Vés al contingut

Balenes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de nom comúBalena
Nom comú sense valor taxonòmic
Mare i cria de balena franca comuna
Organismes amb aquest nom
Dins el subordre Mysticeti:
  • tots

Dins el subordre Odontoceti:

  • diverses espècies

Les balenes són un grup divers de cetacis exclusivament marins que tenen una amplíssima distribució. Es tracta d'un nom comú sense validesa taxonòmica. En català, el nom «balena» es refereix a qualsevol cetaci del parvordre dels misticets i alguns del parvordre dels odontocets.[1] Les balenes, igual que els altres misticets, els odontocets, els dofins i les marsopes, conformen l'ordre dels cetartiodàctils juntament amb els artiodàctils i tenen els hipopòtams, dels quals divergiren fa uns 40 milions d'anys, com a parents més propers. Es creu que els misticets i els odontocets se'n separaren fa uns 34 milions d'anys.

Els misticets inclouen quatre famílies actuals (vives): Balaenopteridae (els rorquals), Balaenidae (les balenes franques), Cetotheriidae (la balena franca pigmea) i Eschrichtiidae (la balena grisa). Els odontocets inclouen els Monodontidae (belugues i narvals), Physeteridae (el catxalot), Kogiidae (el catxalot nan i el pigmeu) i Ziphiidae (els zífids), així com les sis famílies de dofins i marsopes que no es consideren balenes en el sentit informal.

Les balenes són animals de mar obert totalment aquàtics: poden alimentar-se, aparellar-se, parir, alletar i criar els seus fills al mar. La mida de les balenes varia des dels 2,6 m i 135 kg del catxalot nan fins als 29,9 m i 190 tones de la balena blava, que és l'animal més gran conegut que ha viscut mai. El catxalot és el depredador amb dents més gran de la Terra. Diverses espècies de balena presenten dimorfisme sexual, en el sentit que les femelles són més grans que els mascles. Les balenes amb barbes no tenen dents; en el seu lloc, tenen plaques de barbes, estructures semblants a serrells que els permeten expulsar les enormes glopades d'aigua que ingereixen mentre retenen el krill i el plàncton dels quals s'alimenten. Com que els seus caps són enormes —suposant fins al 40% de la seva massa corporal total— i tenen plecs gulars que els permeten expandir la boca, són capaces d'introduir grans quantitats d'aigua alhora. Les balenes amb barbes també tenen un sentit de l'olfacte ben desenvolupat.

En canvi, els cetacis amb dents tenen dents còniques adaptades per capturar peixos o calamars. També tenen una oïda tan aguda —ja sigui per sobre o per sota de la superfície de l'aigua— que alguns poden sobreviure fins i tot si són cecs. Algunes espècies, com els catxalots, estan particularment ben adaptades per bussejar a grans profunditats per capturar calamars i altres preses preferides.

Les balenes van evolucionar a partir de mamífers terrestres i han de sortir regularment a la superfície per respirar aire, tot i que poden romandre sota l'aigua durant llargs períodes de temps. Algunes espècies, com el catxalot, poden estar submergides fins a 90 minuts. Tenen espiracles situats a la part superior del cap, a través dels quals s'aspira i s'expulsa l'aire. Són de sang calenta i tenen una capa de greix, o saïm de balena, sota la pell. Amb cossos fusiformes hidrodinàmics i dues extremitats modificades en aletes, les balenes poden viatjar a velocitats de fins a 20 nusos, tot i que no són tan flexibles o àgils com els fòcids. Les balenes produeixen una gran varietat de vocalitzacions, especialment els llargs cants de la balena geperuda. Tot i que les balenes estan molt esteses, la majoria de les espècies prefereixen les aigües més fredes dels hemisferis nord i sud i migren cap a l'equador per parir. Espècies com la geperuda i la balena blava són capaces de recórrer milers de quilòmetres sense alimentar-se. Els mascles solen aparellar-se amb múltiples femelles cada any, però les femelles només s'aparellen cada dos o tres anys. Les cries neixen normalment a la primavera i l'estiu; les femelles assumeixen tota la responsabilitat de la seva criança. Les mares d'algunes espècies dejunen i alleten les seves cries durant un o dos anys.

Antigament caçades implacablement pels seus productes, les balenes estan ara protegides per la llei internacional. La balena franca de l'Atlàntic Nord gairebé es va extingir al segle XX, amb un mínim de 450 individus, i la població de balena grisa del Pacífic Nord està classificada com en perill crític d'extinció per la UICN. A més de l'amenaça dels baleners, també s'enfronten a perills per la pesca accidental i la contaminació marina. La carn, el greix i les barbes de les balenes han estat utilitzats tradicionalment pels pobles indígenes de l'Àrtic. Les balenes han estat representades en diverses cultures de tot el món, especialment pels inuits i els pobles costaners del Vietnam. Les balenes apareixen en la literatura i el cinema, com la gran balena blanca de la novel·la d' Herman Melville, Moby Dick. Les balenes petites, com les belugues, de vegades es mantenen en captivitat, però l'èxit de la reproducció ha estat escàs i els animals sovint moren pocs mesos després de la captura. L'observació de balenes s'ha convertit en una forma de turisme arreu del món.

Etimologia

[modifica]

El terme balena prové del llatí ballaena (o balaena), el qual és un manlleu del grec antic φάλαινα (phálaina).[2] L'origen darrer del mot es troba en l'arrel indoeuropea *bhel-, que significa «inflar-se», «brollar» o «créixer», en clara referència a la forma massissa i arrodonida del cos d'aquests cetacis o a la seva capacitat d'expulsar aigua per l'espiracle.[3]

En català, la paraula està documentada des del segle segle xiv, apareixent en obres clàssiques com el Llibre de les Meravelles de Ramon Llull.[3] L'evolució fonètica des del llatí ha estat regular i comparteix l'arrel amb altres llengües romàniques, com l'italià (balena), el castellà (ballena), el francès (baleine) o el portuguès (baleia). Tot i que en biologia el terme s'aplica estrictament a la família dels balènids, etimològicament i popularment s'ha fet servir per designar qualsevol gran cetaci amb barbes.

La paraula anglesa whale prové de l'anglès antic hwæl, del Protogermànic *hwalaz, i aquest del Protoindoeuropeu **(s)kwal-o-*, que significa "gran peix marí".[4][5][6] L'etimologia no té cap relació amb el país de Gal·les (Wales en anglès).[7][8]

Taxonomia i evolució

[modifica]

Filogènesi

[modifica]

Les balenes formen part del clade de mamífers principalment terrestres Laurasiatheria. El clade immediat és Cetacea, però si s'exclouen els dofins i les marsopes, les balenes són un grup parafilètic. Si, d'altra banda, els dofins i les marsopes s'accepten com a balenes, llavors el grup sensu lato és un clade: els cetacis. L'arbre filogenètic següent mostra les relacions de les balenes amb altres mamífers, amb els grups considerats balenes marcats en negreta i verd.

