Vés al contingut

Cebiche

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula menjarCebiche
Plat de cebiche peruà
Característiques
País d'origenPerú, Equador, Xile, Amèrica central i Colombia
GastronomiaPeruana, Xilena, Equatoriana i Centro-Americana
Detalls
Tipusplat a base de peix cru Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalssuc de llimona, pebre, peix, marisc, dacsa i coriandre Modifica el valor a Wikidata

El cebiche, ceviche o sebiche[1][2] és un plat típic de la gastronomia de diversos països de Llatinoamèrica, fonamentalment a la costa de l'oceà Pacífic, és a dir, la gastronomia del Perú,[3] la gastronomia de Xile, etc. A més, el cebiche es menja també a diversos països d'Amèrica Central (Costa Rica, Guatemala, etc.) i a l'Amèrica del Nord (Mèxic). De tots aquests països, a Perú es considera aquest plat com a patrimoni cultural de la nació convertint-se en un dels símbols de la gastronomia peruana.[4]

La base d'aquest plat està formada per peix o marisc cru al qual s'afegeix algun cítric com la taronja agra, llimona àcida o aranja. Aquests cítrics s'encarreguen de la desnaturalització de les proteïnes del peix modificant-ne la textura i color donant-li un aspecte de plat cuinat.[5] A més a més, acostuma a estar acompanyat d'altres ingredients com la ceba, ají, coriandre, blat de moro i alvocat.[cal citació]

Cada país presenta la seva pròpia versió del cebiche amb ingredients i tècniques regionals que fan que sigui únic. Per exemple, el cebiche al Perú és famós pel seu ají groc i «let de tigre»; a Mèxic, acostuma a portar alvocat i a l'Equador, es caracteritza per la seva preparació amb tomàquet i salsa de cacauet.[cal citació]

Història i origen

[modifica]

Els inicis del cebiche sónt incerts; tot i això, hi ha teories sobre el seu origen i com van variar els seus components a mesura que s'anaven incorporant noves cultures.[cal citació]

Es creu que el seu origen prové dels avantpassats dels inques. Les poblacions indígenes marinaven el peix cru utilitzant fruites com el tumbo i la xirimoia en les costes peruanes.[6]

Durant l'expansió de l'imperi inca es va produir un intercanvi de tècniques culinàries entre les diferents regions. Tot i això, no hi ha proves de l'existència del cebiche en l'època dels inques. Hi ha la hipòtesi que el fet de marinar el peix amb fruites àcides només formava part de les tradicions culinàries d'aquella època.[7]

L'arribada dels conquistadors espanyols en el segle xvi va comportar la introducció de nous ingredients, com arae els cítrics o la ceba. Un dels cítrics que van introduir va ser la llimona, que s'encarrega de donar al peix un aspecte de cuinat.[8]

Durant el segle xx segle el cebiche es va anar consolidant en la gastronomia peruana fins a arribar a ser considera un plat emblemàtic del Perú.[cal citació]

Variants del cebiche

[modifica]

El cebiche és un plat molt versàtil que, segons la zona geogràfica on es prepari, presentarà moltes variacions pel que fa als ingredients i a les guarnicions.

Perú

[modifica]
Ceviche peruà
Cebiche peruà

Dins de la mateixa regió del Perú també es presenten variacions del plat; tot i això, hi ha una sèrie d'ingredients bàsics. En primer lloc, el peix acostuma a ser corball, llenguado o mero i es talla en trossos petits. També s'hi afegeix llimona i ceba. S'hi poden incorporar altres ingredients com ara el coriandre o el blat de moro. Com a guarnició, s'hi pot afegir moniato, que equilibra i suavitza el plat.

