Vés al contingut

Hexahidrita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralHexahidrita

Cristalls blanquinosos d'hexahidrita sobre schröckingerita de color verd Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaMgSO₄(H₂O)₆
Epònimsis i Hidrat Modifica el valor a Wikidata
Nom IUPACsulfat de magnesi—aigua (1/6)
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.07.CB.25
Nickel-Strunz 9a ed.7.CB.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/C.03b Modifica el valor a Wikidata
Dana29.6.8.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lírarament cristalls bons; de vegades tabular gruixuda en {001}; també delicades fibres aciculars
Estructura cristal·linaa = 24.44Å, b = 7.21Å, c = 10.11Å, β = 98.28°
Colorblanc, verd clar
Exfoliacióperfecta en {100}
Fracturaconcoidal
Duresa (Mohs)2 a 2,5
Lluïssornacrada
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat1,76
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.426 nβ = 1.453 nγ = 1.456
Birefringènciaδ = 0,030
Angle 2Vmesurat: 38°, calculat: 36°
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolHhy Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'hexahidrita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany i dona nom al grup de l'hexahidrita de minerals.[2] Va ser anomenada l'any 1911 per Robert Angus Alister Johnston, en al·lusió al nombre de molècules d'aigua (hexa, sis, i hidro, aigua) que conté.

Característiques

[modifica]

L'hexahidrita és un sulfat de magnesi amb sis molècules d'aigua de fórmula química MgSO₄(H₂O)₆.[3] Cristal·litza en el sistema monoclínic, rarament en cristalls ben formats. Pot cristal·litzar en delicades fibres asiculars o en cristalls tabulars gruixuts. La seva duresa a l'escala de Mohs va de 2 a 2,5. Es pot deshidratar a starkeyita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hexahidrita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiita.

Formació i jaciments

[modifica]

Es forma per deshidratació de l'epsomita; com eflorescències sobre exposicions de roca magnèsica i en explotacions a les mines; com espeleotemes en coves; pot ser trobada com un precipitat per evaporació en llacs i sòls salins.[4] Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcita, epsomita, niahita, sideròtil i starkeyita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines d'Alum de La Vilella Alta (Priorat), al terme municipal de Rajadell (Bages),[5] a Asp (Vinalopó Mitjà)[6] i a Oriola (Baix Segura).[7]

Referències

[modifica]
  1. «Hexahydrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 febrer 2015].
  2. «Hexahydrite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 febrer 2015].
  3. U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 15 juliol 2025].
  4. «Hexahydrite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 24 febrer 2015].
  5. Mata i Perelló, Josep M. «Nous minerals catalans». Mineralogistes de Catalunya, 1, 9, 7-1980, pàg. 22-23 [Consulta: 5 desembre 2023].
  6. Benavente, David; de Jongh, Marli; Cañaveras, Juan Carlos «Weathering Processes and Mechanisms Caused by Capillary Waters and Pigeon Droppings on Porous Limestones». Minerals, 11, 1, 1-2021, pàg. 18. DOI: https://doi.org/10.3390/min11010018 [Consulta: 5 desembre 2023].
  7. Grossi, D. Benavente, C. Pla, J. M. Elena-Carbonell, Y. Spairani, C. M. «Intensive damage due to salt crystallisation by rising damp in the Colegio Santo Domingo of Orihuela (Spain)». Conserving Cultural Heritage, 2018. DOI: http://dx.doi.org/10.1201/9781315158648-69 [Consulta: 5 desembre 2023].

Vegeu també

[modifica]