Moncofí, moncofina | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 14,53 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 6 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Nules | ||||
| Dades històriques | |||||
| Patrocini | Maria Magdalena | ||||
| Dia de mercat | Dijous | ||||
| Festa patronal | Del 18 al 30 de juliol | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Jaime Picher Julia | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 12593 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 12077 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 12077 | ||||
| Lloc web | moncofa.com | ||||
Moncofa és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa. Limita amb Nules, la Vall d'Uixó i Xilxes.
Geografia
[modifica]Està enclavat a de la Costa dels Tarongers. Són destacables del seu paisatge la Plana de Castelló, les platges del Grau, del Masbò i de la Torre, els Estanys, i les zones d'humides d'arribada d'aigües pluvials. El clima n'és mediterrani.
Nuclis de població
[modifica]- Moncofa
- el Grau
Història
[modifica]Municipi d'origen àrab. Se li va concedir, després de la conquesta per Jaume I, la Carta de poblament el 1254 per Guillem de Montcada, a favor de Bernat Mestres i 37 pobladors més. En l'any 1609 al barri marítim del Grau es va produir l'expulsió dels moriscs des del port i Torre Vigia, hui en ruïnes.
La història de Moncofa sempre ha estat lligada a la mar Mediterrània per mitjà del poblat marítim de pescadors, pioner en el litoral valencià, i és allí on, segons conta la llegenda, va arribar la que havia de ser la seua patrona, santa Maria Magdalena, quan la duien cap a Marsella. En l'actualitat encara pot observar-se en l'interior el cèrcol de la "Muralla", encara que està sobrepassat per l'expansió urbana.
Demografia
[modifica]| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2010 | 2012 | 2014 | 2018 | 2022 | 2024 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 3.571 | 3.613 | 3.688 | 3.610 | 3.724 | 3.905 | 4.302 | 4.705 | 4.977 | 5.278 | 6.107 | 6.475 | 6.339 | 6.278 | 7.338 | 8.011 |
Política i govern
[modifica]Composició de la corporació municipal
[modifica]El ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 8 regidors del Partit Popular (PP), 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 1 de Compromís per Moncofa (Compromís) i 1 de Podem.
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Popular | Wenceslao Alós Valls | 1.759 | 46,41% | 7 ( | ||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Francisco Vicente Cueco Martí | 899 | 23,72% | 3 ( | ||
| Compromís per Moncofa | Noelia Peirats Aymerich | 614 | 16,2% | 2 ( | ||
| VOX | Carolina Vilar López | 272 | 7,17% | 1 ( | ||
| Altres candidatures[a] | 220 | 5,8% | 0 ( | |||
| Vots en blanc | 26 | 0,68% | ||||
| Total vots vàlids i regidors | 3.790 | 100 % | 13 | |||
| Vots nuls | 41 | 1.07% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 3.831 | 69,8%** | ||||
| Abstenció | 1.656* | 30,18%** | ||||
| Total cens electoral | 5.487* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Wenceslao Alós Valls (PP) (17/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots de PP) | ||||||
| Fonts: https://elpais.com/espana/elecciones/municipales/17/12/77/
http://www.argos.gva.es/ahe/pls/argos_elec/DMEDB_Elecmunicipios.informeElecDetallado?aNMuniId=12077&aNNumElec=1&aVTipoElec=L&aVFechaElec=2023&aVLengua=c | ||||||
Alcaldes
[modifica]Des del 2015 l'alcalde de Moncofa és Wenceslao Alós Valls del Partit Popular.[1]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Vicente Alemany Martí | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Antonio Masià Flich | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Bautista Orosia Alós | AP | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | José Vicente Isach Clofent | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Vicente Alemany Martí | PP | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | José Vicente Isach Clofent | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | José Vicente Isach Clofent | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | José Vicente Isach Clofent | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Jaime Picher Julià | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Wenceslao Alós Valls | PP | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Wenceslao Alós Valls | PP | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | Wenceslao Alos Valls | PP | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[1] | ||||
Economia
[modifica]L'agricultura és un dels pilars econòmics de la població. La distribució agrícola ocupa una superfície de 13.150 ha, i els principal producte n'és el taronger, també ho eren els melons i els tomàquets, famosos en tota la comarca, però a causa de la venda de terreny per a urbanitzar i la poca solvència econòmica de l'agricultura en els nostres dies, són gairebé extints. La indústria es basa en el cartró, calçat i taulell (dels pobles confrontants). En l'actualitat cobra total importància el sector turístic perquè hi ha un pla agressivament urbanístic, orientat al turisme i comerç de serveis.