Laurasiatheria
Ferae

(carnívors i aliats)


Perissodactyla

(cavalls, rinoceronts, tapirs)


Artiodactyla
Tylopoda

(camells, llames)


Artiofabula

Suina

(porcs, senglars, pecarsis)


Cetruminantia
Rumiants

(bovins, ovelles, antílops)


Whippomorpha
Hippopotamidae

(hipopòtams)


Cetacea

†Arqueocets

(†Ambulocetus, †Protocetus, †Basilosaurus)


Mysticeti

(balenes franques, balenes grises, rorquals)


Odontoceti
Delphinoidea

(dofins, marsopes, belugues, narvals)


Platanistoidea

(dofins de riu)


Physeteroidea

(caixalots)


Ziphioidea

(zífids)











Els cetacis es divideixen en dos parvordres. El més gran, Mysticeti (balenes amb barbes), es caracteritza per la presència de barbes, una estructura similar a un sedàs a la mandíbula superior feta de queratina, que utilitza per filtrar el plàncton, entre d'altres, de l'aigua. Els odontocets (balenes amb dents) es caracteritzen per tenir dents afilades per caçar.[9]

Evolució

[modifica]
Article principal: Evolució dels cetacis
Esquelet de Basilosaurus

Les balenes són descendents de mamífers terrestres de l'ordre dels artiodàctils (ungulats de dits parells). Estan relacionades amb l'Indohyus, un ungulat extint similar a un tragúlid, del qual es van separar fa aproximadament 48 milions d'anys.[10][11] Els cetacis primitius, o arqueocets, van entrar al mar per primera vegada fa uns 49 milions d'anys i van esdevenir totalment aquàtics entre 5 i 10 milions d'anys més tard. El que defineix un arqueocet és la presència de característiques anatòmiques exclusives dels cetacis juntament amb altres trets primitius que no es troben en els cetacis moderns, com cames visibles o dents asimètriques.[12][13][14][15]

Les seves característiques es van adaptar per viure en el medi marí. Els principals canvis anatòmics inclouen el sistema auditiu que canalitza les vibracions des de la mandíbula fins a l'os de l'oïda (Ambulocetus, 49 Ma), un cos hidrodinàmic i el creixement d'aletes a la cua (Protocetus, 43 Ma), la migració dels orificis nasals cap a la part superior del crani (espiracles), la modificació de les extremitats anteriors en aletes (Basilosaurus, 35 Ma), i l'encongiment i eventual desaparició de les extremitats posteriors (els primers odontocets i misticets, 34 Ma).[16][17][18]

La morfologia de les balenes mostra diversos exemples d'evolució convergent, sent el més obvi la forma hidrodinàmica del cos similar a la d'un peix.[19] Altres exemples inclouen l'ús de l'ecolocalització per caçar en condicions de poca llum —la mateixa adaptació auditiva que fan servir els ratpenats — i, en els rorquals, adaptacions de la mandíbula similars a les dels pelicans que permeten l'alimentació per engoliment.[20]

Avui dia, els parents vius més propers dels cetacis són els hipopòtams; aquests comparteixen un avantpassat semiaquàtic que es va separar d'altres artiodàctils fa uns 60 Ma.[15] Al voltant de 40 Ma, un avantpassat comú es va ramificar en cetacis i antracotèrids; gairebé tots els antracotèrids es van extingir al final del Plistocè fa 2,5 Ma, deixant finalment un sol llinatge supervivent: l'hipopòtam.[21]

Les balenes es van dividir en dos parvordres separats fa uns 34 Ma: les balenes amb barbes (misticets) i les balenes amb dents (odontocets).[22][23][24]

Biologia

[modifica]

Anatomia

[modifica]
Característiques d'una balena blava
Característiques de l'esquelet d'un catxalot

Les balenes tenen cossos en forma de torpede amb colls no flexibles, extremitats modificades en aletes, absència de pavellons auditius externs, una gran aleta caudal i caps plans (amb l'excepció dels monodòntids i els zífids). Els cranis de les balenes tenen òrbites oculars petites, morros llargs (excepte en monodòntids i zífids) i els ulls situats als costats del cap. La mida de les balenes varia des dels 2,6 m i 135 kg del catxalot nan fins als 34 m i 190 tones de la balena blava. En general, solen empetitir la resta de cetartiodàctils; la balena blava és la criatura més gran de la Terra. Diverses espècies presenten un dimorfisme sexual favorable a les femelles, sent aquestes més grans que els mascles. Una excepció és el catxalot, en el qual els mascles són més grans que les femelles.[25][26] Els odontocets, com el catxalot, posseeixen dents amb cèl·lules de cement que recobreixen les de dentina. A diferència de les dents humanes, que es componen principalment d'esmalt a la part externa de la geniva, les dents de les balenes tenen cement a l'exterior. L'esmalt només es fa visible en les balenes més grans, on el cement s'ha desgastat a la punta de la dent. Els misticets tenen grans barbes, en lloc de dents, fetes de queratina. Els misticets tenen dos espiracles, mentre que els odontocets només en tenen un.[27]

La respiració implica l'expulsió de l'aire viciat per l'espiracle, formant un baf vertical i vaporós, seguit de la inhalació d'aire fresc cap als pulmons; els pulmons d'una balena geperuda poden contenir uns 5.000 L d'aire. La forma del baf difereix segons l'espècie, cosa que en facilita la identificació.[28][29]

Totes les balenes tenen una capa gruixuda de saïm o greix. En les espècies que viuen prop dels pols, el saïm pot arribar a tenir un gruix de 28 cm. Aquest greix pot ajudar amb la flotabilitat (molt útil per a una balena de 100 tones), ofereix certa protecció, ja que els depredadors tindrien dificultats per travessar una capa tan gruixuda, i proporciona energia durant el dejuni en les migracions cap a l'equador; la funció principal del saïm és l'aïllament del clima rigorós. Pot constituir fins al 50% del pes corporal d'una balena. Les cries neixen amb només una fina capa de saïm, però algunes espècies ho compensen amb un lanugen gruixut.[30][31]

Les balenes tenen un estómac de dues a tres cambres que és similar en estructura al dels carnívors terrestres. Els misticets posseeixen un proventricle com a extensió de l'esòfag; aquest conté pedres que trituren el menjar. També tenen cambres fúndiques i pilòriques.[32]

Locomoció

[modifica]
Esquelet d'una Balena de Groenlàndia; s'hi pot observar la pelvis vestigial. Richard Lydekker, 1894