Un element que fa únic aquest plat és l'anomenada «llet de tigre». Consisteix en un brou de color blanc que es prepara a partir de la barreja d'ají, coriandre, suc de llimona i el caldo del peix.[9][10]

Equador

[modifica]
Cebiche equatorià

El cebiche equatorià és una de les variants que reflecteix la diversitat gastronòmica de l'Equador. La diferència amb el cebiche peruà és que l'equatorià té molt més brou i recorda una sopa freda. A més a més, l'ingredient principal són les gambes i no el peix.[cal citació]

El brou d'aquest cebiche es prepara amb tomàquet, ceba, coriandre i llimona. El tomàquet dona frescor i color al cebiche; el coriandre hi aporta frescor i un gust característic i la funció de la llimona és desnaturalitzar les proteïnes de les gambes.[cal citació]

Com a acompanyant s'acostuma a afegir unes xips de plàtan verd o blat de moro torrat.[11]

Xile

[modifica]
Cebiche xilè

La preparació és molt similar a la del Perú, però se'n diferencia pel seu toc picant i perquè el peix s'acostuma a tallar en trossos molt més petits. A més a més, la ceba que habitualment utilitzen és a ceba espanyola.[12][12]

D'altra banda, a Xile no s'acostuma a anomenar-lo cebiche sinó, que acostumen a anomenar-lo "marinat".[cal citació]

Amèrica Central i Colòmbia

[modifica]

A El Salvador, Hondures, Mèxic, Costa Rica, Nicaragua, Panamà i Guatemala. el cebiche se serveix en una fulla d'enciam o en galetes salades. A Colòmbia, generalment es prepara amb gambes.[11]

Ambdues regions es troben influenciades per sabors tropicals i la disponibilitat del marisc fresc.[cal citació]

Preparació

[modifica]

Els productes marins crus i llestos per a menjar tenen el potencial d'estar contaminats amb patògens transmesos pels aliments.[13] És molt important una bona manipulació del producte quant a la higiene per evitar la contaminació d'aliments lliures de microorganismes en el moment de la preparació.[14]

Per a la seva consumició, el peix cru es marina.[15] És un plat molt senzill d'elaborar, que es basa en l'ús de la llima per al marinatge o per a «cuinar» el peix cru. Els ingredients bàsics són el peix blanc (els més recomanats són la perca i llenguado), sal, ceba morada, ají (pebre molt picant, el rocoto) i llima.[16] La guarnició varia segons el país, però el més comú és el moniato, cancha (blat de moro torrat), iuca i coriandre.[17]

Micrografia d'Anisakis

Per a reduir la incidència de malalties zoonòtiques, en la preparació es fa un tractament tèrmic congelant el peix que es vagi a usar almenys 24 hores abans de l'elaboració del plat.[18] Aquest pas es fa perquè el peix que es consumirà estarà cru o semicru. Un dels principals microorganismes que s'eliminen en aquest pas son els anisakis.[19][20] S'afegeix la llima per «cuinar» el peix i es deixa uns 10 minuts fins que s'observa un canvi de color blanquinós a la superfície i un canvi en la textura, raó per la qual no es deixa molta estona i es consumeix a l'instant, ja que aquesta canviaria massa.[21] El cítric actua sobre les proteïnes del peix, desnaturalitzant-les i fent que adquireixin altres propietats.[22][23] Després s'hi afegeix la resta d'ingredients i ja està llest per al seu consum; és un plat que es menja fred. La barreja de tots els ingredients en el suc de la llima es diu «llet de tigre», de sabor picant i àcid. El seu consum és conegut com a esmorzar després de la vida noctàmbula, comunament anomenat levantamuertos.[24]

Microorganismes i higiene alimentària del cebiche

[modifica]

La higiene alimentària engloba tots els procediments que ha d'haver-hi durant la producció, manipulació, transport, conservació i emmagatzematge d'un aliment.[25] Aquests procediments tenen com a objectiu evitar el consum d'aliments que puguin estar contaminats, especialment per microorganismes o els seus derivats.[25] La presència de microorganismes en un aliment pot tenir un origen intrínsec al mateix aliment, però també hi pot haver una contaminació encreuada durant el processament o la preparació.[25][26] Existeixen quatre factors molt importants pel que fa a la higiene alimentària que s'han de controlar per a minimitzar al màxim les possibles contaminacions dels aliments; la temperatura dels aliments, la desinfecció de les zones on es treballa, la manipulació i les condicions d'emmagatzematge.[27]

En el cas del cebiche aquesta possible contaminació és encara més evident, ja que, com que és un plat que es prepara amb peix cru, té més risc de ser contaminat per microorganismes; sigui per la seva manipulació o per la mateixa producció dels ingredients.[26][27]Si es consumeix un aliment contaminat es poden desenvolupar malalties de transmissió alimentària, que poden ser causades per molts microorganismes diferents com ara Escherichia coli, Salmonella spp., Staphylococcus aureus o Listeria monocytogenes.[27][28]

