Limburguès
Aparença
	
	
| Limburgs | |
|---|---|
| Tipus | llengua natural i llengua viva  | 
| Ús | |
| Parlants | 1,6 milions | 
| Parlants nadius | 1.600.000  | 
| Oficial a | Països Baixos (com a llengua regional) | 
| Autòcton de | Limburg (Països Baixos) Limburg (Bèlgica) | 
| Estat | Països Baixos, Bèlgica i Alemanya | 
|  | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals Weser-Rhine Germanic (en)  llengües frànciques baix fràncic  | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí  | 
| Institució de normalització | Veldeke Limburg, Raod veur 't Limburgs | 
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable  | 
| Codis | |
| ISO 639-1 | li | 
| ISO 639-2 | lim | 
| ISO 639-3 | lim  | 
| Glottolog | limb1263  | 
| Ethnologue | lim  | 
| Linguist List | vls-lim  | 
| IETF | li  | 
El limburguès (limburgs) és un grup de llengües franques parlades al Limburg holandès, al Limburg belga, i a la Renània, a cavall entre els Països Baixos, Bèlgica i Alemanya. L'àrea en què es parla inclou les ciutats de Venlo, Düsseldorf, Aquisgrà, Maastricht i Hasselt. És una llengua regional reconeguda als Països Baixos i parlada per aproximadament 1,5 milions de persones.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Bakkes, Pierre. «Roermond». A: Honderd Jaar Stadstaal. Uitgeverij Contact, 1999, p. 251–262.
- Janssens, Guy. «Tongeren». A: Honderd Jaar Stadstaal. Uitgeverij Contact, 1999, p. 263–271.
- van der Wijngaard, Ton. «Maastricht». A: Honderd Jaar Stadstaal. Uitgeverij Contact, 1999, p. 233–249.
- van Oostendorp, Marc. «The phonology of postvocalic /r/ in Brabant Dutch and Limburg Dutch». A: 'r-atics. Etudes & Travaux, 2001, p. 113–122.
 
	


