Milanès
| Tipus | dialecte |
|---|---|
| Dialecte de | llombard |
| Ús | |
| Autòcton de | Milà |
| Estat | Itàlia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques gal·loitàlic llombard llombard occidental | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| Glottolog | mila1243 |
| Linguist List | lmo-mil |
| IETF | lmo-u-sd-itmi |
El milanès o milanés[1] és el dialecte central del llombard occidental. Es parla principalment a Milà i la seva província i al nord de la província de Pavia.[2]
Distribució
[modifica]La parla del milanès es concentra principalment al voltant de Milà i la seva província, arribant fins al nord de la província de Pavia. Es parlen subdialectes del milanès a l'oest de la província (Castano Primo, Turbigo, Abbiategrasso, Magenta), a l'est (Gorgonzola, Cassina de' Pecchi, Cernusco sul Naviglio, Segrate, Bellinzago), zones al nord de la Naviglio Martesana (Carugate, Cassano d'Adda, Inzago, Gessate) i a certes àrees on el dialecte esdevé de transició (entre Saronno i Rho), al sud (Binasco i Melegnano), i al nord de la província de Pavia (nord de la línia entre Bereguardo i Landriano, que inclou Trovo i Casorate Primo).
Referències
[modifica]- ↑ «Diccionari normatiu valencià». [Consulta: 4 gener 2021].
- ↑ «Saggio sui dialetti gallo-italici» (en italià). B. Biondelli. [Consulta: 7 gener 2021].