gzip
| Tipus | paquet GNU, compressor de fitxers i programari lliure |
|---|---|
| Versió inicial | 1992 |
| Versió estable | |
| Llicència | GNU GPL 3.0 o posterior |
| Part de | Projecte GNU |
| Característiques tècniques | |
| Sistema operatiu | GNU/Linux, BSD, macOS, Microsoft Windows i Unix-like |
| Plataforma | multiplataforma |
| Escrit en | C |
| Format de fitxer de lectura | |
| Format de fitxer d'escriptura | |
| Equip | |
| Desenvolupador(s) | Projecte GNU |
| Més informació | |
| Lloc web | gnu.org… (anglès) |
| Stack Exchange | Etiqueta |
| Free Software Directory | Gzip |
|
| |
| Tipus | compressió de dades |
|---|---|
| Extensió | .gz |
| MIME | application/x-gzip |
| Desenvolupador | Jean-loup Gailly i Mark Adler |
| Versió inicial | 1992 |
| Més informació | |
| Stack Exchange | Etiqueta |
| Lloc web | gnu.org… |
gzip (abreviació de GNU Zip) és un programari lliure GNU de compressió de dades,[1] que substitueix al programa compress d'UNIX. gzip es va crear per Jean-loup Gailly i Mark Adler,[2] i el 31 d'octubre de 1992 n'aparegué la versió 0.1, i el febrer de 1993 la versió 1.0.[3]
gzip es basa en l'algoritme DEFLATE,[4] que és una combinació del LZ77 i el Huffman. DEFLATE es va desenvolupar com a resposta a les patents que van cobrir LZW i d'altres algoritmes de compressió i limitaven l'ús del compress.
No s'ha de confondre el gzip amb el Zip, ja que no són compatibles. gzip no arxiva fitxers, només els comprimeix. A causa d'això tot sovint s'utilitza conjuntament amb alguna eina per arxivar (popularment TAR).
Per a facilitar el desenvolupament del programari que requeria algorismes de compressió, els mateixos autors de gzip, crearen la llibreria zlib, aquesta llibreria, suporta el format de fitxers gzip i la compressió DEFLATE. És molt utilitzada perquè és petita, eficient i molt versàtil. Des de finals dels noranta s'ha produït algun moviment de gzip a bzip2 que sovint produeix arxius més petits tot i que és més lent.
El format de compressió zlib, l'algoritme DEFLATE i el format gzip van ser estandarditzats com a RFC 1950, RFC 1951 i RFC 1952 respectivament.
Normalment, l'extensió dels arxius gzipats és .gz. El programari d'Unix sovint es distribueix en fitxers amb extensió .tar.gz o .tgz, anomenats tarballs. Són fitxers empaquetats amb tar i comprimits amb gzip. Es poden descomprimir amb l'ordre gzip -d fitxer.tar.gz o desempaquetar amb tar -xzf arxiu.tar.gz. Avui en dia, cada vegada es distribueix més i més programari en arxius fitxer.tar.bz2 a causa dels avantatges de la compressió bzip2.
Referències
[modifica]- ↑ «¿Qué es gzip y cómo se utiliza esta herramienta?» (en espanyol europeu). ionos.es, 05-06-2025. [Consulta: 19 juliol 2025].
- ↑ «GNU Gzip». gnu.org. [Consulta: 20 juliol 2025].
- ↑ «What is GZIP (file format)? - Knowledgebase - ICTEA». ictea.com. [Consulta: 19 juliol 2025].
- ↑ Mohamed, Khaled Salah. Wireless Communications Systems Architecture: Transceiver Design and DSP Towards 6G (en anglès). Springer Nature, 2022-10-31, p. 41. ISBN 978-3-031-19297-5.
Enllaços externs
[modifica]- Win-gz 1.2 Entorn de compressió gzip per a Windows.
- GZIP en aplicacions J2EE Arxivat 2011-08-19 a Wayback Machine. Manual en català que explica com implementar GZIP a la teva aplicació J2EE.