Alternativa per Alemanya
Alternativa per Alemanya (en alemany, Alternative für Deutschland, AfD) és un partit polític alemany d'ideologia euroescèptica fundat el 6 de febrer de 2013.[1] Tot i no posicionar-se sobre el seu eix ideològic, és considerat com un partit de dreta populista[2] o ultradreta.[3][4][5][6]
Objectius
[modifica]Els seus objectius polítics són el rebuig a l'Euro, dissolució ordenada de la zona euro i reincorporació del marc alemany i les monedes nacionals, així com el rebuig dels rescats als països del sud d'Europa, desburocratització de la Unió Europea i retorn de les competències als estats membres, l'imperi de la llei i acabar amb la immigració massiva.
Història
[modifica]Fou fundat per divuit professors, economistes, polítics i periodistes, sobretot per antics militants de la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU) i el Partit Democràtic Lliure (FDP) entre ells Bernd Lucke, professor d'economia de la Universitat d'Hamburg, Konrad Adam, experiodista del diari Frankfurter Allgemeine Zeitung, i l'expolític de la CDU Alexander Gauland. Decidí presentar-se a les eleccions federals del 22 de setembre de 2013, on van obtenir un 2.056.985 vots, 4,7%, a 0,3% d'aconseguir representació parlamentària al Bundestag.
Bend Lucke va perdre el lideratge del partit al congrés del partit a Essen el 4 de juliol de 2015, que va passar a Jörg Meuthen i Frauke Petry amb el suport del sector ultradretà, islamòfoba i ultranacionalista. Lucke va abandonar el partit per fundar Liberal-Konservative Reformer l'octubre de 2017.[1]
El gener de 2022 Jörg Meuthen va renunciar a la presidència del partit amb efectes immediats i va abandonar l'AfD, ja que va arribar a reconèixer que el partit havia evolucionat molt a la dreta, amb trets totalitaris, i que en gran part ja no es basava en el liberal democràtic, i Alice Weidel i Tino Chrupalla foren escollits nous líders de la formació.[7]
El 14 maig de 2024 el membre del partit Björn Höcke va ser condemnat amb una multa de 13.000 euros per utilitzar en un discurs l'eslògan nazi “Tot per Alemanya!”. Tot i que Höcke va defendre que era una «dita quotidiana», el tribunal va determinar que va fer servir símbols d'una organització inconstitucional.[8]
Alternativa per Alemanya fou expulsat el 23 de maig de 2024 del grup Identitat i Democràcia al Parlament Europeu durant la campanya a les eleccions al Parlament Europeu de 2024 després dels escàndols que han danyat la seva popularitat.[9] El partit quedà en segona posició a les eleccions al Parlament Europeu de 2024, formant part del nou grup parlamentari Europa de les Nacions Sobiranes,[10] i a les eleccions federals alemanyes de 2025, consolidant l'ascens de la formació, que va quedar fora del govern alemany[11] i l'ascens es confirmà a en setembre de 2025 a les eleccions al parlament de l'estat de Rin del Nord-Westfàlia, el més poblat d'Alemanya, on va arribar al 16,5%, triplicant el resultat de les eleccions anteriors.[12]
En abril de 2025 la branca juvenil del partit es dissolgué per evitar una possible prohibició per extremisme.[13]
Resultats electorals
[modifica]Eleccions federals
[modifica]| Any | Circumscripció | Llista de partit | Escons | +/– | Govern | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Vots | % | ||||
| 2013 | 810,915 | 1.9 (#8) | 2,056,985 | 4.7 (#7) | 0 / 631 |
Nou | Extraparlamentari |
| 2017 | 5,316,095 | 11.5 (#3) | 5,877,094 | 12.6 (#3) | 94 / 709 |
 94
|
Oposició |
| 2021 | 4,694,017 | 10.1 (#4) | 4,802,097 | 10.3 (#5) | 83 / 735 |
 11
|
Oposició |
| 2025 | 10,175,438 | 20.6 (#2) | 10,327,148 | 20.8 (#2) | 152 / 630 |
69
|
Oposició |
Eleccions europees
[modifica]| Any | Líder | Vots | % | Escons | +/– | Grup |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 2014 | Bernd Lucke | 2,070,014 | 7.1 (#5) | 7 / 96 |
ECR | |
| 2019 | Jörg Meuthen | 4,103,453 | 11.0 (#4) | 11 / 96 |
4
|
ID |
| 2024 | Maximilian Krah | 6,324,008 | 15.89 (#2) | 15 / 96 |
4
|
ESN |
Parlaments estatals (Landtage)
[modifica]| Estat | Any | Vots | % | Escons | +/– | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Baden-Württemberg | 2021 | 473,309 | 9.7 (#5) | 17 / 154 |
