Vés al contingut

Meteorit Aarhus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de rocaMeteorit Aarhus
Massa720 Modifica el valor a Wikidata
EpònimAarhus Modifica el valor a Wikidata
Identificador MBD2 Modifica el valor a Wikidata
Localització
PaísDinamarca Modifica el valor a Wikidata
Coordenades56° 10′ N, 10° 14′ E / 56.17°N,10.23°E / 56.17; 10.23 Modifica el valor a Wikidata

El meteorit d'Aarhus o meteorit Aarhus és un meteorit de tipus condrita H que va caure a la Terra l'any 1951 a Aarhus, Dinamarca. La fragmentació del meteorit just abans de l'impacte va permetre que aquest no fos dramàtic, i es van recuperar dues peces conegudes com a Aarhus I i Aarhus II.[1]

Història

[modifica]

Al crepuscle del 2 d'octubre de 1951, va aparèixer un bòlid sobre Alemanya que va viatjar en direcció nord durant 300 km abans de fragmentar-se a uns 31 km d'altitud. El bòlid va ser vist a tot Dinamarca, així com al sud de Noruega i de Suècia. Després de sentir-se diverses detonacions, es va veure com un fragment d'uns 300 g queia a prop de la ciutat danesa d'Aarhus a les 18:15. Aquest fragment (anomenat Aarhus I) es va trencar en quatre pedaços i va ser trobat al petit bosc de Riis Skov només uns minuts després de l'impacte.[2] Uns dies més tard es va recuperar una pedra de 402 g intacta (Aarhus II). Ambdues pedres estaven cobertes en gran part per una escorça de fusió.[3]

Actualment, la major part del meteorit es conserva al Museu d'Història Natural de Dinamarca, a Copenhaguen. Hi ha fragments més petits a l'Museu Americà d'Història Natural de Nova York i al Museu Nacional d'Història Natural de Washington DC.[2]

Composició

[modifica]

El meteorit d'Aarhus està compost fonamentalment per olivina i ortopiroxè (aproximadament un 75% en pes), juntament amb sulfurs de ferro i ferro-níquel metàl·lic (20% en pes). També conté silicats accessoris i fosfats, i fins a un total de dotze espècies minerals aprovades per l'IMA. Les còndrules s'hi observen fàcilment.[3]

Classificació

[modifica]

El meteorit d'Aarhus és una condrita H, fet corroborat pel seu contingut total de ferro (aproximadament un 26% en pes) i per la composició de l'olivina (Fa18). La mida moderada dels grans i cristalls d'olivina i ortopiroxè suggereixen que el seu tipus petrològic és H6, tot i que la presència de diverses espècies de piroxens i sulfurs (troilita, pentlandita i isocubanita, entre d'altres) indica una complexitat que no és habitual en altres condrites H6.[3]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • «Aarhus-meteoret» (en danès). StenoMusen 15. The Steno Museum, 10-2001, pàg. 4–5.