Maragda
|
No s'ha de confondre amb Magadha. |
|
Aquest article tracta sobre el mineral Maragda. Vegeu-ne altres significats a «Verd maragda». |
 Maragda | |
|---|---|
| Varietat de: beril | |
 Maragda sense polir | |
| Fórmula química | Be₃Al₂(SiO₆O18) |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > ciclosilicats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Hàbit cristal·lí | massiu a ben cristal·litzat |
| Estructura cristal·lina | a = 9.21 Å, c = 9.19 Å; Z = 2 |
| Grup puntual | (6/m 2/m 2/m) – dihexagonal dipiramidal |
| Massa molar | 537.50 |
| Color | verd |
| Exfoliació | imperfecta {0001} |
| Fractura | concoidal |
| Duresa (Mohs) | 7,5 a 8 |
| Lluïssor | vidriosa |
| Color de la ratlla | blanc  |
| Diafanitat | transparent a opaca |
| Densitat | 2,65 - 2,90 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1.564–1.595, nε = 1.568–1.602 |
| Birefringència | δ = 0,0040 a 0,0070 |
| Fluorescència | no en té |
| Més informació | |
| Referències | [1][2] |
Una maragda o esmaragda és un mineral, una varietat del beril, de color verd brillant degut al seu contingut de crom i de vegades de vanadi.[3] També es fa servir com a gemma, la qual és molt valorada perquè és l'única gemma de color verd que cristal·litza. El nom de maragda té prioritat sobre el de beril per anomenar el mineral.
És una pedra preciosa molt valorada. Ja a l'Antiguitat les pedres de color verd, com la malaquita, i la variscita van ser molt benvolgudes. La maragda uneix al seu color verd especialment intens la propietat de ser transparent o almenys translúcida, i la seva major lluentor en ser polida. El seu nom, possiblement persa, significa pedra verda i la seva tonalitat ha donat nom al color verd maragda.
Tècnicament, la maragda és una varietat de beril el color de la qual es deu a la presència de crom i/o vanadi. El seu valor com a gemma depèn críticament del seu grau de transparència. La maragda gairebé opaca és relativament comuna i es troba en molts països, però el seu valor és actualment molt limitat. La maragda de qualitat gemma ha de ser transparent, encara que gairebé mai està lliure d'inclusions i imperfeccions internes, l'anomenat "jardí de la maragda", i és molt més rara.
La maragda de qualitat gemma es troba en gran quantitat a Colòmbia, principal productor mundial de maragdes de qualitat gemma. Esment especial mereix la maragda trapiche, que es troba en algunes mines de Colòmbia, per la seva estranya forma d'estrella a causa del creixement del cristall en diverses direccions. El seu nom procedeix del cilindre dentat utilitzat en els trapiches per a extreure el sucre de la canya.
A la regió de Sikait-Zabara, a Egipte, existeixen unes mines de maragdes que possiblement van ser explotades fa 3.500 anys. Amb els criteris moderns, a la vista dels jaciments coneguts actualment, la qualitat del material és molt baixa, però durant segles va ser el principal jaciment del Vell Món. Molts anys després del descobriment de les maragdes, Cleopatra va arribar a posseir aquestes mines, perquè sentia una especial fascinació per aquestes pedres. A l'Àfrica es troben maragdes de qualitat gemma a Zàmbia, especialment en el districte de Ndola, així com a Moçambic i Zimbàbue.
A Europa, les mines més importants van ser les situades a Rússia, en la zona d'Ekaterinburg, regió dels Urals. Generalment la seva transparència no és molt gran. En alguns jaciments apareixen associades al crisoberil de la varietat coneguda com a alexandrita. Jaciments del mateix tipus es troben a Àustria, a la regió de Salzburg, i a Espanya, a Pontevedra.[4]
Característiques
[modifica]La maragda és una varietat de beril, de color verd degut a les impureses de crom i/o vanadi que pot arribar contenir. En la dècada de 1790, Louis Nicolas Vauquelin, el descobridor del crom, va demostrar que la maragda i beril eren essencialment el mateix compost químic i que les maragdes, stricto sensu, contenien crom. A les darreries del segle xx, es va descobrir que algunes maragdes contenen més de vanadi de crom. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 7,5 a 8.