6
|
Oposició |
| Baviera | 2023 | 1,999,924 | 14.6 (#3) | 32 / 203 |
10
|
Oposició |
| Berlín | 2023 | 137,810 | 9.1 (#5) | 17 / 147 |
4
|
Oposició |
| Brandenburg | 2024 | 438,811 | 29.23 (#2) | 30 / 88 |
7
|
Oposició |
| Bremen | 2023 | No va participar | 0 / 84 |
– | Extraparlamentari | |
| Hamburg | 2020 | 211,327 | 5.3 (#5) | 7 / 123 |
1
|
Oposició |
| Hessen | 2023 | 518,674 | 18.4 (#2) | 28 / 133 |
9
|
Oposició |
| Baixa Saxònia | 2022 | 396,839 | 11.0 (#4) | 18 / 146 |
9
|
Oposició |
| Mecklenburg-Pomerània Occidental | 2021 | 152,747 | 16.7 (#2) | 14 / 79 |
4
|
Oposició |
| Rin del Nord-Westfàlia | 2022 | 388,768 | 5.4 (#5) | 12 / 195 |
4
|
Oposició |
| Renània-Palatinat | 2021 | 160,273 | 8.3 (#4) | 9 / 101 |
5
|
Oposició |
| Saarland | 2022 | 25,718 | 5.7 (#3) | 3 / 51 |
= | Oposició |
| Saxònia | 2024 | 719,274 | 30.6 (#2) | 40 / 120 |
2
|
Oposició |
| Saxònia-Anhalt | 2021 | 221,487 | 20.8 (#2) | 23 / 97 |
2
|
Oposició |
| Slesvig-Holstein | 2022 | 61,169 | 4.4 (#6) | 0 / 69 |
5
|
Extraparlamentari |
| Turíngia | 2024 | 396,704 | 32.8 (#1) | 32 / 88 |
10
|
Oposició |
Presidents
[modifica]| Líder | Foto | Circumscripció | Inici | Final | Temps | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Bernd Lucke (1962–) |
.jpg?lang=ca)
|
Parlament Europeu | 14 d'abril de 2013 | 5 de juliol de 2015 | 812 dies |
| 2 | Frauke Petry (1975–) |
.JPG?lang=ca)
|
Sächsische Schweiz-Osterzgebirge | 4 de juliol de 2015 | 29 de setembre de 2017 | 818 dies |
| 3 | Jörg Meuthen (1961–) |
|
Parlament Europeu | 5 de juliol de 2015 | 28 de gener de 2022 | 2399 dies |
| 4 | Tino Chrupalla (1975–) |
|
Görlitz | 30 de novembre de 2019 | En el càrrec | |
| 5 | Alice Weidel (1979–) |
|
Baden-Württemberg | 18 de juny de 2022 | En el càrrec | |
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Borràs, Jordi. «Alternativa per a Alemanya no conquereix el cor de Berlín». El Temps, 04-06-2018. [Consulta: 6 febrer 2020].
- ↑ Hallam, Mark. «Germany's populist AfD seeks to turn online 'censorship' to its advantage» (en anglès). Alemanya: Deutsche Welle, 02-01-2018. [Consulta: 27 agost 2019].
- ↑ Ehrhardt, Sabine. «Germany's far-right AfD chooses nationalist as co-leader» (en anglès). Hannover: Reuters, 02-12-2017. [Consulta: 27 agost 2019].
- ↑ «Germany’s far-right party will make the Bundestag much noisier» (en anglès). Dresden: The Economist, 24-08-2017. [Consulta: 27 agost 2019].
- ↑ Lucas, Javier de «Déficits y falacias de la democracia liberal ante la gestión de la diversidad: el caso de las políticas migratorias y de asilo». Deusto Journal of Human Rights, 1, 11-12-2017, pàg. 30. DOI: 10.18543/djhr-1-2016pp15-37.
- ↑ «Germany’s far-right party will make the Bundestag much noisier». The Economist. ISSN: 0013-0613.
- ↑ Regàs, Jordi. «Alice Weidel, la líder contradictòria de l'extrema dreta alemanya». 324, 23-02-2025. [Consulta: 9 juliol 2025].
- ↑ «Alemania: Condenan por usar un eslogan nazi a un líder de AfD» (en castellà), 14-05-2024. [Consulta: 14 maig 2024].
- ↑ Pauline von Pezold, Eddy Wax, Nicholas Vinocur. «Far-right ID group expels Alternative for Germany» (en anglès). Politico, 23-05-2024. [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ Sevillano, Elena G. «El partido alemán AfD quiere fundar un tercer grupo ultra en Bruselas con la formación de Alvise Pérez» (en castellà), 24-06-2024. [Consulta: 11 juliol 2024].
- ↑ Solé Sans, Anna s. «El mapa electoral d'una Alemanya dividida: els estats de l'antiga RDA trien l'extrema dreta». Vilaweb, 24-02-2025. [Consulta: 9 juliol 2025].
- ↑ Connolly, Kate. «Far-right AfD’s vote triples in elections in German bellwether state» (en anglès). The Guardian, 14-09-2025. [Consulta: 14 setembre 2025].
- ↑ «Les joventuts d'Alternativa per Alemanya es dissolen per evitar la prohibició per extremisme». Vilaweb, 01-04-2025. [Consulta: 9 juliol 2025].
| Partits representats al Bundestag (630) |   | |
|---|---|---|
| Partits representats als 16 Parlaments Regionals | ||
| Partits representats al Parlament Europeu (96) | ||
| Partits sense representació parlamentària | ||
| Partits històrics desapareguts |
| |