Les balenes tenen dues aletes a la part davantera i una aleta caudal. Aquestes aletes davanteres contenen quatre dits. Tot i que les balenes no posseeixen extremitats posteriors totalment desenvolupades, algunes, com el catxalot i la balena de Groenlàndia, tenen apèndixs rudimentaris discrets que poden contenir peus i dits. Les balenes són nedadores ràpides en comparació amb els fòcids, que solen navegar a 5–15 nusos (9–28 km/h); en comparació, el rorqual comú pot viatjar a velocitats de fins a 47 km/h i el catxalot pot arribar als 35 km/h. La fusió de les vèrtebres del coll, tot i que augmenta l'estabilitat quan neden a altes velocitats, en disminueix la flexibilitat; les balenes són incapaces de girar el cap. Per nedar, les balenes confien en la seva aleta caudal per propulsar-se. El moviment de les aletes davanteres és continu. Les balenes neden movent l'aleta caudal i la part inferior del cos amunt i avall, propulsant-se mitjançant un moviment vertical, mentre que les aletes davanteres s'utilitzen principalment per a la direcció. Algunes espècies surten de l'aigua parcialment per avançar més ràpidament. La seva anatomia esquelètica els permet ser nedadores veloces. La majoria de les espècies tenen una aleta dorsal.[18][33]

Les balenes estan adaptades per bussejar a grans profunditats. A més dels seus cossos hidrodinàmics, poden alentir el seu ritme cardíac per conservar oxigen; la sang es desvia dels teixits tolerants a la pressió de l'aigua cap al cor i el cervell, entre altres òrgans; l'hemoglobina i la mioglobina emmagatzemen oxigen en els teixits corporals; i tenen el doble de concentració de mioglobina que d'hemoglobina. Abans de realitzar immersions llargues, moltes balenes mostren un comportament conegut com a preparació; romanen a prop de la superfície fent una sèrie d'immersions curtes i poc profundes mentre acumulen reserves d'oxigen, i després fan la immersió profunda.[34]

Sentits

[modifica]
Biosònar dels cetacis
Esquelet de catxalot. Richard Lydekker, 1894.

L'oïda de la balena té adaptacions específiques al medi marí. En els humans, l'oïda mitjana funciona com un equalitzador d'impedància entre la baixa impedància de l'aire exterior i l'alta impedància del líquid coclear. En les balenes i altres mamífers marins, no hi ha una gran diferència entre els ambients exterior i interior. En lloc de passar per l'oïda externa cap a la mitjana, les balenes reben el so a través de la gola, des d'on passa per una cavitat plena de greix de baixa impedància fins a l'oïda interna.[35] L'oïda de la balena està aïllada acústicament del crani per bosses de sinus plenes d'aire, que permeten una millor oïda direccional sota l'aigua.[36] Els odontocets emeten clics d'alta freqüència des d'un òrgan conegut com a meló. Aquest meló està format per greix, i el crani de qualsevol criatura que en tingui presentarà una gran depressió. La mida del meló varia segons l'espècie; com més gran és, més en depenen. Un zífid, per exemple, té un petit bony a sobre del crani, mentre que el cap d'un catxalot està omplert principalment pel meló.[37][38][39][40]

L'ull de la balena és relativament petit per a la seva mida, tot i que conserven un bon grau de visió. A més, els ulls estan situats als costats del cap, de manera que la seva visió consta de dos camps, en lloc d'una visió binocular com la que tenen els humans. Quan les belugues surten a la superfície, el seu cristal·lí i la còrnia corregeixen la miopia que resulta de la refracció de la llum; tenen tant bastons com cons, la qual cosa significa que poden veure tant amb llum tènue com brillant, però tenen molts més bastons que cons. No obstant això, les balenes no tenen pigments visuals sensibles a les longituds d'ona curtes en els seus cons, cosa que indica una capacitat més limitada per a la visió en color que la majoria dels mamífers.[41] La majoria de les balenes tenen globus oculars lleugerament aplanats, pupil·les dilatades (que s'encongeixen en sortir a la superfície per evitar danys), còrnies lleugerament aplanades i un tapetum lucidum; aquestes adaptacions permeten que passin grans quantitats de llum a través de l'ull i, per tant, una imatge molt clara de l'entorn. També tenen glàndules a les parpelles i a la capa externa de la còrnia que actuen com a protecció.[42][38]

Els bulbs olfactoris són absents en els cetacis amb dents, cosa que suggereix que no tenen sentit de l'olfacte. Algunes balenes, com la de Groenlàndia, posseeixen un òrgan vomeronasal, la qual cosa significa que poden "olorar" el krill.[43]

No es creu que les balenes tinguin un bon sentit del gust, ja que les seves papil·les gustatives estan atrofiades o falten. No obstant això, alguns cetacis amb dents mostren preferència entre diferents tipus de peixos, cosa que indica algun tipus de vincle amb el gust. La presència de l'òrgan de Jacobson indica que les balenes poden olorar el menjar un cop dins de la boca, cosa que podria ser similar a la sensació del gust.[44]

Comunicació

[modifica]
Article principal: Cant de les balenes
"Cant" de balena geperuda

Enregistrament de balenes geperudes cantant i fent clics.
Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

La vocalització de les balenes serveix probablement per a diversos propòsits. Algunes espècies, com la balena geperuda, es comuniquen mitjançant sons melòdics coneguts com a cant de balena. Aquests sons poden ser extremadament forts, depenent de l'espècie. Les balenes geperudes només fan clics, mentre que els cetacis amb dents utilitzen un sònar que pot generar fins a 20.000 watts de so (+73 dBm o +43 dBw), permetent que se les senti a grans distàncies.[45]

Les balenes en captivitat ocasionalment imiten la parla humana. Els científics han suggerit que això indica un fort desig per part de les balenes de comunicar-se amb els humans, ja que les balenes tenen un mecanisme vocal molt diferent.[46]

Les balenes emeten dos tipus diferents de senyals acústics: xiulets i clics. Els clics són polsos de ràpida explosió de banda ampla utilitzats per al sonar, tot i que algunes vocalitzacions de banda ampla de freqüència més baixa poden tenir un propòsit no relacionat amb l'ecolocalització, com la comunicació; per exemple, les crides polsades de les belugues. Els polsos en una seqüència de clics s'emeten a intervals de ≈35–50 mil·lisegons; els intervals entre clics solen ser lleugerament superiors al temps de viatge d'anada i tornada del so fins a l'objectiu. Els xiulets són senyals de banda estreta amb freqüència modulada (FM), utilitzats per a fins comunicatius, com les crides de contacte.[47]

Intel·ligència

[modifica]

Les balenes ensenyen, aprenen, cooperen, planifiquen i senten el dol.[48] El neocòrtex de moltes espècies de balena allotja neurones fusiformes allargades.[49] En els humans, aquestes cèl·lules estan involucrades en la conducta social, les emocions, el judici i la teoria de la ment. Les neurones fusiformes de les balenes es troben en àrees del cervell homòlogues a les zones on es troben en els humans, cosa que suggereix que realitzen una funció similar.[50]

