Eàrendil
| Tipus | mig elf  |
|---|---|
| Creat per | J. R. R. Tolkien |
| Context | |
| Present a l'obra | El Silmaríl·lion, The Book of Lost Tales, Apèndixs d'El Senyor dels Anells i Contes inacabats de Númenor i la Terra Mitjana |
| Univers | llegendari de Tolkien |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Naixement | Góndolin |
| Família | |
| Cònjuge | Èlwing |
| Mare | Idril |
| Pare | Tuor |
| Fills | Élrond i Élros |
| Altres | |
| Propietari de | Vingilot |
Eärendil el Mariner (AFI: [ε.a'rεndil]) és un personatge fictici de l'obra de J.R.R. Tolkien, i una de les figures més importants del seu llegendari. La seva història s'explica al Silmaríl·lion, i es troben diverses referències a ell durant El Senyor dels Anells. Va ser un mig elf, fill de l'home Tuor i de l'elf Ídril. El seu nom és quenya, i significa "amant del mar".[1][2]
Eärendil també és el tema de la cançó d'El Senyor dels Anells cantada i suposadament composta per Bilbo a Rivendell, descrita per Tom Shippey com un exemple d'"una vena èlfica". ... senyalitzat ... per les complexitats" de la poesia, que amb prou feines tenen precedents.[3]
Eärendil significa "Amant del Mar" en la llengua inventada de Tolkien, el quenya. Tanmateix, Tolkien va manllevar el nom de la literatura anglesa antiga, en particular del vers "Eala Earendel, engla beorhtast" "(Salve, Earendel, el més brillant dels àngels) del poema Crist 1.[4] Tolkien va afirmar que el nom provenia del nom anglès antic Ēarendel; va quedar impressionat per la seva "gran bellesa" c. 1913, que percebia com a "totalment coherent amb l'estil normal d' AS, però eufònic en un grau peculiar en aquest llenguatge agradable però no 'deliciós'".[5][6] Elwing significa "esprai d'estrelles" en la llengua èlfica síndarin.[7] "Eärendil" va ser escrit originalment per Tolkien com a "Eärendel", abans de ser modificat.[8]
Biografia
[modifica]Eàrendil va néixer i va ser criat a la ciutat del seu avi Turgon, Gondolin. Quan només tenia set anys va fugir del saqueig de Gondolin amb els seus pares, refugiant-se a les Goles del Sírion. Amb el temps esdevindria el líder dels refugiats que s'hi van instal·lar.
Allà va casar-se amb Èlwing, filla de Dior i neta de Beren i Lúthien. Van tenir dos fills: els bessons Élrond i Élros.[9]
Amb l'ajuda de Círdam el mestre d'Aixa, Eàrendil va construir un vaixell, Vingilótë, que en quenya significa "flor d'escuma". La seva passió era navegar per les costes de la Terra Mitjana.[9][10] Coneixedors d'això, els fills de Fèanor van aprofitar per atacar la seva gent quan no hi era per robar el Silmaril, en el que es convertiria en la Tercera Matança Fratricida entre elfs. La seva esposa Elwing, per evitar que el robessin, es va llençar amb el Silmaril al mar. Ulmo, però, la va salvar a ells i el Silmaril.
A l'assabentar-se de la tragèdia, Eàrendil va decidir de navegar fins a Vàlinor, convertint-se en el primer mortal que hi posava els peus. Es va presentar davant dels Vàlar oferint-los el Silmaril com a tribut i els va suplicar que intervinguessin en la lluita dels homes i els elfs en contra de Mórgoth.[9]
Els Vàlar van acceptar la demanda d'Eàrendil, i a més el van recompensar a tota la seva família el do de poder decidir a quin dels dos llinatges volien pertànyer. Elwing va escollir la inmortailitat dels elfs. Eàrendil hauria preferit triar els homes, però per amor a la seva esposa va triar els elfs. Dels seus dos fills bessons, Élrond va escollir ser comptat entre els elfs, mentre que Élros es decantava pels homes.
Varda, la reina dels Vàlar, va posar el Silamril que va portar Eàrendil a la cúpula celestial convertint-lo en la més brillant de les estrelles. Des d'aleshores és conegut com l'Estrella d'Eàrendil, o el Guil-Estel (l'Estel d'Alta Esperança).
Convençuts per intervenir a la Terra Mitjana, els Vàlar van organitzar un exèrcit poderós per enderrocar a Mórgoth. Liderat per Maenwë, i format per molts maiar i vànyar, lluitar l'última de les batalles de Beleríand: la Guerra de la Còlera. Eàrendil va prendre part en la batalla, des de dalt del Vingilot al costat de Thoròndor i les àguiles. Va ser per la seva mà que el gran drac Ancalagon el Negre va caure sobre el Tangorodrim, causant la destrucció d'Àngband.
Genealogia dels mitjos elfs
[modifica]Finwë = Indis | Fingolfin = Anairë Gàldor Thíngol = Mèlian | | | | | (1) | Turgon = Elenwë Huor Beren = Lúthien | (2) | | Idril ======= Tuor Dior = Nímloth | | | ------------- | | | Eàrendil ======== Èlwing Elured i Elurín Galàdriel = Cèleborn | | ------------------ ------------------------ | | | Élros Élrond = Celebrían | | Reis de Númenor | : | Senyors d'Andúnië | : | Alts Reis d'Àrnor i Góndor | : | Reis d'Àrnor | : | Reis d'Arthedain | : ---------------------- Capitans dels dúnedain | | : (4) | | Àragorn ========= Arwen Èl·ladan i Èlrohir | | Eldàrion
Referències
[modifica]- ↑ Rausch, Roman (25 September 2005), "5.1 Eärendil", Similarities between natural languages and Tolkien's Eldarin, p. 14
- ↑ Flieger, 2005, p. xi.
- ↑ Shippey, 2005, p. 217–220, 277–281.
- ↑ Hostetter, Carl F. Mythlore, 17, 3, 1991.
- ↑ Carpenter 2023
- ↑ Jones, Leslie. J.R.R. Tolkien: a biography. Westport, Connecticut: Greenwood Press, 2003, p. 32–36. ISBN 9780313323409.
- ↑ Tolkien 1977
- ↑ Rausch, Roman (25 September 2005), "5.1 Eärendil", Similarities between natural languages and Tolkien's Eldarin, p. 14
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Tolkien 1977, ch. 24 "Of the Voyage of Eärendil and the War of Wrath"
- ↑ Larsen, Kristine. «Sea Birds and Morning Stars: Ceyx, Alcyone, and the Many Metamorphoses of Eärendil and Elwing». A: Tolkien and the Study of His Sources: Critical Essays (en anglès). McFarland & Company, 2011, p. 69–83. ISBN 978-0-7864-6482-1.
Bibliografia
[modifica]- Carpenter, Humphrey. J.R.R. Tolkien: A Biography. New York: Houghton Mifflin, 2000. ISBN 978-0618057023.
- Flieger, Verlyn. Splintered Light: Logos and Language in Tolkien's World. Wm B. Eerdmans Publishing, 1983. ISBN 978-0-8028-1955-0.
- Flieger, Verlyn. Interrupted Music: The Making of Tolkien's Mythology. Kent State University Press, 2005. ISBN 978-0-87338824-5.
- Garth, John. Tolkien and the Great War: The Threshold of Middle-earth. HarperCollins, 2003. ISBN 978-0-00711953-0.
- Lee, Stuart D.; Solopova, Elizabeth. The Keys of Middle-earth: Discovering Medieval Literature Through the Fiction of J. R. R. Tolkien. Palgrave, 2005. ISBN 978-1-40394671-3.