Des del punt de vista demogràfic, tota la comarca va sofrir els flagells de l'emigració i de l'envelliment demogràfic, que també van deixar seqüeles inesborrables en les parròquies muntanyenques. No obstant això, Castro de Rei no va experimentar les oscil·lacions d'altres municipis lucenses pel que fa a les seves fluctuacions demogràfiques. Al llarg de tot el segle va mantenir la seva població entorn dels sis o set milers, amb la qual cosa la pèrdua d'efectius poblacionals no va ser tan alarmant com va ocórrer en els municipis de la muntanya de Lugo
La seva altitud mitjana se situa entre els 400 i els 500 metres, encara que en la zona oriental el relleu es torna més accidentat donada la seva proximitat a les serres de l'Est, amb elevacions com els Montes dos Millares amb 620 metres i Pedras Albes amb 619 metres. Reguen les seves terres el Miño i diversos dels seus afluents. El Miño travessa el municipu i fins a ell deriven la resta dels col·lectors secundaris com són l'Azúmara, el Lea, i l'Anllo. Climatològicament, Castro de Rei presenta un clima temperat, amb abundants precipitacions en els mesos d'hivern.
Des del punt de vista paisatgístic, si alguna cosa caracteritza a tota la comarca són les seves planícies i els seus extensos aiguamolls, habitada d'aus aquàtiques i de grans comunitats d'amfibis. Associada a aquests aiguamolls apareix un paisatge en mosaic, de gran riquesa ecològica, amb amplitud de colors i varietat d'hàbitats: prades, cultius, boscos, bruguerars i jonqueres. L'organització funcional del territori obeeix a una estructura monocèntrica, amb tres focus comarcals: Vilalba, Guitiriz i Castro de Rei. Monts: Os Arroxos (493 m.), O Condado (457 m.), Aguceira (449 m.), Abroiti (478 m.) i Pedras Albes (616 m.).
.jpg?lang=ca)