Alimentació amb xarxa de bombolles

Anteriorment, la capacitat cranial es considerava el principal indicador de la intel·ligència d'un animal. Atès que la major part del cervell s'utilitza per mantenir les funcions corporals, una ràtio més gran entre la massa cerebral i la corporal pot augmentar la quantitat de massa cerebral disponible per a tasques cognitives més complexes. L'anàlisi al·lomètrica indica que la mida del cervell dels mamífers escala aproximadament a l'exponent 2⁄3 o 3⁄4 de la massa corporal. La comparació de la mida del cervell d'un animal concret amb la mida esperada segons aquesta anàlisi proporciona un quocient d'encefalització que pot servir com a indicador de la intel·ligència animal. Els catxalots tenen la massa cerebral més gran de qualsevol animal de la Terra, amb una mitjana de 8,000 centimetres cúbics (490 cu in) i 7.8 quilograms (17 lb) en mascles madurs, en comparació amb la mitjana del cervell humà, que és de 1,450 centimetres cúbics (88 cu in) en mascles adults.[51] La proporció entre la massa del cervell i la del cos en alguns odontocets, com les belugues i els narvals, és la segona més alta després de la dels humans.[52]

Les balenes petites mostren comportaments de joc complexos, que inclouen la producció d'anells de bombolles o vòrtexs toroidals estables sota l'aigua. Hi ha dos mètodes principals per produir aquests anells: expulsar ràpidament una ràfega d'aire a l'aigua i deixar que pugi a la superfície formant un anell, o nedar repetidament en cercle i després aturar-se per injectar aire en els corrents de vòrtex helicoidals així formats. També semblen gaudir mossegant els anells de vòrtex, de manera que aquests esclaten en moltes bombolles separades i pugen ràpidament a la superfície.[53] Alguns creuen que aquest és un mitjà de comunicació.[54] Les balenes també produeixen xarxes de bombolles amb l'objectiu de buscar aliment.[55]

Es creu que les balenes més grans també participen, fins a cert punt, en jocs. La Balena franca austral, per exemple, eleva l'aleta de la cua per sobre de l'aigua i roman en la mateixa posició durant un temps considerable. Això es coneix com a "navegació amb cua". Es veu habitualment a les costes de l'Argentina i de la República de Sud-àfrica. Les balenes geperudes mostren un comportament similar.[56]

Cicle de vida

[modifica]
Una Balena franca austral navegant amb la cua

Igual que en els humans, l'estratègia de reproducció de les balenes sol produir una sola cria aproximadament un cop l'any. Això implica garantir una alta probabilitat de supervivència per a cada cria mitjançant la cura materna.

Les balenes tenen un període de gestació típic de 12 mesos. Un cop nascuda, la dependència absoluta de la cria respecte a la mare dura d'un a dos anys. La maduresa sexual s'assoleix entre els set i els deu anys d'edat. La durada de les fases de desenvolupament de la vida primerenca d'una balena varia segons l'espècie.[57] Com a mamífers que són, tenen glàndules mamàries per alletar les cries. Per alimentar el nounat, les balenes, en ser aquàtiques, han de projectar la llet directament a la boca de la cria. L'alletament pot ocórrer mentre la mare està en posició vertical o horitzontal. Quan alleta en posició vertical, la mare de vegades descansa amb les aletes de la cua immòbils per sobre de l'aigua. Aquesta posició es coneix com a "navegació amb cua". No totes les vegades que una balena realitza aquest comportament està alletant, ja que s'han observat balenes navegant amb la cua sense que hi hagués cries presents.[58] Aquesta llet conté grans quantitats de greix per accelerar el desenvolupament del saïm; té tant de greix que presenta la consistència de la pasta de dents.[59] El deslletament es produeix al voltant dels onze mesos d'edat. La majoria de les balenes amb barbes resideixen a prop dels pols. Per evitar que les cries morin per congelació, la mare ha de migrar a zones de part i aparellament més càlides. Es queden allà durant mesos fins que la cria ha desenvolupat prou saïm per sobreviure a les baixes temperatures dels pols. Fins aleshores, les cries s'alimenten de la llet grassa de la mare.[60] A excepció de la balena geperuda, el calendari de la migració de les balenes és en gran part desconegut. La majoria viatgen de l'Àrtic o l'Antàrtida cap als tròpics per aparellar-se, parir i criar els seus fills durant l'hivern i la primavera; tornen als pols en els mesos més càlids de l'estiu perquè la cria pugui continuar creixent mentre la mare s'alimenta, ja que solen dejunar a les zones de cria. Una excepció és la Balena franca austral, que migra a la Patagònia i a l'oest de Nova Zelanda per parir, llocs que estan força allunyats dels tròpics.[61]

Son

[modifica]

A diferència de la majoria d'animals, les balenes respiren de manera conscient. Tots els mamífers dormen, però les balenes no es poden permetre quedar inconscients durant molt de temps perquè podrien ofegar-se. Tot i que el coneixement sobre el son en els cetacis salvatges és limitat, s'ha registrat que els odontocets en captivitat dormen amb un sol hemisferi cerebral a la vegada, de manera que poden nedar, respirar conscientment i evitar tant els depredadors com el contacte social durant el seu període de descans.[62]

Un estudi del 2008 va descobrir que els catxalots dormen en posició vertical just sota la superfície en "immersions de deriva" passives i poc profundes, generalment durant el dia. Durant aquest temps, les balenes no responen als vaixells que passen a menys que hi hagi contacte directe, la qual cosa suggereix que possiblement dormen durant aquestes immersions.[62]

Ecologia

[modifica]

Alimentació i depredació

[modifica]
Un Os polar amb les restes d'una beluga

Totes les balenes són carnívores i depredadores. Els odontocets, en conjunt, s'alimenten principalment de peixos i cefalòpodes, seguits de crustacis i bivalves. Totes les espècies són alimentadors generalistes i oportunistes. Els misticets, en conjunt, s'alimenten sobretot de krill i plàncton, seguits de crustacis i altres invertebrats. Alguns són especialistes. En són exemples la balena blava, que menja gairebé exclusivament krill; el rorqual minke, que menja principalment bancs de peixos; el catxalot, que s'especialitza en calamars, i la balena grisa, que s'alimenta d'invertebrats que viuen al fons marí.[63][64][65] Les elaborades "dents" de barbes de les espècies filtradores, els misticets, els permeten eliminar l'aigua abans d'empassar-se l'aliment planctònic utilitzant les barbes com un sedàs.[59] Normalment, les balenes cacen en solitari, però de vegades ho fan cooperativament en grups petits. El primer comportament és típic quan cacen peixos que no van en bancs, invertebrats lents o immòbils o preses endotèrmiques. Quan hi ha grans quantitats de preses disponibles, algunes balenes com certs misticets cacen cooperativament en grups petits.[66] Alguns cetacis poden buscar aliment amb altres tipus d'animals, com ara altres espècies de balenes o certes espècies de pinnípedes.[67][68]

Les balenes grans, com els misticets, no solen ser objecte de depredació, però les balenes més petites, com els monodòntids o els zífids, sí que ho són. Aquestes espècies són perseguides per l'orca. Per reduir i matar les balenes, les orques les envesteixen contínuament amb el cap; això de vegades pot matar les balenes de Groenlàndia o ferir-les greument. Altres vegades acorralen els narvals o les belugues abans de colpejar-los. Normalment, són caçades per grups de 10 orques o menys, però poques vegades són atacades per un individu sol. Les orques capturen més habitualment les cries, però els adults també poden ser el seu objectiu.[69]