Riscos per a la salut pública

[modifica]

Els riscos per a la salut pública i pels consumidors de cebiche són a causa de la contaminació prèvia del peix o per la seva mala preparació, emmagatzematge o transport. En ser el peix cru el principal ingredient del cebiche, és un aliment amb alt risc d'estar contaminat per microorganismes o certs patògens. Aquest fet produeix la necessitat de fer servir tractaments clínics a les persones infectades, entre ells antibiòtics i poden arribar a causar la mort.[29]

Les malalties transmeses a través d'aliments són un problema sanitari i econòmic greu en l'àmbit mundial. A causa d'això, l'any 2000, els estats membres de l'OMS (Organització Mundial de la Salut) recomanaren la innocuïtat alimentària com a paper fonamental per a la salut pública. En general, els bacteris relacionats amb aquestes malalties transmeses a través d'aliments són els que es poden trobar també al peix cru del cebiche.[30] Es produeixen infeccions causades per microorganismes ingerits a través del peix cru sobretot a Sud-àfrica, Amèrica, Europa, la Xina i a l'est d'Àsia. L'augment de la importació de productes alimentaris als mercats internacionals, la disponibilitat dels viatges internacionals i l'expansió constant del moviment de les poblacions incrementen el risc d'exposició i infeccions de les poblacions arreu del món.[31]

Es produeixen infeccions quan s'ingereixen aliments contaminats o en mal estat que contenen grans quantitats de microorganismes patògens, que arriben al tracte intestinal i n'afecten les funcions, causant diarrea o altres problemes més greus.[30] Depenent del microorganisme i de la quantitat ingerida, la gravetat del problema serà diferent. Els primers símptomes de la infecció solen començar a mostrar-se a partir de les 6 hores de la ingesta i fins a les 48 hores. El risc d'infecció és per la presència del microorganisme o en alguns casos, per la presència de toxines produïdes pell microorganisme, per exemple les toxines de Staphylococcus aureus.[30]

Les persones més vulnerables a infeccions d'aquest tipus són: lactants, nens petits, les embarassades, persones majors i persones amb malalties subjacents.[30]

Els símptomes més comuns causats per la ingesta dels patògens que poden trobar-se en el cebiche són nàusees, vòmits, reaccions al·lèrgiques fortes i úlceres gàstriques.[31]

Riscos per a les dones embarassades

[modifica]

A les dones embarassades se'ls aconsella evitar el consum de peix cru o mariscs a causa del risc que té de contaminació per bacteris, paràsits i substàncies tòxiques que podrien afectar el desenvolupament del fetus i la salut de la mare.[32]

La resposta inicial que es produeix quan es dona la infecció és l'activació del sistema immunitari, en embarassades alguns casos com els d'anisakis poden arribar a causar una resposta aguda que pot provocar una reacció forta i severa, com l'anafilaxi, que podria arribar a causa la mort de la mare i el fetus.[31] Altres efectes més lleus que podria tenir són anèmia, mal nutrició, supressió de respostes del sistema immunitari facilitant altres infeccions, problemes en el creixement del fetus, infecció fetal i de la placenta, parts prematurs, entre d'altres.[31]

Un exemple de casos greus d'infecció en dones embarassades és la infecció amb Listeria monocytogenes. En aquest grup de dones, el risc de patir una infecció augmenta un 18 per cent en comparació amb la resta de la població.[33] Aquestes infeccions poden no presentar símptomes o experimentar malestars lleus, com ara febre, malestar general, dolor muscular o mal de cap. En el cas del fetus o nounat, la gravetat de la listeriosi augmenta considerablement, resultant en avortaments espontanis, parts prematurs, infeccions del sistema nerviós central, desenvolupament de septicèmia i, en casos extrems, la mort causada per la disfunció del sistema immunitari.[33]

Brots i casos concrets

[modifica]

Aquests són alguns exemples de brots i casos concrets.