Monuments
[modifica]Monuments religiosos
[modifica]L'actual església es va construir el 1698 sobre una de més petita del 1329. La nova església responia als gustos de l'època, amb façana de transició entre el barroc i el neoclàssic valencià, preservant de l'antiga església el retaule de l'altar major. El presbiteri va ser reformat de nou el 1796, en tendència neoclàssica.
- Ermita de Santa Maria Magdalena. Del segle xvi.
Es troba al Grau, on hi ha una gran devoció marinera. La construcció se'n realitzà en commemoració i acció de gràcies a l'arribada per mar d'una imatge de Maria Magdalena. L'ermita es va aixecar sobre les ruïnes d'una ràbita àrab, famosa perquè al seu costat se signà la pau entre cristians i sarraïns el 1608, donant punt final a la conquesta cristiana. De la façana en penjava un fanal que servia de guia als pescadors que es trobaven en alta mar.
Monuments civils
[modifica]- Muralla.
Queden restes de la muralla que fortificava Moncofa, que es va aixecar durant el regnat de Pere IV, entre 1330 i 1340, per a defensar la vila del bandolerisme i els atacs dels pirates berbers, que amb incursions per mar saquejaven les poblacions costaneres. Disposava de 2 portes: una al nord, el portal de Nules, i altra al sud-oest, el portal de la Mar, amb torre annexa.
Construïda abans de l'expulsió dels moriscs, el 1609. També anomenada Torre Forçada o Caiguda, formava part d'un sistema de torres de vigilància o guaita, que es van construir per tota la costa per a defensar els ports i poblacions costaneres de diversos atacs. Hui la torre es troba caiguda i atacada per l'onatge.
- Font modernista.
Es troba a l'eixida de l'església i fou construïda el 1925, seguint les tendències modernistes de l'època. Hi destaca la il·luminació espectacular.
Llocs d'interés
[modifica]- El Pirulí. Àrea recreativa al costat d'un gran dipòsit d'aigua.
- L'Estanyol. Paratge Natural junt a la platja del mateix nom. Microreserva de flora.
- Vil·la romana de l'Alqueria. Situada entre tarongers, importants restes arqueològics d'una vil·la agrícola del s. III, en l'època imperial romana, al costat de la Via Augusta.
Festes i celebracions
[modifica]- Festes patronals. En honor de santa Maria Magdalena. Se celebren del 18 al 30 de juliol. Tenen lloc les revetlles i actes emotius com el desembarcament de la patrona, el 23 de juliol, que té una tradició de 500 anys.
- Festes patronals del Grau. Se celebren del 15 al 30 d'agost en honor de sant Roc.
- Festes de sant Antoni. Se celebren des del 2n dissabte d'octubre fins al següent dissabte.
- Nit de Sant Joan. Fogueres a la platja, revetlles, focs d'artifici... Moncofa rep l'estiu amb milers de persones gaudint del primer bany, el 23 de juny.
- Setmana Santa. Trobada de confraries de tambors de la comarca. Processó dels Caputxins el Divendres Sant i la processó del Diumenge de Resurrecció, on el carrer és decorat amb estovalles de flors.
Cultura i lleure
[modifica]- Festival Internacional Rock-machina. Festival de música rock metal en què es donen cita gran quantitat de grups de l'escena internacional metàl·lica.
- FOC, Fira d'Oci i Cultura. Ens presenta diverses cares com exposicions, festival de curts, concerts musicals, teatre de carrer, i tot a nivell independent. Se celebra la segona quinzena d'agost.[2]
- Moncofa Beats Festival. Festival de música electrònica al mes de setembre.
- Concert al Mediterrani. Concert a càrrec de l'Orquestra Simfònica del Mediterrani, que es realitza anualment l'últim dissabte d'agost a la plaça Na Violant d'Hongria de la localitat des del 2003.
Esports
[modifica]- Trofeu Platges de Moncofa de Frontó. Trofeu prestigiós de pilota valenciana en la modalitat de frontó, que se celebra durant els tres mesos d'estiu al recinte de Palafangües.
Notes
[modifica]- ↑ També participaren a les eleccions de 2023: Esquerra Unida - Unides Podem (220 vots, 5,8%), que perdé el regidor obtingut el 2019.
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Ajuntament de Moncofa.
- Platges de Moncofa, turisme.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.