Color
[modifica]En gemmologia,[5] el color es divideix en tres components: to, saturació, i lluminositat. Les maragdes presenten tonalitats que van del groc verdós al blau verdós, sent el to primari necessàriament el verd. El groc i el blau són els tons secundaris habituals en les maragdes. Només es consideren maragdes les gemmes de tonalitat mitjana a fosca; les gemmes de tonalitat clara es coneixen amb el nom d'espècie beril verd. Les maragdes més fines tenen aproximadament un 75% de to en una escala en la qual 0% de to és incolor i 100% és negre opac. A més, una maragda fina estarà saturada i tindrà un to que és brillant (vívid). El gris és el modificador de saturació normal o màscara que es troba en les maragdes; un to verd grisenc és un to verd apagada.[6]
Claredat
[modifica]
Les maragdes solen presentar nombroses inclusions i fissures que trenquen la superfície. A diferència dels diamants, en els quals s'utilitza la lupa estàndard (és a dir, 10× d'augment) per a classificar la claredat, les maragdes es classifiquen a ull. Per tant, si una maragda no té inclusions visibles a simple vista (suposant una agudesa visual normal) es considera impecable. Les pedres que manquen de fissures superficials són extremadament rares, per la qual cosa gairebé totes les maragdes són tractades ("oliades", vegeu més endavant) per a millorar la seva claredat aparent. Les inclusions i fissures dins d'una maragda a vegades es descriuen com jardin (jardí en francès), a causa del seu aspecte mollós.[8] Les imperfeccions són úniques per a cada maragda i es poden utilitzar per a identificar una pedra en particular. Les pedres netes d'ulls d'un to verd primari viu (com el descrit anteriorment), amb no més del 15% de qualsevol to secundari o combinació (ja sigui blava o groc) d'un to mig-fosc, aconsegueixen els preus més alts.[6]La relativa no uniformitat motiva el tall de maragdes en forma de caboixó, en lloc de formes facetadas. Les maragdes facetadas solen tenir un tall ovalat, o el característic talli maragda, un tall rectangular amb facetes al voltant de la vora superior.
Tractaments
[modifica]La majoria de les maragdes s'olien com a part del procés post-lapidari, amb la finalitat d'emplenar les esquerdes superficials per a millorar la seva claredat i estabilitat. L'oli de cedre, que té un índex de refracció similar, s'utilitza sovint en aquesta pràctica àmpliament adoptada. També s'utilitzen altres líquids, inclosos olis sintètics i polímers amb índexs de refracció pròxims al de les maragdes, com el Opticon. Les maragdes menys cares solen tractar-se amb resines epoxi, que són eficaces per a emplenar pedres amb moltes fractures.[9][10] Aquests tractaments s'apliquen normalment en una cambra de buit sota calor suau, per a obrir els porus de la pedra i permetre que l'agent de farciment de fractures s'absorbeixi amb major eficàcia.[11] La Comissió Federal de Comerç dels Estats Units exigeix la divulgació d'aquest tractament quan s'embeni una maragda tractada amb oli.[12]
L'ús d'oli és tradicional i està àmpliament acceptat pel comerç de gemmes, encara que les maragdes tractades amb oli valen molt menys que les maragdes no tractades de qualitat similar. A més, les maragdes no tractades han d'anar acompanyades d'un certificat d'un laboratori gemmològic autoritzat i independent. Altres tractaments, per exemple l'ús d'oli tenyit de verd, no són acceptables en el comerç.[13] Les gemmes es classifiquen en una escala de quatre nivells: cap, menor, moderada i molt millorada. Aquestes categories reflecteixen els nivells de realç, no la "claredat". Una gemma classificada com cap en l'escala de realç pot presentar inclusions visibles. Els laboratoris apliquen aquests criteris de manera diferent. Alguns gemmòlegs consideren que la mera presència d'oli o polímers constitueix realç. Uns altres poden ignorar les traces d'oli si la presència del material no millora l'aspecte de la gemma.[14]
Formació i jaciments
[modifica]Les maragdes, així com els berils, es poden trobar a les pegmatites. En l'antiguitat s'han extret maragdes a Egipte des de l'any 1500 abans de la nostra era, i a l'Índia i Àustria, almenys des del segle xiv.[15]
Colòmbia és, de lluny, el major productor mundial de maragdes, i constitueix el 50-95% de la producció mundial, depenent de l'any, l'origen i grau.[16] La producció de maragda a Colòmbia s'ha incrementat dràsticament en l'última dècada, augmentant en un 78% entre el 2000 i 2010.[17] Les tres principals àrees de mineria de maragdes a Colòmbia són Muzo, Coscuez i Chivor.