Aquestes balenes petites també són l'objectiu de depredadors terrestres i pagofílics. L'os polar està ben adaptat per caçar balenes i cries de l'Àrtic. Se sap que els ossos utilitzen tàctiques d'espera, així com l'assetjament actiu i la persecució de les preses sobre el gel o l'aigua. Les balenes redueixen les possibilitats de depredació reunint-se en grups. Això, però, significa menys espai al voltant del forat de respiració a mesura que el gel tanca lentament l'obertura. Quan estan a mar obert, les balenes se submergeixen fora de l'abast de les orques que cacen en superfície. Els atacs d'os polar a belugues i narvals solen tenir èxit a l'hivern, però rarament causen danys a l'estiu.[70]

Bomba de les balenes

[modifica]
"Bomba de les balenes": el paper que juguen les balenes en el reciclatge de nutrients oceànics.[71]

Un estudi del 2010 va considerar que les balenes tenen una influència positiva en la productivitat de les pesqueries oceàniques, en el que s'ha anomenat "bomba de les balenes". Les balenes transporten nutrients com el nitrogen des de les profunditats cap a la superfície. Això funciona com una bomba biològica ascendent, invertint la presumpció anterior que les balenes acceleraven la pèrdua de nutrients cap al fons. Aquesta aportació de nitrogen al golf de Maine és "més que l'aportació de tots els rius combinats" que desemboquen al golf, unes 23.000 tones cada any.[72][71] Les balenes defequen a la superfície de l'oceà; els seus excrements són importants per a les pesqueries perquè són rics en ferro i nitrogen. Les femtes de les balenes són líquides i, en lloc d'enfonsar-se, es queden a la superfície on el fitoplàncton se n'alimenta.[71][73][74]

Cadàvers de balena

[modifica]

Un cop mortes, les carcasses de les balenes cauen a l'oceà profund i proporcionen un hàbitat substancial per a la vida marina. Les evidències de cadàvers de balena tant en registres actuals com fòssils mostren que aquestes restes a les profunditats sostenen un ric conjunt de criatures, amb una diversitat global de 407 espècies, comparable a altres punts calents de biodiversitat nerítica, com les fonts fredes i les fonts hidrotermals.[75]

El deteriorament de les carcasses de balena passa per una sèrie de tres etapes. Inicialment, organismes mòbils com els taurons i els mixínids consumeixen els teixits tous a un ritme ràpid durant un període de mesos i fins a dos anys. Això és seguit per la colonització dels ossos i els sediments del voltant (que contenen matèria orgànica) per part d'oportunistes d'enriquiment, com crustacis i poliquets, al llarg d'un període d'anys. Finalment, els bacteris sulfofílics descomponen els ossos alliberant sulfur d'hidrogen, cosa que permet el creixement d'organismes quimioautòtrofs, que al seu torn sostenen altres organismes com musclos, cloïsses, llepades i caragols marins. Aquesta etapa pot durar dècades i manté un ric conjunt d'espècies, amb una mitjana de 185 espècies per lloc.[75][76]

Relació amb els humans

[modifica]

Caça de balenes

[modifica]
Article principal: Caça de balenes
Caça de balenes: xilografia de Thevet, París, 1574
Baleners holandesos prop de Spitsbergen, el seu port amb més èxit. Abraham Storck, 1690

La caça de balenes és la captura, mitjançant vaixells i barques, de cetacis de grans dimensions, coneguda genèricament com a balenes. La caça de balenes té orígens antics que es remunten com a mínim fins al 6000 aC,[77], però es desenvolupà sobretot a partir del segle xvi a l'oceà Atlàntic i el segle xix a l'oceà Pacífic. Els antics baleners utilitzaven arpons per punxar els animals més grans des d'embarcacions a mar obert.[78] Pobles de Noruega i el Japó van començar a caçar balenes al voltant de l'any 2000 a.C.[79] Normalment, els grups aborígens cacen les balenes per la seva carn i el seu greix; utilitzaven les barbes per a cistelleria o sostres, i fabricaven eines i màscares amb els ossos.[79] els inuits caçaven balenes a l'oceà Àrtic.[79] Els baleners bascos van començar la caça ja al segle XI, navegant fins a Terranova al segle XVI a la recerca de balenes franques.[80][81] Els baleners dels segles XVIII i XIX les caçaven principalment pel seu oli, que s'utilitzava com a combustible per a llànties i com a lubrificant; per les barbes, que s'usaven per a articles com corsets i mirinyacs,[79] i per l'ambre gris, emprat com a fixador de perfums. Les nacions baleneres amb més èxit en aquella època van ser els Països Baixos, el Japó i els Estats Units.[82]

La caça comercial va ser històricament una indústria important durant els segles XVII, XVIII i XIX. En aquell moment era una indústria europea de gran envergadura amb vaixells de la Gran Bretanya, França, Espanya, Dinamarca, els Països Baixos i Alemanya, que de vegades col·laboraven per caçar a l'Àrtic i de vegades competien fins a arribar a la guerra.[83] A principis de la dècada de 1790, els baleners, especialment els nord-americans i els australians, van centrar els seus esforços al Pacífic Sud, on caçaven principalment catxalots i balenes franques; només els nord-americans van capturar fins a 39.000 balenes franques.[80][84] El 1853, els beneficis dels EUA van arribar als 11 milions de dòlars, l'equivalent a 348 milions de dòlars actuals, sent l'any més rendible per a la indústria balenera americana.[85] Les espècies més explotades incloïen la balena franca de l'Atlàntic Nord, els catxalots (caçats principalment per nord-americans), la balena de Groenlàndia (caçada principalment per holandesos), el rorqual minke, la balena blava i la balena grisa. L'escala de la caça va disminuir substancialment després de 1982, quan la Comissió Balenera Internacional (IWC) va establir una moratòria que fixava un límit de captura per a cada país, excloent els grups aborígens fins al 2004.[86]

Greenpeace va començar a emprendre accions directes contra els vaixells baleners el 1975, i les protestes de Greenpeace i de moltes altres organitzacions van ajudar a sensibilitzar enormement sobre la caça de balenes en tot el món i a mobilitzar la pressió internacional sobre les nacions baleneres per aturar-ne la pràctica.[87][88] El 23 de juliol de 1982 es va establir una moratòria sobre la caça comercial de balenes que ha estat contribuint a salvar de l'extinció l'animal més gran de la terra, començant a la temporada 1985-86, i que només Noruega i el Japó continuen desafiant.[89]