Anisakiosi a Argentina

[modifica]

L'11 d'agost del 2018, un home de quaranta-quatre anys de Buenos Aires, a l'Argentina, va ser ingressat al servei d'emergències portant una larva blanquinosa i vermellosa de 5 cm de llarg. Va explicar que havia preparat i consumit cebiche amb lluç i llenguado comprats a la mateixa botiga. Durant aquella setmana, va experimentar símptomes respiratoris i congestió nasal i, més tard, va expulsar una larva vomitant després de sentir una “sensació estranya” a la gola (“síndrome de picor a la gola”).[34] Era una larva anisakis.[34]

La gran majoria dels diagnòstics d'anisakiosi (90%) són al Japó (sushi i sashimi). Però també podem trobar-la als Països Baixos i a l'Amèrica Llatina (cebiche).[34] També podem trobar casos concrets d'infeccions per anisakis a Xile, el primer cas va ser descrit l'any 1976 i des d'aquell moment fins al 2007 es varen reportar 28 casos diferents.[35]

La infecció humana es produeix quan es consumeixen peix cru contaminat amb larves. Aquestes larves d'anisakis s'adhereixen a la mucosa del tracte gastrointestinal o envaeixen els teixits. Les larves a vegades migren cap amunt per l'esòfag i s'adhereixen a la gola, provocant tos o picor. En aquest cas, les larves poden ser expectorades o passades en les femtes. Quan les larves penetren la paret de l'estómac, poden provocar gastritis, amb dolor epigàstric intens, diarrea, nàusees i vòmits. Els símptomes solen desenvolupar-se en les 48 hores posteriors a la ingesta de les larves. De vegades poden ocórrer reaccions anafilàctiques.[34]

Vibrio cholerae a Mèxic

[modifica]

Malgrat el contacte amb el suc de llimona, l'alt contingut proteic del peix i el marisc cru tenen una gran capacitat de neutralització i, en conseqüència, el pH només té un efecte limitat sobre la població microbiana. A Mèxic sovint es ven sense refrigerar per venedors ambulants, que el poden tenir exposat fins a sis hores. S'ha demostrat que alguns patògens poden sobreviure al cebiche en aquestes condicions.

Per aquest motiu, es va fer un estudi de la qualitat del cebiche que comercialitzaven els venedors ambulants en comparació al que es venia en restaurants a Mèxic i, els resultats foren que un 11% del cebiche obtingut dels venedors ambulants i un 6% dels restaurants van ser positius per Vibrio cholerae. Tant en el peix fresc com en el cebiche, la freqüència d'aïllament de V. cholerae va ser més elevada durant els mesos d'estiu.[36]

Salmonella a Guadalajara

[modifica]

Per a conèixer el risc de salmonel·losi associat al consum de cebiche, es va dur a terme una enquesta durant un any per estimar el grau de contaminació per Salmonella del cebiche venut en comerços i en parades ambulants als carrers.[26]

Els percentatges de mostres amb Salmonella entre establiments fixos i venedors ambulants eren similars, possiblement degut als mateixos factors de risc. Aquesta contaminació dels aliments es va veure que podia ser a causa d'excrements de malalts o portadors asimptomàtics, i poden causar brots de gastroenteritis. També es podria haver donat la contaminació a les zones de captura on hi ha aigües residuals, als vaixells de pesca i durant el seu processament . En condicions de temperatura inapropiada, aquest bacteri pot començar a créixer.[26]

Normatives i prevenció

[modifica]

A l'Unió Europea se segueix el reglament 852-2004 per a la higiene d'aliments.[37] Indica la normativa a seguir en diverses àrees per a garantir la seguretat i qualitat d'aliments en tot el procés de producció, manipulació i comercialització, donant gran importància als productes d'origen animal.[38] És una política d'higiene única i general per a tots els aliments i empreses alimentàries i l'ús de bones tècniques per garantir la seguretat alimentària durant totes les etapes d'elaboració.[37]

Esquema mètodes control per a la prevenció de malalties zoonòtiques

És molt important un bon etiquetatge que contingui tot el necessari per al consumidor, com la data de caducitat, condicions d'emmagatzemament i origen del peix.[39][40] Això es relaciona amb la traçabilitat del producte per a garantir una circulació lliure dels aliments en l'àmbit Europeu.[41] Permet una ràpida identificació de la font de contaminació i implementar mesures correctores al llarg de tota la cadena de subministrament, retirant els productes en cas de problemes de seguretat.[42] Tot això comporta garantir una bona pràctica de manufactura i procediments operatius estàndards de sanejament.[43]

