Mishima: A Life in Four Chapters
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Paul Schrader |
| Protagonistes | Ken Ogata Masayuki Shionoya Junkichi Orimoto Kenji Sawada |
| Personatges | |
| Producció | Mataichiro Yamamoto Francis Ford Coppola George Lucas Tom Luddy Leonard Schrader Mata Yamamoto |
| Dissenyador de producció | Eiko Ishioka  |
| Guió | Leonard Schrader Paul Schrader Chieko Schrader (Història original) Yukio Mishima |
| Música | Philip Glass |
| Fotografia | John Bailey |
| Muntatge | Michael Chandler |
| Productora | John Bailey |
| Distribuïdor | Warner Bros. |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1985 |
| Durada | 120 min |
| Idioma original | japonès anglès |
| Color | en color |
| Format | 2.35:1 |
| Pressupost | 5 milions de dòlars |
| Recaptació | 569.996 $ (mundial) 437.547 $ (Estats Units d'Amèrica) |
| Descripció | |
| Gènere | Drama |
| Qualificació MPAA | R |
| Tema | Yukio Mishima, pulsió de vida i pulsió de mort, mind and body (en)  , art, acció, bushidō, harakiri, militarisme, masculinitat, vita activa (en) , vita contemplativa (en) , nacionalisme i Incident Mishima |
| Representa l'entitat | Tatenokai |
| Lloc de la narració | Tòquio |
| Època d'ambientació | Incident Mishima, 1970, dècada del 1930, dècada del 1940, dècada del 1950 i dècada del 1960 |
      | |
Mishima: A Life in Four Chapters és una pel·lícula estatunidenca del director Paul Schrader estrenada el 1985. Es tracta d'una biografia filmada de l'escriptor japonès Yukio Mishima, a partir d'un guió que Paul Schrader va coescriure amb el seu germà Leonard i la dona de Leonard, Chieko Schrader. Francis Ford Coppola i George Lucas van ser els productors executius de la pel·lícula, que té una banda sonora composta per Philip Glass,[1] anomenada igual que el film, i un disseny de producció d'Eiko Ishioka.[2] Al film, en el que Ken Ogata fa el paper de Mishima, s'hi entrellacen episodis de la seva vida amb dramatitzacions de segments dels seus llibres El temple del pavelló daurat, La casa de Kyoko i Cavalls desbocats.
Argument
[modifica]La pel·lícula comença el 25 de novembre de 1970, l'últim dia de la vida de Mishima. Acaba un manuscrit i després es posa un uniforme que va dissenyar per a ell mateix i es reuneix amb quatre dels seus seguidors més lleials del seu exèrcit privat, el Tatenokai.
En flashbacks que destaquen episodis de la seva vida passada, l'espectador veu la progressió de Mishima des de ser un noi malaltís fins arrubar a ser un dels escriptors japonesos de la postguerra més aclamats internacionalment. A l'edat adulta, Mishima s'entrena fins al màxim en la disciplina muscular, a causa d'una obsessió morbosa i militarista amb la masculinitat i la cultura física. La seva aversió pel materialisme del Japó modern el fa girar cap a un tradicionalisme extremista. Estableix el Tatenokai i defensa la reinstauració de l'emperador com a cap de govern.
Les seccions biogràfiques s'entrellacen amb breus dramatitzacions de tres de les novel·les de Mishima. A El temple del pavelló daurat un aspirant a monjo que quequeja cala foc al famós pavelló Kinkaku-Ji de Kyoto perquè se sent inferior respecte la bellesa de l'edifici. La casa de Kyoko representa la relació sadomasoquista, finalment fatal, entre una dona de mitjana edat i el seu jove amant, que està endeutat financerament amb ella. A Cavalls desbocats, un grup de joves nacionalistes fanàtics conspira per enderrocar el govern i el zaibatsu, i el seu líder se suïcida posteriorment. Les dramatitzacions, la història marc i els flashbacks se segmenten en els quatre capítols del títol de la pel·lícula, titulats Bellesa, Art, Acció i Harmonia de la ploma i l'espasa.
La pel·lícula culmina amb Mishima i els seus seguidors prenent com a ostatge un general de les Forces d'Autodefensa del Japó. S'adreça als soldats de la guarnició, demanant-los que s'uneixin a ell en la seva lluita per restablir l'emperador com a sobirà de la nació. El seu discurs és ignorat i molt ridiculitzat. Mishima torna a l'oficina del general i comet seppuku.