Actualment, les nacions baleneres són Noruega, Islàndia i el Japó, malgrat la seva pertinença a l'IWC, així com les comunitats aborígens de Sibèria, Alaska i el nord del Canadà.[90] Els caçadors de subsistència solen utilitzar els productes de la balena per a ells mateixos i en depenen per sobreviure. Les autoritats nacionals i internacionals han donat un tracte especial als caçadors aborígens, ja que els seus mètodes es consideren menys destructius. Aquesta distinció és qüestionada perquè aquests grups fan servir armament més modern i transport mecanitzat, i han començat a vendre productes de balena. Alguns antropòlegs argumenten que el terme "subsistència" s'hauria d'aplicar a aquests intercanvis comercials sempre que tinguin lloc dins de la producció i el consum locals.[91][92][93] El 1946, l'IWC va limitar la captura anual. Des de llavors, els beneficis anuals d'aquests caçadors de "subsistència" han estat propers als 31 milions de dòlars anuals.[86]

Altres amenaces

[modifica]

Les balenes també poden veure's amenaçades pels humans de manera més indirecta. Són capturades involuntàriament en xarxes de pesca comercial com a captura accidental i s'empassen hams per accident. L'ús de xarxes de malla i de cercle és una causa significativa de mortalitat.[94] Les espècies que solen quedar-hi atrapades inclouen els zífids. Les balenes també es veuen afectades per la Contaminació marina. Alts nivells de productes químics orgànics s'acumulen en aquests animals, ja que es troben a la part alta de la cadena alimentària. Tenen grans reserves de saïm, especialment els cetacis amb dents. Les mares lactants poden passar les toxines a les seves cries. Aquests contaminants poden causar Càncer gastrointestinal i una major vulnerabilitat a malalties infeccioses.[95] També poden enverinar-se en empassar brossa, com bosses de plàstic.[96] El sònar militar avançat les perjudica, ja que interfereix en funcions biològiques bàsiques com l'alimentació i l'aparellament en afectar la seva capacitat d'ecolocalització. Les balenes neden en resposta al sònar i de vegades pateixen mal de descompressió a causa de canvis ràpids de profunditat. S'han produït encallaments massius provocats per l'activitat de sònars, ocasionant lesions o mort.[97][98][99] Les balenes moren o resulten ferides de vegades per col·lisions amb vaixells. Es considera una amenaça significativa per a poblacions vulnerables com la balena franca de l'Atlàntic Nord, que té menys de 500 individus.[100] Es creu que fins a dos terços de les col·lisions no es reporten. Des del 2013 fins al 2023, Xile ha estat el país amb més col·lisions fatals registrades.[101]

Conservació

[modifica]

La caça va disminuir substancialment després de 1946 quan l'IWC va establir la moratòria.[82][92][102][103] A partir de 2015, les comunitats aborígens tenen permès capturar cada any 280 balenes de Groenlàndia a Alaska i dues a Groenlàndia, 620 balenes grises a Washington, 3 rorquals minke a la costa est de Groenlàndia i 178 a l'oest, 10 rorquals comuns a l'oest de Groenlàndia, 9 balenes geperudes a la mateixa zona i 20 a Saint Vincent i les Grenadines.[103] Diverses espècies explotades comercialment s'han recuperat; per exemple, les balenes grises poden ser tan nombroses com abans de la caça, però la població de l'Atlàntic Nord de balena grisa està funcionalment extinta. Per contra, la balena franca de l'Atlàntic Nord va ser extirpada de gran part de la seva antiga àrea de distribució i només roman en petits fragments al Canadà i Groenlàndia, considerant-se funcionalment extinta a les costes europees.[104]

L'IWC ha designat dos santuaris de balenes: el Santuari de Balenes de l'oceà Antàrtic i el Santuari de Balenes de l'oceà Índic. El primer abasta més de 30 milions de km² i envolta l'Antàrtida.[105] El segon ocupa tot l'oceà Índic al sud dels 55°S.[106]

El Comitè Científic de l'IWC reconeix almenys 86 espècies de cetacis.[107] L'any 2020, sis es consideraven en risc:

Vint-i-una espècies tenen la classificació de Dades insuficients.[114] Les espècies que viuen en hàbitats polars són vulnerables als efectes del canvi climàtic.[115]

  • Gràfic de la població mundial de balenes blaves
    Gràfic de la població mundial de balenes blaves
  • Mapa mundial que mostra els membres de la IWC en blau
    Mapa mundial que mostra els membres de la IWC en blau
  • Expedicions de recerca de balenes per Mingan Island Cetacean Study (MICS), Golf de Sant Llorenç, Canadà
    Expedicions de recerca de balenes per Mingan Island Cetacean Study (MICS), Golf de Sant Llorenç, Canadà

Observació de balenes

[modifica]
Article principal: Observació de balenes
Observació de balenes prop de Bar Harbor, Maine

Es calcula que 13 milions de persones van anar a fer observació de balenes el 2008 a tot el món.[116] S'han creat regles i codis de conducta per minimitzar el molèstia als animals.[117] Islàndia, Japó i Noruega tenen tant indústries de caça com d'observació. Als lobbyistes de l'observació els preocupa que les balenes més curioses, que s'apropen als vaixells, siguin les primeres a ser caçades si es reprèn la caça en aquestes zones.[118] L'observació de balenes va generar 2.100 milions de dòlars anuals en ingressos turístics a tot el món, donant feina a uns 13.000 treballadors.[116] En contrast, la indústria balenera genera uns 31 milions de dòlars anuals.[86]

En el mite, la literatura i l'art

[modifica]

Les balenes van jugar un paper important en les formes d'art de moltes civilitzacions costaneres, com els pobles germànics septentrionals oescandinaus, algunes datades de l'Edat de Pedra. Els petròglifs d'un penya-segat a Bangudae, Corea del Sud, mostren 300 representacions d'animals, un terç dels quals són balenes. Alguns mostren plecs gulars, típics dels rorquals. Aquests petròglifs mostren que aquesta gent, cap al 7000-3500 a.C., depenia molt de les balenes.[119] Els illencs del Pacífic i els Aborígens australians veien les balenes com a portadores de bé i alegria. Una excepció és la Polinèsia Francesa, on sovint se les tracta amb brutalitat.[120] En regions costaneres de la Xina, Corea i el Vietnam, el culte als déus balena, associats amb els reis Drac després de l'arribada del Budisme, estava present amb llegendes relacionades.[121] A Tailàndia, els pescadors anomenen el rorqual de Bryde com Pla pu ("peix avi") i no els cacen.[122] Al Vietnam, les balenes tenen un sentit de divinitat; de vegades se celebren funerals per a les balenes varades, un costum que prové de l'antic Regne de Txampa.[123][124][125][126]

Les balenes apareixen en textos sagrats. La història de Jonàs sent empassat per un gran peix s'explica tant a l'Alcorà com al Llibre de Jonàs bíblic. Aquest episodi es va representar sovint en l'art medieval. El "Leviatan" descrit a Job 41:1-34 s'entén generalment com una balena.