Tenint en compte el risc potencial de transmetre paràsits zoonòtics de peixos, a través de peixos i productes de peix cru o poc cuinats, l'Unió Europea va fer obligatori el tractament de congelació per als productes de peix.[44] Els agents microbians al peix poden augmentar els problemes de salut pública.[45]

El comportament personal i social és molt important.[46] Les malalties derivades de peixos no es limiten a països subdesenvolupats.[47] Encara que tinguem medis i mètodes, no ens assegurem de no trobar patògens i, per això, necessitem anàlisis preventives i correctores. Factors com el coneixement econòmic del mercat internacional, la demanda, canvis demogràfics i transport són les causes principals que fan molt importants aquestes malalties alimentàries molt destacades als països desenvolupats.[48]

A Catalunya, dins de l'Agència Catalana de seguretat alimentària, hi ha creada una Comissió de la seguretat del peix i productes de la pesca per a complir totes les normatives i per a garantir la qualitat i seguretat del consum del producte.[49][50]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Diccionario panhispánico de dudas: Ceviche
  2. ↑ Pres pel català com cebiche o ceviche, segons els diccionaris terminològics del termcat (consulta feta a l'optimot).
  3. ↑ «Perú decreta el 28 de junio como el Día del Seviche» (en castellà). El País, 2008.
  4. ↑ Perú, El Comercio. «Huellas digitales | Blog» (en castellà), 16-04-2014. [Consulta: 11 novembre 2023].
  5. ↑ «¿Por qué el limón cuece el pescado?» (en castellà). [Consulta: 11 novembre 2023].
  6. ↑ «Para los verdaderos amantes del ceviche ¿Cuál es su historia?» (en castellà), 2023. [Consulta: 11 novembre 2023].
  7. ↑ «Historia y posible origen del ceviche» (en anglès). [Consulta: 11 novembre 2023].
  8. ↑ «Cebiche: la historia del plato bandera de la gastronomía peruana» (en castellà), 28-06-2021. [Consulta: 11 novembre 2023].
  9. ↑ Galán, Sergio Señor. «Receta de ceviche peruano paso a paso» (en castellà), 27-07-2022. [Consulta: 13 novembre 2023].
  10. ↑ Perú, Jamea. «Receta del Ceviche Peruano Original » Jamea Perú» (en castellà), 21-05-2020. [Consulta: 13 novembre 2023].
  11. 1 2 Chapka, Sara de. «Así se prepara el ceviche en diferentes países de Latinoamérica» (en castellà), 13-03-2020. [Consulta: 13 novembre 2023].
  12. 1 2 Hernandez, Pilar. «Ceviche chileno» (en castellà), 01-08-2022. [Consulta: 13 novembre 2023].
  13. ↑ Marquis, Grace E.; Covaia, Samantha M.; Tabb, Amanda M.; Kitch, Courtney J.; Hellberg, Rosalee S. «Microbiological safety and quality of ceviche, poke, and sushi dishes sold at retail outlets in Orange County, CA». Heliyon, 9, 6, 6-2023, pàg. e16862. DOI: 10.1016/j.heliyon.2023.e16862. ISSN: 2405-8440. PMID: 37484407.
  14. ↑ «BOE.es - DOUE-L-2004-81035 Reglamento (CE) nº 852/2004 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 29 de abril de 2004, relativo a la higiene de los productos alimenticios.». [Consulta: 6 novembre 2023].
  15. ↑ Zakrzewski, Arkadiusz Józef; Chajęcka-Wierzchowska, Wioleta; Zadernowska, Anna «Ceviche-Natural Preservative: Possibility of Microbiota Survival and Effect on L. monocytogenes». Foods (Basel, Switzerland), 11, 6, 18-03-2022, pàg. 860. DOI: 10.3390/foods11060860. ISSN: 2304-8158. PMC: 8950590. PMID: 35327282.
  16. ↑ Pastor, Marilia «¿Cuáles son los mejores pescados para preparar un cebiche?» (en castellà). El Comercio [Lima], 01-11-2023. ISSN: 1605-3052.
