Floema
1. Medul·la
2. Duramen
3. Albeca
4. Càmbium
5. Floema
6. Escorça
El floema és el sistema format per canals interns de què disposen les plantes vasculars per a la conducció de la saba elaborada.[1]
Estructura
[modifica]El floema està format pels tubs cribrosos i, generalment, també per les cèl·lules annexes, com les albuminoides, fibres i esclereides, i per cèl·lules parenquimàtiques.
Les cèl·lules dels tubs cribrosos formen un tub conductor de materials que nodreixen tota la planta.
La paraula prové del grec antic φλό-ος (phlóos) que significa canya, jonc, estora de jonc.[2]
Funció
[modifica]Per explicar la translocació de la saba en el floema s'aplica la hipòtesi formulada el 1930 per Ernst Münch.[3] Segons aquesta hipòtesi, avui generalment acceptada,[4] s'estableix un gradient de difusió entre les fulles i el floema que empeny l'aigua cap a l'interior de les cèl·lules.[5]
El moviment del floema és bidireccional, mentre que el del xilema és unidireccional.[6]
Vegeu també
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ «floema». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Pabón S. de Urbina, José M.; Reglà i Jiménez, Vicenç; et alii. «φλό-ος». A: Diccionari manual grec clàssic-català (en grec clàssic, català). Barcelona: Larousse, 2011, p. 626. ISBN 978-84-7153-909-0.
- ↑ «Druckstromtheorie» (en alemany). Kompaktlexikon der Biologie. Spektrum, 2001. [Consulta: 24 novembre 2025].
- ↑ Van Bel, A. J. E. «The phloem, a miracle of ingenuity» (en anglès). Plant, Cell & Environment, 26, 1, 1-2003, pàg. 125–149. DOI: 10.1046/j.1365-3040.2003.00963.x.
- ↑ Schopfer, Peter; Brennicke, Axel. Pflanzenphysiologie (en alemany). Berlín: Springer-Verlag, 2016, p. 343-…. ISBN 978-3-662-49880-4.
- ↑ Peterson, CarolA.; Currier, H. B. «An Investigation of Bidirectional Translocation in the Phloem [Una recerca sobre la translocació bidireccional al floema]» (en anglès). Physiologia Plantarum, 22, 6, 6-1969, pàg. 1238–1250. DOI: 10.1111/j.1399-3054.1969.tb09114.x.