El 1585, Alexandre Farnese va ser rebut a Anvers amb carrosses de "Neptú i la Balena", indicant la dependència de la ciutat del mar.[127] El 1896, es va popularitzar una pràctica de medicina alternativa a Eden, Austràlia: es creia que entrar dins d'un cadàver de balena durant unes hores alleujava els símptomes del reuma.[128]

Les balenes són prevalents en la literatura moderna. Moby Dick de Herman Melville presenta una "gran balena blanca" com l'antagonista principal. La història es basa en part en fets històrics, incloent-hi el catxalot albí Mocha Dick.[129][130] Just So Stories de Rudyard Kipling inclou el conte de "Com li va sortir la barba a la balena". Un exemplar apareix al llibre infantil La caragola i la balena (2003) de Julia Donaldson.

La pel·lícula de Niki Caro, Whale Rider, mostra una nena maori cavalcant una balena. El film de Walt Disney, Pinotxo, presenta un enfrontament amb una balena gegant anomenada Monstro al final de la pel·lícula.

Un enregistrament de cants de balena geperuda es va fer popular el 1970. La composició orquestral d'Alan Hovhaness, And God Created Great Whales (1970), inclou sons gravats de balenes geperudes i de Groenlàndia.[131]

  • Gravat de Gilliam van der Gouwen que mostra el trossejament d'un catxalot encallat a la costa holandesa, 1598
    Gravat de Gilliam van der Gouwen que mostra el trossejament d'un catxalot encallat a la costa holandesa, 1598
  • Il·lustració de Gustave Doré del conte del Baró de Münchhausen sent empassat per una balena
    Il·lustració de Gustave Doré del conte del Baró de Münchhausen sent empassat per una balena
  • Baleners prop de Twofold Bay, Nova Gal·les del Sud. Aquarel·la d'Oswald Brierly, 1867
    Baleners prop de Twofold Bay, Nova Gal·les del Sud. Aquarel·la d'Oswald Brierly, 1867

En captivitat

[modifica]
Belugues i entrenadors en un aquari

Les belugues van ser les primeres balenes a ser mantingudes en captivitat. La primera es va mostrar al Museu Barnum de Nova York el 1861.[132] Durant la major part del segle XX, el Canadà va ser la font principal de belugues salvatges, seguit de Rússia quan la pràctica es va prohibir al Canadà.[133] La majoria de belugues en captivitat són capturades en llibertat, ja que la cria ha tingut poc èxit.[134]

Entre 1960 i 1992, la Marina dels EUA va estudiar les capacitats dels cetacis amb el sònar per millorar la detecció d'objectes submarins.[135] Un programa similar va ser utilitzat per la Marina russa durant la Guerra Freda, on les belugues eren entrenades per a operacions contra mines a l'Àrtic.[136]

L'any 2006, hi havia 30 belugues al Canadà i 28 als Estats Units; s'havien reportat 42 morts en captivitat fins aleshores.[133] Els aquaris han intentat allotjar altres espècies com el narval, el zífid de Sowerby, la balena grisa i el rorqual minke, sovint sense èxit.[137]


Presència de balenes als Països Catalans

[modifica]

Les aigües de la conca catalanobalear i del golf de València formen part d'una de les zones de major importància per als cetacis a la mar Mediterrània. L'espècie de balena més comuna en aquestes costes és el rorqual comú (Balaenoptera physalus).

El corredor migratori de la Mediterrània

[modifica]

La zona compresa entre les costes de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià ha estat identificada com un punt estratègic en les rutes migratòries dels cetacis. L'any 2018, es va declarar oficialment el Corredor de Migració de Cetacis de la Mediterrània com a Àrea Marina Protegida per tal de protegir aquest espai del soroll i les activitats industrials.[138]

Zones d'observació i alimentació

[modifica]
  • Costes del Garraf i Baix Penedès: Diversos estudis científics, com el Projecte Rorcual de l'associació Edmaktub, han demostrat que el rorqual comú visita les costes compreses entre Barcelona i Tarragona durant la primavera (de febrer a juny). A diferència d'altres zones on només estan de pas, aquí s'hi queden durant setmanes per alimentar-se de krill, un petit crustaci molt abundant a la plataforma continental catalana durant aquest període.[139]

Altres espècies

[modifica]

