Vés al contingut

Dansaire del Chaco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuDansaire del Chaco
Saltatricula multicolor Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nombre de cries3 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaThraupidae
GènereSaltatricula
EspècieSaltatricula multicolor Modifica el valor a Wikidata
(Burmeister, 1860)
Nomenclatura
ProtònimSaltator multicolor Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El dansaire del Chaco[1] (Saltatricula multicolor) és un ocell passeriforme de la família dels tràupid (Thraupidae). És nadiu del centre-sud d'Amèrica del Sud.[2]

Descripció

[modifica]

Aquest elegant i inconfusible ocell, mesura 18 cm de longitud. El bec és majoritàriament de color groc. Per dalt és marró sorrenc, amb una prominent llista superciliar postocular i màscara negra que s'estén des del front fins als costats del clatell. La cua és força llarga i graduada, les plomes externes amb amples puntes blanques. Llueix una mitja gola blanca, gris als costats del clatell i del pit, costats i flancs àmpliament marró clar rosaci.[3]

Distribució i hàbitat

[modifica]

El dansaire del Chaco es distribueix pel sud-est de Bolívia (est de Santa Cruz, Chuquisaca i Tarija), oest de Paraguai (a l'oest del Riu Paraguai), nord de l'Argentina a l'est de la precordillera (al sud fins al centre de Mendoza, sud de San Luis, sud de Còrdova i sud de Santa Fe, i des del centre de Formosa i centre del Chaco al sud fins al sud de Corrientes i Entre Ríos) i nord-oest d'Uruguai.[4] Hi ha registres a l'extrem sud-oest de Riu Grande do Sul (Uruguaiana), a Brasil.[5]

Habita les pastures a la vora de matolls i boscos secs del Gran Chaco principalment per sota de 500 msnm.[3]

Ecologia

[modifica]

El dansaire del Chaco és endèmic del Gran Chaco, és trobat en parelles o en petits grups (fora de l'època reproductora) i sovint associat amb el sit crestat rogenc (Coryphospingus cucullatus).[3] La relativa abundància d'aquesta espècie sembla fluctuar en relació amb el tipus d'hàbitat durant l'any durant l'any abundància de menjar, disponibilitat de zones per a niuar o la competició variable amb espècies migratòries.[4]

Alimentació

[modifica]

S'alimenta principalment de llavors de pastures, però, facultativament de la saba alliberada en perforacions obertes pel picot dels cactus (Melanerpes cactorum).[4] Principalment busca l'aliment a terra, i quan és pertorbat vola cap a arbustos baixos tot mostrant una brillantor blanca.[3]

Vocalització

[modifica]

El cant és una mica espirituós i ràpid «uiia-uiia-uiia», sovint repetit monòtonament durant la calor del dia, quan altres pocs ocells canten.[3]

Estat de conservació

[modifica]

El dansaire del Chaco té una àrea de distribució extremadament àmplia. La mida de la població no s'ha quantificat i malgrat que la tendència poblacional sembla estar disminuint, no es creu que el declivi sigui gaire ràpid.[6] Per aquestes raons, la UICN avalua l'espècie com en risc mínim.[7]

Sistemàtica

[modifica]

El dansaire del Chaco va ser descrit per primera vegada pel naturalista alemany naturalitzat argentí Carlos Germán Burmeister el 1860 sota el nom científic Saltator multicolor; la localitat tipus és "Paraná, Entre Ríos, Argentina".[8]

Taxonomia

[modifica]

Anteriorment se'l considerava un membre de la família dels emberízids (Emberizidae), però l'evidència genètica va suggerir que pertanyia als traúpids (Thraupidae), d'acord amb Klicka et al. (2007).[9]

No obstant això, la Proposta NÚM. 322 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC), aprovada, ho va deixar temporalment com Incertae sedis.[10]

Nous estudis per part Chaves et al. (2013)[11] revisaren la seqüència lineal dels gèneres Saltator i Saltatricula, concloent que Saltator atricollis i Saltatricula multicolor són espècies germanes. La Proposta NÚM. 593 al SACC va rebutjar la inclusió del dansaire del Chaco en Saltator i va aprovar la inclusió de S. atricollis a Saltatricula com a Saltatricula atricollis,[12] el que va ser seguit pel SACC,[13] el Comitè Brasiler de Registres Ornitològics (CBRO)[14] i altres classificacions.[2]