Zàmbia és el segon major productor del món, amb els seus dipòsits de la zona del riu Kafubu (mines Kagem), a uns 45 km al sud-oest de Kitwe, responsable del 20% de la producció mundial de pedres de qualitat gemma en 2004.[18]
Determinacions de l'origen
[modifica]Des de l'inici de les preocupacions sobre l'origen dels diamants, s'han dut a terme recerques per a determinar si es podia determinar el lloc d'extracció d'una maragda ja en circulació. La recerca tradicional utilitzava directrius qualitatives com el color de la maragda, l'estil i la qualitat del tall, el tipus de farciment de la fractura i els orígens antropològics dels artefactes que portaven el mineral per a determinar la ubicació de la mina de la maragda. Estudis més recents realitzats amb mètodes d'espectroscòpia de dispersió d'energia de raigs X han descobert traces de diferències d'elements químics entre les maragdes, fins i tot entre les extretes molt a prop les unes de les altres. El gemmòleg estatunidenc David Cronin i els seus col·legues han examinat exhaustivament les signatures químiques de les maragdes resultants de la dinàmica de fluids i de subtils mecanismes de precipitació, i les seves recerques han demostrat l'homogeneïtat química de les maragdes procedents d'un mateix emplaçament miner i les diferències estadístiques que existeixen entre les maragdes de diferents emplaçaments miners, incloses les que es troben entre les tres localitats: Muzo, Coscuez i Chivor, a Colòmbia, Amèrica del Sud.[19]
Varietats
[modifica]
Es coneix una varietat de maragda anomenada maragda trapiche, la qual mostra característiques de creixement de sis radis.[20]
Altres usos
[modifica]La maragda és la pedra del mes de maig i els signes del zodíac associats. Neró usava una maragda com a lent correctora per seguir els combats de gladiadors, ja que patia miopia.[21] S'aplicaven maragdes per pal·liar dolors d'ossos i com a amulet protector contra les serps, del mateix color de pell. S'han usat per predir el futur i per guarir malalties com la lepra.[22]
Simbolisme
[modifica]
A l'Edat mitjana, va ser símbol de Joan l'Apòstol. Per als alquimistes, és la pedra de Venus.
La superstició, des de temps molt remots, ha atribuït a aquesta pedra virtuts miraculoses, tals entre altres com les d'impedir els símptomes de l'epilèpsia i de trencar-se quan el mal havia arribat a tal estat de violència que no podia ella vèncer-li; d'accelerar el part quan la lligaven a la cuixa de la dona que es trobava en el tràngol de donar a llum. Finalment, la pols de la maragda curava la disenteria i les mossegades dels animals verinosos.