Producció
[modifica]La vídua de Mishima va negar l'ús d'una altra novel·la de Mishima, *Forbidden Colors*, que descriu el matrimoni d'un home homosexual amb una dona.[3] Com que Schrader volia visualitzar un llibre que il·lustrés el narcisisme i l'ambigüitat sexual de Mishima, va triar la novel·la La casa de Kyoko (que havia traduït exclusivament per a ell). La casa de Kyoko conté quatre trames que segueixen diferents protagonistes, però Schrader només va triar la que considerava més rellevant.[4]
A Mishima Schrader va utilitzar diverses paletes de colors per diferenciar entre la història marc, els flashbacks i les escenes de les novel·les: les escenes ambientades el 1970 es van rodar amb colors naturalistes, els flashbacks en blanc i negre, l'episodi del Temple del Pavelló Daurat està dominat pel daurat i el verd, la Casa de Kyoko pel rosa i el gris, i els Cavalls Desbocats pel taronja i el negre.[5]
La preproducció va començar el febrer de 1984. El director de fotografia John Bailey va ordenar a l'equip japonès que programés una projecció de la pel·lícula Goyokin de Hideo Gosha com a referència important per a l'"aspecte" de la pel·lícula.[6]
Roy Scheider era el narrador a la versió original de la pel·lícula i a la primera versió en VHS. A la versió en DVD del 2001, la veu en off de Scheider va ser substituïda per la narració d'un actor no acreditat. La reedició en DVD del 2008 conté tant la narració de Scheider com la narració alternativa (a més de la de Ken Ogata per a la versió japonesa). En un comentari a Amazon.com, Schrader va explicar que es tractava d'un error de fabricació el 2001 i que la veu pertanyia al fotògraf Paul Jasmin.[7]
La pel·lícula acaba amb el suïcidi de Mishima (que en realitat va trigar més del que estableix el ritual del seppuku). El seu confident Morita, incapaç de decapitar Mishima, tampoc va aconseguir suïcidar-se segons el ritual. Un tercer membre del grup va decapitar tots dos i després els conspiradors es van rendir sense resistència.[8] Roger Ebert va aprovar la decisió de Schrader de no mostrar el suïcidi amb detalls sagnants, cosa que va pensar que hauria destruït l'ambient de la pel·lícula.[9]
La pel·lícula va ser retirada del Festival Internacional de Cinema de Tòquio i mai es va estrenar oficialment al Japó, principalment a causa d'un boicot exercit per la vídua de Mishima i les amenaces de grups de dretes oposats a la representació de Mishima com a homosexual.[5] El paper principal estava pensat originalment per a Ken Takakura, qui de fet ho va proposar a Paul Schrader, però va haver de retirar-se a causa de la pressió dels mateixos grups.[5] En una entrevista amb Kevin Jackson publicada el 1992, Schrader va comentar sobre el fet que la seva pel·lícula encara no s'havia projectat al Japó: "[Mishima] és un escàndol massa gran. ... Quan va morir Mishima, la gent va dir: 'Doneu-nos quinze anys i us direm què pensem d'ell', però ja han passat més de quinze anys i encara no saben què dir. Mishima s'ha convertit en un no-tema".[10]
En una entrevista realitzada per Antonio Weinrichter, Paul Schrader va explicar que al Japó va haver-hi amenaces de mort als exhibidors.[11] A mitjans de 2009 s'estava intentant llançar al Japó una versió en DVD íntegrament en japonès.[11]
Schrader considera Mishima la millor pel·lícula que ha dirigit: "La que jo defensaria com a guionista és Taxi Driver, però com a director és Mishima".[12]
Repartiment
[modifica]- Ken Ogata: Yukio Mishima
- Gô Rijû: Mishima (18-19 anys)
- Yuki Nagahara: Mishima (5 anys)
- Masayuki Shionoya: Morita
- Hiroshi Mikami: Cadet 1
- Junya Fukuda: No. 2
- Shigeto Tachihara: Cadet No. 3
- Junkichi Orimoto: General Mashita
Referències
[modifica]- ↑ «Mishima – Philip Glass» (en anglès americà). [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ Ishioka, Eiko. «On the Mishima Set» (en anglès). The Criterion Collection. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ Sobczynski, Peter. «Interview: Paul Schrader on "Mishima: A Life in Four Chapters"». eFilmCritic. HBS Entertainment, 08-05-2007. [Consulta: 31 octubre 2011].
- ↑ Jackson, Kevin. Schrader on Schrader and Other Writings. Boston: Faber & Faber, 2004, p. 172–184.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Information on the production included with the Criterion Collection DVD, 2008.
- ↑ «Tatsuya Nakadai:"The 8th Samurai," Part 2:Goyokin - The American Society of Cinematographers», 07-05-2019. Arxivat de l'original el 7 May 2019. [Consulta: 19 abril 2022].
- ↑ "Kerry: Vaig trigar uns anys, però finalment ho vaig descobrir. La còpia original de Warner Bros i el VHS contenen la narració de Roy. Quan vam tornar a Lucasfilm uns anys més tard per fer el DVD, la narració de Paul Jasmin (que s'havia estat utilitzant com a pista temporal durant l'edició) es va utilitzar inadvertidament en lloc de la de Scheider. El DVD de WB té la narració incorrecta. Quan Criterion va fer el seu DVD, tot això es va desentranyar. Van incloure la narració d'Ogata amb una opció de Jasmin (del DVD de WB) o de Scheider (del VHS de WB). Uf! Paul S." – Comentari de Paul Schrader al DVD de Mishima del 2001.
- ↑ Yourcenar, Marguerite. Mishima: A Vision of the Void. Chicago: University of Chicago Press, 2001.
- ↑ Ebert, Roger. «Mishima: A Life in Four Chapters», 11-10-1985. [Consulta: 31 octubre 2011].
- ↑ Jackson, Kevin. Schrader on Schrader and Other Writings. Boston: Faber & Faber, 2004, p. 172–184.
- ↑ 11,0 11,1 Cahiers du cinéma. Juny 2009, 1998.
- ↑ Jackson, Kevin. Schrader on Schrader and Other Writings. Boston: Faber & Faber, 2004, p. 172–184.
Pel·lícules de Paul Schrader | ||
|---|---|---|
| Com a director |
| .jpg?lang=ca) |
| Com a guionista |
| |