  17. ↑ Redacción EC «Día Nacional del Cebiche: ¿cuáles son los ingredientes y cómo se prepara este plato?» (en castellà). El Comercio [Lima], 28-06-2021. ISSN: 1605-3052.
  18. ↑ Ziarati, Mina; Zorriehzahra, Mohammad Jalil; Hassantabar, Fatemeh; Mehrabi, Zibandeh; Dhawan, Manish «Zoonotic diseases of fish and their prevention and control». The Veterinary Quarterly, 42, 1, 12-2022, pàg. 95–118. DOI: 10.1080/01652176.2022.2080298. ISSN: 1875-5941. PMC: 9397527. PMID: 35635057.
  19. ↑ «Anisakis, ¿cuándo es necesario congelar el pescado?» (en castellà). [Consulta: 6 novembre 2023].
  20. ↑ «Aesan - Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición». [Consulta: 6 novembre 2023].
  21. ↑ «El papel de los cítricos en el ceviche | Scoolinary» (en castellà), 01-06-2021. [Consulta: 6 novembre 2023].
  22. ↑ MAG, NOTICIAS. «Truco de cocina | La razón por la que se puede “cocer” el pescado con jugo de limón | Remedios | Hacks | nnda nnni mg | RESPUESTAS» (en castellà), 19-10-2022. [Consulta: 6 novembre 2023].
  23. ↑ «Mito o realidad: Cocer carne utilizando jugo de limón ⋆ Larousse Cocina» (en castellà). [Consulta: 6 novembre 2023].
  24. ↑ RedacciónRPP. «Gastón Acurio enseña el secreto para preparar el mejor “levantamuertos” | RPP Noticias» (en castellà), 17-01-2020. [Consulta: 6 novembre 2023].
  25. 1 2 3 «Universidad Francisco de Vitoria» (en castellà). [Consulta: 4 novembre 2023].
  26. 1 2 3 4 Fernández Escartín, Eduardo Contaminación del ceviche de pescado por SahoneZZa en Guadalajara, Jalisco, México, 1995.
  27. 1 2 3 Vásquez García, Liliana Jacqueline. Calidad microbiológica del ceviche de leche de tigre comercializado ambulatoriamente Barrio Chicago -Trujillo, del 2020 (tesi) (en castellà). Universidad San Pedro, 2021.
  28. ↑ Arias Echandi, María Laura; Chaves Ulate, Carolina Calidad microbiológica de la materia prima y el producto final del ceviche de tilapia y de camarón expendidos en el Área Metropolitana de San José, Costa Rica, 2012.
  29. ↑ Calabuig Jiménez, Laura «[https://riunet.upv.es/handle/10251/57009 Estudio de la sensibilidad antimicrobiana de cepas de Salmonella spp. y Listeria monocytogenes aisladas de lácteos, ovoproductos y pescado.]». TRABAJO FINAL DE MÁSTER MÁSTER UNIVERSITARIO EN GESTIÓN Y SEGURIDAD ALIMENTARIA, 11-2014.
  30. 1 2 3 4 CALVACHE ANDRAMUÑO, LUCIANA VANESA «[http://dspace.espoch.edu.ec/handle/123456789/14247 ANÁLISIS MICROBIOLÓGICO Y RESISTENCIA BACTERIANA EN EL CEVICHE DE CHOCHO (Lupinus mutabilis sweet) Y SU IMPACTO EN LA SALUD PÚBLICA DE RIOBAMBA – 2019]». Trabajo de Titulación Tipo: Proyecto de Investigación, 2020.
  31. 1 2 3 4 Villazanakretzer, Diana L.; Napolitano, Peter G.; Cummings, Kelly F.; Magann, Everett F. «Fish Parasites: A Growing Concern During Pregnancy». Obstetrical & Gynecological Survey, 71, 4, 4-2016, pàg. 253–259. DOI: 10.1097/OGX.0000000000000303. ISSN: 1533-9866. PMID: 27065071.
  32. ↑ Weigel, M.M.; Calle, A.; Armijos, R.X.; Vega, I.P.; Bayas, B.V. «The effect of chronic intestinal parasitic infection on maternal and perinatal outcome» (en anglès). International Journal of Gynecology & Obstetrics, 52, 1, 1-1996, pàg. 9–17. DOI: 10.1016/0020-7292(95)02442-5. ISSN: 0020-7292.
  33. 1 2 GARCÍA PLASENCIA, ADRIÁN. LISTERIOSIS Y EMBARAZO (tesi) (en castellà). Universidad de la Laguna.