Els pobles de la vall de Manta, a l'Equador, adoraven una maragda de la grandària d'un ou d'estruç; l'ensenyaven en els dies de les festes majors, i els indis corrien de tot arreu per a veure a la seva deessa i oferir-li altres maragdes. Els sacerdots i cacics feien entendre als creients que la maragda mare estava molt contenta, perquè li presentaven a les seves filles, aconseguint amb aquest estratagema reunir una gran quantitat de pedres precioses. Quan els expedicionaris espanyols van conquistar la regió, segons es diu, van trobar totes les filles de la dees, peròrò els indis van saber ocultar tan bé a la mare que encara no ha pogut esbrinar-se el seu parador.[23]
Referències
[modifica]
- ↑ «Emerald» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 novembre 2014].
- ↑ «Beryl» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 novembre 2014].
- ↑ Hurlbut, Cornelius S. Jr. and Kammerling, Robert C. (1991) Gemology, John Wiley & Sons, New York, p. 203, ISBN 0-471-52667-3
- ↑ «EMERALD AND ASSOCIATED MINERALS FROM A FRANQUEIRA, PONTEVEDRA, SPAIN» (en anglès). , [Consulta: 19 abril 2018].
- ↑ Grading Fancy-Color Diamonds Arxivat 2014-novembre-2 a la Wayback Machine.. Gemological Institute of America
- ↑ 6,0 6,1 Wise, R. W. (2001) Secrets of the Gem Trade: the connoisseur's guide to precious gemstones. Brunswick House Press, p. 108, ISBN 0-9728223-8-0.
- ↑ Bonewitz, R. (2005). Rock and gem. New York: DK Pub. pp. 292-293. ISBN 0756633427.
- ↑ Factores de calidad de la esmeralda Arxivat 2014-febrer-23 a la Wayback Machine.. Gemological Institute of America.
- ↑ «Gemas y Gemología». Gemas y Gemología, vol. XXVII, 1991.
- ↑ «Tratamientos de esmeraldas». Kiefert, 2001.
- ↑ Liccini, Mark. Understanding Emerald Enhancements and Treatments Arxivat 2014-desembre-21 a la Wayback Machine.. International Gem Society
- ↑ «Guides for the Jewelry, Precious Metals, and Pewter Industries». U.S. Federal Trade Commission, 30-05-1996. Arxivat de l'original el 2008/9/7. [Consulta: 30 juliol 2010].
- ↑ Read, P. G.. Gemmología (en anglès). Elsevier, 22 d'octubre de 2013, p. 180. ISBN 9781483144672.
- ↑ Matlins, Antoinette Leonard; Bonanno, Antonio C. Joyería y gemas, la guía de compra: How to Buy Diamonds, Pearls, Colored Gemstones, Gold & Jewelry with Confidence and Knowledge (en castellà). Gemstone Press, 2009, p. 126. ISBN 9780943763712.
- ↑ «Pendant | V&A Search the Collections». [Consulta: 30 gener 2014]. Museum item number M.138-1975
- ↑ Badawy, Manuela. «Emeralds seek the 'De Beers' treatment». Reuters, 13-06-2012. Arxivat de l'original el 17 de juny 2012. [Consulta: 14 juny 2012].
- ↑ Wacaster, Susan. «2010 Minerals Yearbook: Colombia [ADVANCE RELEASE]». United States Geological Survey, 01-03-2012. Arxivat de l'original el 13 d'agost 2012. [Consulta: 7 agost 2012].
- ↑ Behling, Steve and Wilson, Wendell E. (January 1, 2010) "The Kagem emerald mine: Kafubu Area, Zambia Arxivat 2013-05-10 a Wayback Machine.", The Mineralogical Record
- ↑ Cronin, David; Rendle, Andy «Determinación del origen geográfico de las esmeraldas naturales mediante huellas químicas no destructivas». Journal of Gemmology, vol. 33, 2012, pàg. 1-13.
- ↑ «Trapiche emerald» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 novembre 2014].
- ↑ Suetoni, Vida de Neró XXXII
- ↑ Bruce Mitford, M., Enciclopedia de signos, Diana, Mèxic, 1997
- ↑ Diccionario universal de mitología ó de la fábula, B. G. P., 1835