Vés al contingut

Basilea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBasilea
Basel (de) Modifica el valor a Wikidata
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Tipusmunicipi de Suïssa, capital cantonal de Suïssa, ciutat universitària, ciutat de Suïssa, ciutat fronterera i gran ciutat Modifica el valor a Wikidata
Lloc
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 47° 33′ 38″ N, 7° 35′ 26″ E / 47.5606°N,7.5906°E / 47.5606; 7.5906
Estat federatSuïssa
CantóBasilea-Ciutat Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població176.329 (2024) Modifica el valor a Wikidata (7.393,25 hab./km²)
Idioma oficialalemany Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície23,85 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perRin i Birs Modifica el valor a Wikidata
Altitud260 m-247 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Riehen
Binningen
Allschwil
Saint-Louis
Weil am Rhein
Bottmingen
Münchenstein
Reinach
Birsfelden
Muttenz
Huningue Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Membre de
Identificadors descriptius
Codi postal4000, 4001, 4002, 4005, 4009, 4010, 4018, 4019, 4020, 4030, 4031, 4040, 4051, 4052, 4053, 4054, 4055, 4056, 4057, 4058, 4059, 4070, 4075 i 4091 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic061 Modifica el valor a Wikidata
Codi BFS2701 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc ISOS
IdentificadorISOS 1440
Lloc webbs.ch Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Rathaus.Basel X: baselstadt Instagram: kantonbaselstadt Modifica el valor a Wikidata
Universitat de Basilea (1460), universität més antiga de Suïssa

Basilea (alemany Basel, francès Bâle, italià i romanx Basilea) és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns. Situada al nord-oest de Suïssa, sobre el Rin i fronterera amb Alemanya i França. Basilea és un centre industrial d'importància per a la indústria química i farmacèutica. Disposa de la universitat més antiga de la Confederació Helvètica (1460).

Història

[modifica]

Els orígens de Basilea es remunten a l'assentament romà d'Augusta Ràurica, tot i que s'han descobert assentaments celtes més antics. La posició estratègica de la ciutat, amb l'únic pont sobre el Rin entre el llac Constança i el mar, afermà la seva importància. A partir de 999 la ciutat fou governada per bisbes-prínceps sota domini nominal de l'emperador. El 1225-1226 el bisbe Heinrich von Thun construí un pont sobre el Rin i es va fundar l'actual barri de Kleinbasel (la petita Basilea) com a protecció del nou pont.

El 1440, els altres cantons van expulsar Zuric de la confederació i van declarar la guerra, i Zuric va respondre aliant-se amb Frederic III. El 1444 signada la treva de Tours entre els anglesos i francesos[1] Carles VII de França aprofita per reorganitzar el seu exèrcit per poder derrotar els anglesos i envia al seu fill Lluís al capdavant de més de 20.000 écorcheurs a lluitar en favor de Frederic contra els cantons suïssos i aixecar el setge de Basilea.[2] En 1450 Zuric fou readmesa a la confederació.

Economia

[modifica]
Campus de Novartis a Basilea

La ciutat de Basilea, comunament entesa com la capital de la regió del nord-oest de Suïssa, és una de les regions econòmiques més dinàmiques de Suïssa.

L'any 2016, Basilea tenia una taxa d'atur del 3,7%.[3] El 2008 hi havia 18 persones ocupades al sector primari i uns 9 negocis dedicats a aquest sector. 34.645 persones estaven empleades al sector secundari i hi havia 1.176 negocis dedicats a aquest sector. 120.130 persones estaven empleades al sector terciari, amb 8.908 negocis en aquest sector.[4] Hi havia 82.449 residents del municipi empleats d'alguna manera, dels quals el 46,2% eren dones.

El 2008 el nombre total de llocs de treball equivalents a temps complet era de 130.988. El nombre de llocs de treball al sector primari era de 13, dels quals 10 eren en l'agricultura i 4 en la gestió forestal o producció de fusta. El nombre de llocs de treball en el sector secundari era 33.171 dels quals 24.848 (74,9%) eren en la manufactura, 10 en la mineria i 7.313 (22,0%) en la construcció. El nombre de llocs de treball en el sector terciari era de 97.804. En el sector terciari, 12.880 (13,2%) eren en la venda majorista o minorista o la reparació de vehicles de motor, 11.959 (12,2%) eren en el transport i emmagatzematge de béns, 6.120 (6,3%) en l'hostaleria i la restauració, 4.186 (4,3%) en la indústria de la informació, 10.752 (11,0%) en la indústria financera i d'assegurances, 13.695 (14,0%) eren professionals tècnics o científics, 6.983 (7,1%) a l'educació i 16.060 (16,4%) en la salut.[5]

Persones il·lustres

[modifica]
L'escut de Basilea.
Categoria principal: Persones de Basilea

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Kinard, Jeff. Artillery: an illustrated history of its impact (en anglès), p. 61. 
  2. ↑ Theis, Laurent. Perrin. Histoire du Moyen Âge français (en francès), 1992, p. 355. ISBN 2-262-00718-7. 
  3. ↑ «Basel Kompakt» (en alemany). Statistisches Amt, Präsidialdepartement des Kantons Basel-Stadt. Arxivat de l'original el 2016-04-22. [Consulta: 1r setembre 2015].
  4. ↑ Swiss Federal Statistical Office Arxivat 5 de gener de 2016 a Wayback Machine. Accés 18 d'abril de 2011
  5. ↑ Swiss Federal Statistical Office STAT-TAB Betriebszählung: Arbeitsstätten nach Gemeinde und NOGA 2008 (Abschnitte), Sektoren 1-3 Arxivat 25 de desembre de 2014 a Wayback Machine. accés 28 de gener de 2011

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Guia de viatges de Basilea a Wikivoyage.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Basilea&oldid=36050579»