Vés al contingut

Bruc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Bruc (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuBruc
Erica Modifica el valor a Wikidata

Erica herbacea Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deheather wood (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreEricales
FamíliaEricaceae
GènereErica Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicErica cinerea Modifica el valor a Wikidata

El bruc (Erica)[1] és un gènere de plantes angiospermes de la família de les ericàcies (Ericaceae). Són plantes natives d'Europa, Àfrica, l'orient mediterrani i el Caucas.[2]

Addicionalment pot rebre els noms de bruguera, cepell, petorra i sap. També s'han recollit la variant lingüística sapell.[1]

Són generalment plantes resistents a la sequera i al foc. El matollar de bruc s'anomena bruguerar, brugosa, bruguer o bruguera.[3][4]

Distribució

[modifica]

Moltes de les espècies de bruc són exclusives de Sud-àfrica. Unes 70 espècies viuen en altres parts d'Àfrica, les Illes Canàries, regions mediterrànies i Europa. Alguns representants d'aquest gènere són espècies de distribució atlàntica, en sentit ampli, que colonitzen ambients humits, freds, molt pobres en nutrients, i arriben als Pirineus. Al nord d'Europa, formen un component típic del paisatge de les landes humides.

Descripció

[modifica]

La majoria de brucs són arbusts de 0,2-1,5 m d'alçada, encara que alguns com Erica arborea o Erica scoparia poden arribar a 6-7 m d'altura. Totes les espècies són de fulla perenne, amb fulles aciculars, molt primes i en forma de petites agulles de 2–15 mm de longitud.

Es diferencien de la bruguerola (Calluna vulgaris) perquè aquesta té les fulles més petites, de 2–3 mm de longitud, i la corol·la més dividida, en pètals diferenciats.

Taxonomia

[modifica]
Bruc boal a Sardenya
Bruc d'hivern a Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)

Aquest gènere va ser validat per la seva publicació l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[5][6] Tanmateix el nom ja havia estat utilizat abans pel botànic francès Joseph Pitton de Tournefort (1656-1708) i de vegades n'apareix citat com a exautor, "Erica Tourn. ex L.".[2][7]

Espècies

[modifica]

Dins del gènere Erica es reconeixen les 842 espècies següents:[2]

Híbrids

[modifica]

S'han descrit els següents híbrids naturals:[2]

  • Erica × flavisepala Guthrie & Bolus
  • Erica × fontensis T.M.Salter
  • Erica × nelsonii Fagúndez
  • Erica × stuartii (Macfarl.) Mast.
  • Erica × veitchii Bean
  • Erica × vinacea L.Bolus
  • Erica × watsonii Benth.
  • Erica × williamsii Druce

Sinònims

[modifica]

Els següents noms científics són sinònims heterotípics d'Erica:[2]

  • Acrostemon Klotzsch
  • Aniserica N.E.Br.
  • Anomalanthus Klotzsch
  • Apogandrum Neck.
  • Arachnocalyx Compton
  • Arsace Fourr.
  • Blaeria L.
  • Blepharophyllum Klotzsch
  • Bruckenthalia Rchb.
  • Callista D.Don
  • Ceramia D.Don
  • Chlorocodon Fourr.
  • Chona D.Don
  • Coccosperma Klotzsch
  • Codonanthemum Klotzsch
  • Codonostigma Klotzsch ex Benth.
  • Coilostigma Klotzsch
  • Comacephalus Klotzsch
  • Dasyanthes D.Don
  • Desmia D.Don
  • Ectasis D.Don
  • Eleutherostemon Klotzsch
  • Eremia D.Don
  • Eremiella Compton
  • Eremiopsis N.E.Br.
  • Eremocallis Salisb. ex Gray
  • Ericinella Klotzsch
  • Ericodes Kuntze
  • Ericoides Heist. ex Fabr.
  • Eriodesmia D.Don
  • Eurylepis D.Don
  • Euryloma D.Don
  • Eurystegia D.Don
  • Finckea Klotzsch
  • Grisebachia Klotzsch
  • Gypsocallis Salisb. ex Gray
  • Hexastemon Klotzsch
  • Kolbia Adans.
  • Lagenocarpus Klotzsch
  • Lamprotis D.Don
  • Lepterica N.E.Br.
  • Lophandra D.Don
  • Lopherina Neck. ex A.Juss.
  • Macnabia Benth. ex Endl.
  • Macrolinum Klotzsch
  • Microtrema Klotzsch
  • Mitrastylus Alm & T.C.E.Fr.
  • Nabea Lehm. ex Klotzsch
  • Nagelocarpus Bullock
  • Octogonia Klotzsch
  • Octopera D.Don
  • Omphalocaryon Klotzsch
  • Pachycalyx Klotzsch
  • Pachysa D.Don
  • Pentapera Klotzsch
  • Philippia Klotzsch
  • Pilopus Raf.
  • Plagiostemon Klotzsch
  • Platycalyx N.E.Br.
  • Salaxis Salisb.
  • Scyphogyne Decne.
  • Simocheilus Klotzsch
  • Stokoeanthus E.G.H.Oliv.
  • Sympieza Licht. ex Roem. & Schult.
  • Syndesmanthus Klotzsch
  • Syringodea D.Don
  • Tetralix Zinn
  • Thamnium Klotzsch
  • Thamnus Klotzsch
  • Thoracosperma Klotzsch
  • Tristemon Klotzsch

Usos

[modifica]
Pipa d’arrel de bruc (la cassoleta) amb acabat llis.

Els brucs secs, així com la bruguerola, són molt resistents i serveixen per a fer escombres, para-sols i tanques o barreres decoratives. També s'empren per a farcir panells aïllants. Sovint el bruc per a tanques i para-sols es comercialitza cosit amb filferro. Antigament, el bruc també es feia servir per a protegir arbres joves a les plantacions en repel·lir els conills que en rosegaven l'escorça.

Amb l'arrel, de fusta molt dura, es fan pipes de fumar. Alguns automòbils de luxe tenen panells de control amb peces decoratives d'arrel de noguera i, a vegades, d'arrel de bruc.[8][9][10][11] Alguns brucs tenen usos medicinals. Les flors de bruc atreuen les abelles que produeixen una mel molt valorada i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, mel monofloral.

Al nord d'Europa es van crear molts híbrids com a planta de jardí.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «bruc». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 28 febrer 2025].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Erica Tourn. ex L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 28 febrer 2025].
  3. «Bruguerar». Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 18 març 2011].
  4. «Bruguerar». Enciclopèdia.cat. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 18 març 2011].
  5. «Erica L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 4 març 2025].
  6. Linné, 1753, p. 352.
  7. Shah et alii, 2021, p. 1202.
  8. Daninos, P. Auto-mémoires (en francès). FeniXX réédition numérique, 1984, p. 15. ISBN 978-2-307-02480-4. 
  9. Emeth, R. Ce sera notre secret: Témoignage (en francès). Max Milo Editions, 2018, p. 13-IA1. ISBN 978-2-315-00855-1. 
  10. «BRIAR ALFA DASHBOARD 164». Afra sas, 15-11-2024. [Consulta: 4 març 2025].
  11. «Classic car interiors in briarwood». Virginio Brambilla. [Consulta: 4 març 2025].

Bibliografia

[modifica]