Becplaner comú
Platalea leucorodia  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Envergadura | 1,3 m |
| Pes | 76 g (pes en néixer) |
| Nombre de cries | 3,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 23 dies |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Pelecaniformes |
| Família | Threskiornithidae |
| Gènere | Platalea |
| Espècie | Platalea leucorodia Linnaeus, 1758 |
| Enregistrament | |
| |
| Distribució | |
 | |
.svg?lang=ca){kind=icon}
El becplaner o espàtula comú (Platalea leucorodia) és una espècie d'ocell de la família Threskiornithidae, àmpliament distribuïda per Euràsia. És un ocell gran, ja que fa entre 80 i 93 centímetres de llarg i té una envergadura d'entre 120 i 135 centímetres.[1]
El plomatge és blanc del tot, encara que els individus joves tenen plomes negres a la punta de les ales. Sobre el cap tenen una cresta que de vegades passa inadvertida. El bec és llarg, pla i de punta ampla, de color rosaci en els joves i negre en els adults, amb una taca groga a la punta. Les potes són negres i es veuen en vol esteses cap enrere.
Hàbitat i distribució
[modifica]
Habita en zones de pantans, llacs d'aigües poc profundes i salines.[1] Té una àmplia distribució: des d'Espanya fins al Japó, passant per l'Àfrica. És una au migradora, que passa els hiverns a l'Àfrica. A Europa, es troba sobretot a la zona dels Balcans, Itàlia i l'est de la Mediterrània en general. Un gran nombre d'aquestes aus passen l'hivern en els estuaris dels rius Souss i Massa, al Marroc.
A l'estat espanyol, és estrany veure-la i només hi ha una població resident tot l'any a Doñana. Hiverna a riu Guadalhorce, el delta de l'Ebre i la ria d'Arousa. Poc freqüent a les Canàries.
Subespècies
[modifica]Es coneixen tres subespècies de Platalea leucorodia:[2]
- Platalea leucorodia archeri Neumann, 1928
- Platalea leucorodia balsaci Naurois & Roux, 1974
- Platalea leucorodia leucorodia Linnaeus, 1758
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Mullarney,K.; Svensson, L.; Zetterström, D; y Grant, P.J.. Guía de Campo de las Aves de España y de Europa. Editorial Omega, 2003. ISBN 84-282-1218-X.
- ↑ Zoonomen. «Birds of the World -- current valid scientific avian names.» (en anglès). [Consulta: 15 juny 2009].