En la Proposta NÚM. 704 al SACC, basant-se en els estudis de Burns et al. (2014)[15] i altres, es va aprovar la transferència de Saltatricula i Saltator cap a Thraupidae,[16] el que va ser seguit per les principals classificacions.[13][17][2] En la Proposta N° 730 Part 3 al SACC es va rebutjar la fusió dels gèneres Saltator i Saltatricula i es va aprovar la retenció d'aquest últim i la inclusió de S. atricollis en ell.[18] No obstant això, les classificacions Manual dels ocells del món i BirdLife International, seguint a Burns et al. (2016) l'inclouen dins un gènere Saltator ampliat (Saltator multicolor).[19][20][6]

És una espècie monotípica és a dir, no se li reconeixen subespècies.[17]

El nom genèric Saltatricula és un diminutiu del gènere Saltator, en llatí, «saltatrix» significa “ballarina”; i el nom de l'espècie «multicolor» en llatí significa “de molts colors”.[21]

Referències

[modifica]
  1. «Dansaire del Chaco». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/10/2022(català)
  2. 2,0 2,1 2,2 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 22 gener 2026].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. 1. ed. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 662, làmina 115(12). ISBN 978-0-292-71748-0. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Jaramillo, Alvaro «Many-colored Chaco Finch (Saltatricula multicolor), version 1.0» (en anglès). Birds of the World, 2020. DOI: 10.2173/bow.mccfin1.01. ISSN: 2771-3105.
  5. Bellagamba, G.; Bellagamba-Oliveira, D.; Agne, C.E. «Primeiro registro para o Brasil de Saltatricula multicolor (Passeriformes: Thraupidae)» (en portuguès). Atualidades Ornitológicas, vol.174, 2013, pàg. 8.
  6. 6,0 6,1 «Many-colored Chaco Finch Saltator Multicolor Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 22 gener 2026].
  7. «Saltator multicolor: BirdLife International». The IUCN Red List of Threatened Species 2024, 12-06-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t22723042a263313863.en. [Consulta: 22 gener 2026].
  8. «Saltatricula multicolor (saltatrícula)». Avibase. [Consulta: 22 gener 2026].
  9. Klicka, John; Burns, Kevin; Spellman, Garth M. «Defining a monophyletic Cardinalini: A molecular perspective» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 45, 3, 12-2007, pàg. 1014–1032. DOI: 10.1016/j.ympev.2007.07.006.
  10. «Proposal #322: Remove Saltatricula from Emberizidae». South American Classification Committee. [Consulta: 22 gener 2026].
  11. Chaves, Jaime A.; Hidalgo, José R.; Klicka, John «Biogeography and evolutionary history of the N eotropical genus S altator ( A ves: T hraupini)» (en anglès). Journal of Biogeography, 40, 11, 11-2013, pàg. 2180–2190. DOI: 10.1111/jbi.12150. ISSN: 0305-0270.
  12. «Proposal #593: Revise classification of the genus Saltator». South American Classification Committee. [Consulta: 22 gener 2026].
  13. 13,0 13,1 «A Classification of the Bird Species of South America. Part 11. Oscine Passeriformes, C (Icteridae to end)». South American Classification Committee. [Consulta: 22 gener 2026].
  14. Piacentini, Vítor de Q.; Aleixo, Alexandre; Agne, Carlos Eduardo; Maurício, Giovanni Nachtigall; Pacheco, José Fernando «Annotated checklist of the birds of Brazil by the Brazilian Ornithological Records Committee / Lista comentada das aves do Brasil pelo Comitê Brasileiro de Registros Ornitológicos» (PDF). Revista Brasileira de Ornitologia - Brazilian Journal of Ornithology, 23, 2, 31-12-2015, pàg. 90–298. ISSN: 2178-7875.
  15. Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, pàg. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
  16. «Proposal #704: Transfer Saltator and Saltatricula from Incertae Sedis to Thraupidae». South American Classification Committee. [Consulta: 22 gener 2026].
  17. 17,0 17,1 Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 22 gener 2026].
  18. «Proposal #730: Revise generic limits in the Thraupidae». South American Classification Committee. [Consulta: 22 gener 2026].
  19. Burns, Kevin J.; Unitt, Philip; Mason, Nicholas A. «A genus-level classification of the family Thraupidae (Class Aves: Order Passeriformes)» (en anglès). Zootaxa, 4088, 3, 09-03-2016, pàg. 329–354. DOI: 10.11646/zootaxa.4088.3.2. ISSN: 1175-5334.
  20. Hoyo, Josep del; Collar, Nigel James. Passerines. Barcelona: Lynx edicions, 2016 (HBW and BirdLife International illustrated checklist of the birds of the world). ISBN 978-84-96553-98-9. 
  21. Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 346, 261. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 22 gener 2026].