Boix comú
Buxus sempervirens  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | Fusta de boix |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Buxales |
| Família | Buxaceae |
| Gènere | Buxus |
| Espècie | Buxus sempervirens L., 1753 |
| Distribució | |
 | |
.svg?lang=ca){kind=icon}
El boix comú (Buxus sempervirens) és una espècie d'angiosperma de la família Buxaceae freqüent als Països Catalans.[1] És una espècie nadiua d'Europa, Nord d'Àfrica, Caucas i Àsia Menor.
Noms comuns
[modifica]Buxus sempervirens rep diversos noms comuns en català:[2] boix, boix comú, boix blanc, boix mascle, boixos, buix, buixo, buixerolla.
Etimologia
[modifica]El seu nom binomial es format per l'epítet genèric Buxus que prové directament del llatí buxus derivat al seu torn del grec πύξος /pyxos/, que són els noms que rebia l'arbust. Ambdós mots provenen d'un préstec lingüístic d'alguna llengua de l'Àsia Menor.[3] L'epítet sempervirens és un mot compost provinent de les paraules llatines semper (sempre) i virens (verd), és a dir, que sempre està verd.
Morfologia
[modifica]
Nanofaneròfit[4] monoic amb port arbustiu. Acostuma a fer d'1 a 5 metres d'alt per 1,5 metres d'ample.[5] És de fullatge persistent, amb fulles d'1,5 a 3 cm de longitud, oposades, curtament peciolades, coriàcies, glabres lluents a l'anvers, ovades i enteres, verdes tot l'any (a l'hivern sovint vermelloses). Les flors masculines són sèssils amb quatre estams. Floreix de març a abril. La fructificació és de maig a juny. Fruit en càpsula ovoide trilocular, conegut com olletes,[2] amb 6 llavors negres i brillants, acabat en 2-4 apèndixs superiors. Tant les fulles com els fruits són verinosos per als humans. La fusta és groguenca i molt dura, i tan densa que no sura. És de lent creixement i fa anys s'explotava molt la seva fusta.
Cultivar
[modifica]Creix en qualsevol terra fèrtil i ben drenat. És un arbust que prefereix l'ombra lleugera, exposar-la al sol pot resultar en un fullatge opac o cremat en sòls secs. És necessari regar-lo regularment mentre s'estableix. El boix és resistent a les baixes temperatures, però no al congelament, també tolera les sequeres
La poda de renovació es pot fer a finals de primavera. Utilitzeu mantell i un fertilitzant general després d'una poda forta.
L'arbust pot ser susceptible a diverses plages com: a l'eruga del boix, el xuclador de boix, l'escata del musclo i l'aranya vermella. D'igual manera pot patir malalties com la taca de la fulla i a la teia de la caixa.
Distribució
[modifica]És una espècie nativa de l'oest i sud d'Europa, nord-oest d'Àfrica, i sud-oest d'Àsia, des del sud d'Anglaterra al nord el Marroc, i del nord de la regió mediterrània fins a Turquia.[6][7][8] Buxus colchica de l'oest del Caucas i B. hyrcana del nord de l'Iran i est del Caucas, normalment, es tracten com a sinònims de B. sempervirens.[9][10]
Ecologia
[modifica]Habita en boscs i matollars damunt sòl eutròfic (ric en nutrients), sec amb calç o de vegades silici. A la part submediterrània de l'estatge muntà. De vegades descendeix fins a la terra baixa. Viu dels 100 als 1.900 metres d'altitud.[11] Als Països Catalans, es troba a Catalunya i el País Valencià, però no a les Balears, on a Mallorca i Cabrera es una espècie diferent, el boix baleàric.[12]
Des del 2006 la introducció involuntària de l'eruga del boix (Cydalima perspectalis), una espècie invasora originària d'Àsia, va comença fent molts estralls. Des del 2014 va travessar els Pirineus i les primeres infestacions es van documentar a la Garrotxa.[13]
Toxicitat
[modifica]Segons el compendi publicat per l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària en 2012 tota la planta conté substàncies perjudicials per a la salut humana. Presenta alcaloides esteroidals amb grups amino (buxina, ciclobuxina i buxamina) i alcaloides triterpenoidals (diacetilbuxadina i demetilciclomikuranina).[14]
Pot causar còlics per irritació gastrointestinal i, en dosis majors, trastorns nerviosos i respiratoris, per la seua acció sobre el sistema nerviós central. Quan s'aplica de manera tòpica, pot produir dermatitis de contacte.[15]
Usos
[modifica]- Fusta molt dura, densa, homogènia, sense cor, emprada per a fer els populars "gravats al boix" i culleres, instruments de vent i altres peces (com el "boixos" de fer puntes de coixí).[16]
- Planta medicinal però també tòxica; la seva escorça conté alcaloides (buxina, parabuxina) de pretesa activitat anti-palúdica i colagoga. Pot provocar l'avortament.[17]
- S'emprava antigament a França com a substitut del llúpol en la fabricació de cervesa, però pel seu contingut en àcid nítric es va desaconsellar des de fa molt i ara no té aplicacions nutricionals.[15]
- Jardineria: a banda del seu ús aïllat, es retallen les plantes i se'ls donen diverses formes geomètriques en l'anomenat art topiari.[18] El boix va ser molt usat en la jardineria francesa del segle xviii seguint una tradició que venia des del temps dels romans.
Referències
[modifica]- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 136-137. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ 2,0 2,1 «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 17 juliol 2023].
- ↑ http://etimologias.dechile.net/?boj
- ↑ http://herbarivirtual.uib.es/ca/general/2394/especie/buxus-sempervirens-l-
- ↑ «Boj, Boj común, Boje - Buxus sempervirens».
- ↑ Rushforth, K. (1999). Trees of Britain and Europe. Collins ISBN 0-00-220013-9
- ↑ Flora Europaea: Buxus sempervirens
- ↑ British Trees: Buxus sempervirens Arxivat 2006-11-10 a Wayback Machine.
- ↑ «GRIN Taxonomy for Plants – Buxus sempervirens». Arxivat de l'original el 2011-06-05. [Consulta: 8 abril 2011].
- ↑ Med-Checklist: Buxus colchica
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 26 juny 2016].
- ↑ Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans
- ↑ Pujadas i Rovira, I.; Sarto i Monteys, V. (fotos) «78. Eruga del boix: Cydalima perspectalis» (Pdf). Documents Plagues. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, núm. 78, 2018, pàg. 2.
- ↑ European Food Safety Authority «Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements: Compendium of Botanicals - Version N° 2». EFSA Journal, vol. 10, 5, 2012, pàg. 2663. DOI: 10.2903/j.efsa.2012.2663.
- ↑ 15,0 15,1 https://www.asturnatura.com/especie/buxus-sempervirens.html#propiedades-medicinales-nutricionales
- ↑ Seix (Barcelona), Jaime. Historia general de la agricultura: estudio teórico y práctico... (en castellà). Jaime Seix, 1850.
- ↑ S.L, Botanical-online. «Boj planta» (en castellà). [Consulta: 28 gener 2019].
- ↑ Baudrillart, Jacques-Joseph. Traité général des eaux et forêts, chasses et pêches: composé d'un recueil chronologique des règlemens forestiers, d'un dictionnaire des eaux et forêts, et d'un dictionnaire des chasses et pêches; avec un atlas contenant un grand nombre de tableaux et de figures (en francès). Huzard, 1823.
Enllaços externs
[modifica]
- Noms de plantes Arxivat 2010-02-15 a Wayback Machine..