  34. 1 2 3 4 Menghi, Claudia I.; Gatta, Claudia L.; Arias, Liliana E.; Santoni, Gabriela; Nicola, Federico «Human infection with Pseudoterranova cattani by ingestion of “ceviche” in Buenos Aires, Argentina». Revista Argentina de Microbiología, 52, 2, 01-04-2020, pàg. 118–120. DOI: 10.1016/j.ram.2019.06.005. ISSN: 0325-7541.
  35. ↑ Tuemmers, C.; Nuñez, C.; Willgert, K.; Serri, M. «Anisakiasis y Difilobotriasis. Ictiozoonosis de riesgo para la salud pública asociada al consumo del pescado crudo en Chile». Revista de la Universidad del Zulia, 5, 11, 2014, pàg. 27–39. ISSN: 2665-0428.
  36. ↑ Torres-Vitela, Ma. Refugio; Castillo, Alejandro; Finne, Gunnar; Rodriguez-Garcia, Ma. Ofelia; Martinez-Gonzales, Nanci E. «Incidence of Vibrio cholerae in Fresh Fish and Ceviche in Guadalajara, Mexico». Journal of Food Protection, 60, 3, 01-03-1997, pàg. 237–241. DOI: 10.4315/0362-028X-60.3.237. ISSN: 0362-028X.
  37. 1 2 «Aesan - Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición». [Consulta: 14 novembre 2023].
  38. ↑ «Aesan - Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición». [Consulta: 15 novembre 2023].
  39. ↑ «Etiquetas de la UE» (en castellà). [Consulta: 14 novembre 2023].
  40. ↑ BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO, AGENCIA ESTATAL «REGLAMENTO (UE) No 1379/2013 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 11 de diciembre de 2013 por el que se establece la organización común de mercados en el sector de los productos de la pesca y de la acuicultura, se modifican los Reglamentos (CE) no 1184/2006 y (CE) no 1224/2009 del Consejo y se deroga el Reglamento (CE) no 104/2000 del Consejo». REGLAMENTO (UE) No 1379/2013 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO, 11-12-2003.
  41. ↑ «Aesan - Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición». [Consulta: 15 novembre 2023].
  42. ↑ «BOE.es - DOUE-L-2002-80201 Reglamento (CE) nº 178/2002 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 28 de enero de 2002, por el que se establecen los principios y los requisitos generales de la legislación alimentaria, se crea la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria y se fijan procedimientos relativos a la seguridad alimentaria.». [Consulta: 14 novembre 2023].
  43. ↑ Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura, OMS, FAO «Codex alimentarius. Código de prácticas para el pescado y los productos pesqueros». Código de prácticas para el pescado y los productos pesqueros, 2012.
  44. ↑ «EUR-Lex - 32011R1276 - EN - EUR-Lex» (en anglès). [Consulta: 14 novembre 2023].
  45. ↑ CDC. «Alimentos asociados a enfermedades» (en castellà), 31-07-2023. [Consulta: 14 novembre 2023].
  46. ↑ Deardorff, T. L. «Epidemiology of marine fish-borne parasitic zoonoses». The Southeast Asian Journal of Tropical Medicine and Public Health, 22 Suppl, 12-1991, pàg. 146–149. ISSN: 0125-1562. PMID: 1822874.
  47. ↑ Chai, Jong-Yil; Darwin Murrell, K.; Lymbery, Alan J. «Fish-borne parasitic zoonoses: status and issues». International Journal for Parasitology, 35, 11-12, 10-2005, pàg. 1233–1254. DOI: 10.1016/j.ijpara.2005.07.013. ISSN: 0020-7519. PMID: 16143336.
  48. ↑ Shamsi, Shokoofeh «Seafood-borne parasitic diseases in Australia: how much do we know about them?» (en anglès). Microbiology Australia, 37, 1, 12-02-2016, pàg. 27–29. DOI: 10.1071/MA16015. ISSN: 2201-9189.
  49. ↑ «Inici». [Consulta: 15 novembre 2023].
  50. ↑ «Comissió de la seguretat del peix i productes de la pesca». [Consulta: 15 novembre 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cebiche&oldid=36764074»