A més del rorqual comú, a les aigües profundes dels voltants de les Illes Balears (especialment al canal de Mallorca i el de Menorca), s'hi poden trobar poblacions residents o migratòries de catxalots (Physeter macrocephalus) i zífids de Cuvier (Ziphius cavirostris), tot i que aquests darrers són molt més difícils d'albirar a causa dels seus llargs períodes d'immersió.[141]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «balena». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Balenes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  3. ↑ 3,0 3,1 Coromines, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Curial Edicions Catalanes, 1980-1991. ISBN 84-7256-173-9. 
  4. ↑ «whale (n.)». Online Etymology Dictionary. [Consulta: 18 març 2018].
  5. ↑ «hwæl». Bosworth-Toller Anglo-Saxon Dictionary. [Consulta: 6 juny 2019].
  6. ↑ Skeat, 1898.
  7. ↑ Miller, Katherine L. «The Semantic Field of Slavery in Old English: Wealh, Esne, Þræl». University of Leeds, 2014. [Consulta: 8 agost 2019].
  8. ↑ Tolkien, J. R. R.. Angles and Britons: O'Donnell Lectures. Cardiff: University of Wales Press, 1963, p. English and Welsh, an O'Donnell Lecture delivered at Oxford on 21 October 1955. 
  9. ↑ Klinowska, 1991, p. 4.
  10. ↑ Northeastern Ohio Universities, 2007.
  11. ↑ Dawkins, 2004.
  12. ↑ Berkeley.
  13. ↑ Thewissen et al., 2007.
  14. ↑ Fahlke et al., 2011.
  15. ↑ 15,0 15,1 Gatesy, 1997.
  16. ↑ Kenneth, 2001.
  17. ↑ Bebej et al., 2012.
  18. ↑ 18,0 18,1 Reidenberg, 2012, p. 508.
  19. ↑ Lam, 1999.
  20. ↑ Moskowitz, 2011.
  21. ↑ Boisserie, Lihoreau i Brunet, 2005.
  22. ↑ PBS Nature, 2012.
  23. ↑ Houben et al., 2013, p. 341–344.
  24. ↑ Steeman et al., 2009, p. 573–585.
  25. ↑ Reidenberg, 2012, p. 510–511.
  26. ↑ Ralls i Mesnick, 1984, p. 1005–1011.
  27. ↑ Reidenberg, 2012, p. 509–510.
  28. ↑ Reidenberg, 2012, p. 507–508.
  29. ↑ Scholander, 1940.
  30. ↑ Klinowska, 1991, p. 5.
  31. ↑ Reidenberg, 2012, p. 510.
  32. ↑ Stevens i Hume, 1995, p. 11.
  33. ↑ Klinowska, 1991, p. 122–262.
  34. ↑ Norena et al., 2000, p. 181–191.
  35. ↑ Cranford et al., 2008.
  36. ↑ Nummela et al., 2007, p. 716–733.
  37. ↑ Jeanette et al., 1990, p. 1–19.
  38. ↑ 38,0 38,1 Reidenberg, 2012, p. 512.
  39. ↑ Thewissen, Perrin i Wirsig, 2002, p. [Pàgina?].
  40. ↑ Ketten, 1992, p. 717–750.
  41. ↑ Mass et al., 2007, p. 701–715.
  42. ↑ Jeanette et al., 1990, p. 505–519.
  43. ↑ Jeanette et al., 1990, p. 481–505.
  44. ↑ Jeanette et al., 1990, p. 447–455.
  45. ↑ Whitehead, 2003, p. 4.
  46. ↑ Collins, 2012.
  47. ↑ Mann, 2000, p. 9.
  48. ↑ Siebert, 2009.
  49. ↑ Watson, 2006, p. 1107–1112.
  50. ↑ Hof, 2007, p. 1–31.
  51. ↑ NOAA Fisheries, 2013.
  52. ↑ Mind Matters, 2008.
  53. ↑ Deep Ocean.
  54. ↑ Griffin, 2015.
  55. ↑ Wiley et al., 2011, p. 575–602.
  56. ↑ Leighton et al., 2007, p. 17–21.
  57. ↑ Johnson i Wolman, 1984.
  58. ↑ Higgs, 2023.
  59. ↑ 59,0 59,1 Modern Marvels, 2007.
  60. ↑ Zerbini et al., 2006.
  61. ↑ Kennedy, 2008, p. 966.
  62. ↑ 62,0 62,1 Miller et al., 2008, p. 21–23.
  63. ↑ Goldbogen, 2010.
  64. ↑ Nemoto et al., 1988, p. 292–296.
  65. ↑ Lydersen et al., 1991.
  66. ↑ Defenders of Wildlife.
  67. ↑ Klinowska, 1991, p. 122–162.
  68. ↑ Riedman, 1991, p. 168.
  69. ↑ Morrel, 2012.
  70. ↑ Smith i Sjare, 1990.
  71. ↑ 71,0 71,1 71,2 Roman i McCarthy, 2010.
  72. ↑ University of Vermont, 2010.
  73. ↑ Boness, 2014.
  74. ↑ Roman et al., 2014.
  75. ↑ 75,0 75,1 Smith i Baco, 2003.
  76. ↑ Fujiwara et al., 2007.
  77. ↑ «Rock art hints at whaling origins» (en anglès). BBC, 20-04-2004. [Consulta: 9 octubre 2021].
  78. ↑ BBC News, 2004.
  79. ↑ 79,0 79,1 79,2 79,3 Marrero i Thornton, 2011.
  80. ↑ 80,0 80,1 Ford, 2015.
  81. ↑ Proulx, 1994, p. 260–286.
  82. ↑ 82,0 82,1 New Bedford.
  83. ↑ Stonehouse, 2007.
  84. ↑ Tonnessen, 1982.
  85. ↑ PBS American Experience.
  86. ↑ 86,0 86,1 86,2 Economist, 2012.
  87. ↑ Riese, Juliane. Hairy Hippies and Bloody Butchers: The Greenpeace Anti-Whaling Campaign in Norway. Berghahn Books, 2017, p. resum. 
  88. ↑ Galán, Rafael. «Paul Watson: "El ser humano es capaz de adaptarse hasta a su propia extinción"» (en castellà). Esquire, 08-06-2020. [Consulta: 23 setembre 2021].
  89. ↑ Moreno, Gloria. «Els últims baleners històries del món», 14-07-2015. [Consulta: 8 octubre 2021].
  90. ↑ IFAW.
  91. ↑ Klinowska, 1991, p. 13.
  92. ↑ 92,0 92,1 IWC "Aboriginal".
  93. ↑ Morseth, 1997.
  94. ↑ NOAA Fisheries, 2014.
  95. ↑ Metcalfe, 2012.
  96. ↑ Tsai, 2015.
  97. ↑ Stockton, 2016.
  98. ↑ Carrington, 2013.
  99. ↑ Scientific American, 2009.
  100. ↑ WWF.
  101. ↑ Toro et al., 2025.
  102. ↑ IWC "Key Documents".
  103. ↑ 103,0 103,1 IWC "Catch Limits".
  104. ↑ NOAA, 2014.
  105. ↑ MacKenzie, 1994.
  106. ↑ IWC "Whale Sanctuaries".
  107. ↑ Australian Report, 2009.
  108. ↑ Cooke, 2020.
  109. ↑ Cooke, 2019.
  110. ↑ Cooke i Clapham, 2018.
  111. ↑ Cooke, 2018a.
  112. ↑ Cooke, 2018c.
  113. ↑ Whitehead et al., 2025.
  114. ↑ Mead, 2005, p. 723–743.
  115. ↑ Laidre et al., 2008, p. 97–125.
  116. ↑ 116,0 116,1 O'Connor et al., 2009.
  117. ↑ Watchable Wildlife, 2004.
  118. ↑ Björgvinsson, 2002.
  119. ↑ World Archaeology, 2014.
  120. ↑ Cressey, 1998.
  121. ↑ Lee Soon Ae, 1999.
  122. ↑ Tha Chalom, 2024.
  123. ↑ The Independent, 2010.
  124. ↑ Sydney Morning Herald, 2003.
  125. ↑ Viegas, 2010.
  126. ↑ GNA, 2005.
  127. ↑ Mack, 2013.
  128. ↑ Barlass, 2014.
  129. ↑ Philbrick, 2000.
  130. ↑ Reynolds, 1839.
  131. ↑ Hovhannes, 1970.
  132. ↑ New York Times, 1861.
  133. ↑ 133,0 133,1 CMEPS, 2006.
  134. ↑ WAZA.
  135. ↑ PBS Frontline.
  136. ↑ Beland, 1996.
  137. ↑ Klinowska, 1991, p. 279.
  138. ↑ «Real Decreto 699/2018, de 29 de junio, por el que se declara Área Marina Protegida el Corredor de migración de cetáceos del Mediterráneo» (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 29-06-2018. [Consulta: 24 gener 2026].
  139. ↑ «Projecte Rorcual: estudi de la presència i alimentació del rorqual comú a la costa catalana». Associació Edmaktub. [Consulta: 24 gener 2026].
  140. ↑ «El rorqual comú pot estar present durant tot l'any, no sols els mesos estivals». Universitat Politècnica de València, 15-05-2023. [Consulta: 24 gener 2026].
  141. ↑ «estudi de les poblacions de catxalots i les seves zones de cria al Nord de Menorca». OBSAM - Institut Menorquí d'Estudis. [Consulta: 24 gener 2026].

Bibliografia

[modifica]

Llibres

[modifica]

Articles

[modifica]

Plantilla:Sfn whitelist

Llocs Web

[modifica]

Notícies

[modifica]

Per saber-ne més

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Balenes&oldid=36800678»