Moixama
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | Espanya  |
| Detalls | |
| Tipus | Delicadesa |
| Ingredients principals | Thunnini |
La moixama (de l'àrab clàssic mušamma‘, ‘assecat’)[1] és una salaó molt apreciada de la tonyina.
També pot tractar-se de carn seca d'altres éssers marins com el tauró, la tintorera o el galfí.[2]
Elaboració
[modifica]De cada tonyina es treuen entre una i dues dotzenes de talls del llom que es premsen i es fiquen durant un o dos dies en sal. L'endemà es netegen, es purguen durant un parell de dies, embolicats en sacs ben humits, i tot seguit es renten i s'assequen a l'aire lliure durant dues o tres setmanes, segons el vent.
A taula
[modifica]S'acostuma a servir en talls prims; de vegades tal qual, de vegades amanits amb oli d'oliva, i acompanyats de tomàquet o d'ametlles.
Al segle xix era un recurs alimentari de supervivència:[3]
En una ebenisteria valenciana, l’aprenent s’havia de conformar amb «pa dur del comú i un trosset de moixama», mentre l’oficial, senyor enmig dels pobres, menjava »pa blanc i fetge en faves», que no és cap requisit de l’altre món.
- ↑ «DECat - Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana - Joan Coromines - Versió digital - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ Ibi, Francesc Xavier LLorca. Peix i sal: Història lèxica de la saladura. Universidad de Alicante, 2023-09-13. ISBN 978-84-1302-229-1.
- ↑ «Retrat de família | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 novembre 2025].