El detectiu i la doctora
They Might Be Giants  | |
|---|---|
 Joanne Woodward i George C. Scott. | |
| Fitxa | |
| Direcció | Anthony Harvey |
| Protagonistes | |
| Producció | James Goldman |
| Guió | James Goldman |
| Música | John Barry |
| Fotografia | Victor J. Kemper |
| Muntatge | Gerald B. Greenberg |
| Distribuïdor | Universal Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 9 juny 1971 |
| Durada | 88 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Format | 1.85:1 |
| Descripció | |
| Gènere | cinema de ficció criminal, comèdia romàntica i cinema de misteri |
| Qualificació MPAA | G |
| Lloc de la narració | Nova York |
      | |
El detectiu i la doctora[1] (títol original en anglès: They Might Be Giants) és una pel·lícula estatunidenca d'Anthony Harvey, estrenada el 1971. És una comèdia inspirada en Sherlock Holmes i el Quixot, d'aquí el nom original. Va rebre una nominació al BAFTA al millor actor per George C. Scott. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Justin Playfair fa de Sherlock Holmes des de la mort de la seva dona.
Quan el seu germà Blevins vol col·locar-ho en un hospital psiquiàtric, Justin es fa notar per la psiquiatra pels seus estris del famós detectiu i el seu esperit de deducció. Quan Justin s'assabenta que la psiquiatra es diu Mildred Watson, comença una pila de peripècies.[2]
Repartiment
[modifica]- George C. Scott: Justin Playfair
- Joanne Woodward: Doctor Mildred Watson
- Jack Gilford: Wilbur Peabody
- Lester Rawlins: Blevins Playfair
- Al Lewis: el missatger
- Rue McClanahan: Daisy Playfair
- Ron Weyand: Doctor Strauss
- Oliver Clark: M. Small
- Theresa Merritt: Peggy
- Jenny Egan: Miss Finch
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El detectiu i la doctora
- ↑ 1,0 1,1 esadir.cat. El detectiu i la doctora. esadir.cat.
- ↑ «They might be giants». The New York Times.