Casp
| Caspe (es) | |||||
| Tipus | municipi d'Espanya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Aragó | ||||
| Província | província de Saragossa | ||||
| Capital | Caspe | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 10.365 (2025) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 503,15314 km² | ||||
| Altitud | 150 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Maria Pilar Herrero Poblador | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 50700 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 50074 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | caspe.es | ||||
Casp (en aragonès i català Casp, en castellà i oficialment Caspe) és un municipi d'Aragó, a la comarca del Baix Aragó-Casp.
Història
[modifica]El 1412 s'hi va celebrar el Compromís de Casp, que va donar lloc a l'entrada de la dinastia Trastàmara a la Corona d'Aragó.[1]
El català es va parlar a la ciutat de Casp durant 500 anys, fins al segle xvii, segons que va escriure Mariano Valimaña (1784-1864) en uns annals històrics, que es basaren en els molts documents en català dels arxius de la ciutat.[2]
En 1838, durant la primera guerra carlina, el carlí Lluís Llangostera i Casadevall va assetjar la vila sense poder prendre-la als liberals.[3]
Durant la primera etapa de la Guerra Civil espanyola, Casp fou la seu del Consejo de Aragón, òrgan de govern nacional creat pels anarquistes en 1936.[4]
Demografia
[modifica]
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2008 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 7808 | 8893 | 9259 | 9992 | 9844 | 10 128 | 9603 | 9162 | 8339 | 8029 | 7896 | 8848 |
Referències
[modifica]- ↑ «Casp». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 22 desembre 2014].
- ↑ Montclús i Esteban, Joaquim. La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics. Institut d'Estudis Catalans, Desembre 2014, p. 150. ISBN 9788499652474.
- ↑ Historia general de España y de sus Indias, desde los tiempos más remotos hasta nuestro días (en castellà). vol.7. Librería Española, 1866, p. 973.
- ↑ Hugh Thomas (1976); Historia de la Guerra Civil Española. Barcelona: Círculo de Lectores; pág. 464
Enllaços externs
[modifica]- Web de l'Ajuntament (castellà)
