Alt Millars

Alt Millars

Salto de la Novia a Cirat
Tipus	comarca del País Valencià
Lloc
40° 03′ 19″ N, 0° 27′ 48″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província de Castelló
Capital	Cirat
Conté la subdivisió	Aiòder Arañuel Argeleta ../... 22+
Població humana
Població	4.302 (2024) (6,45 hab./km²)
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	667,06 km²
Limita amb	l'Alcalatén Alt Palància la Plana Baixa

L'Alt Millars, o la Conca del Millars, és una comarca valenciana interior i muntanyosa, amb capital a Cirat. Limita al nord i oest amb Aragó, a l'est amb l'Alcalatén i al sud amb la Plana Baixa i l'Alt Palància. Es tracta d'una de les dues comarques de l'interior de la província de Castelló de predomini lingüístic castellà.

Municipis

Les dades bàsiques dels «22 municipis», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2023, són:

Municipi	Habitants (2023)	Sup. (km²)	Dens. (2023) (hab./km²)	Alcalde
Montanejos	603	37,8	14,9	Miguel Sandalinas Collado (PSPV-PSOE)
Vilafermosa	488	108,9	4,4	Luís Rubio Catalán (PPCV)
Montant	399	34,1	10,8	Sergio Fornas Tuzón (PPCV)
Cortes d'Arenós	304	80,6	3,7	Florencio Catalán Bagán (PPCV)
Fanzara	294	35,0	7,8	Marc Diago Feliu (PPCV)
Cirat	223	41,1	5,0	Pascual Salines Bito (PPCV)
Aiòder	178	24,4	6,3	Joaquín Ventura Yepes (PPCV)
Sucaina	176	51,6	3,1	José María Ibáñez Zafón (PSPV-PSOE)
la Pobla d'Arenós	169	22,7	6,7	Jesús Salvador de los Ángeles (PPCV)
Aranyel	165	19,2	7,9	María del Roser Gimeno Amorós (PSPV-PSOE)
Argeleta	156	15,5	8,1	Aitor Balfagón Bartoll (Compromís)
Lludient	155	31,4	4,7	Guillermo Manuel Llorens Sanz (PSPV-PSOE)
Torre-xiva	114	11,8	7,5	Esteban Salas Guillamón (PPCV)
Toga	112	13,5	7,1	Francisco Javier Sorolla Adelantado (PPCV)
Vilanova de Viver	110	6,0	10	Reinaldo Pastor Gasco (PSPV-PSOE)
el Castell de Vilamalefa	109	37,7	2,7	Diego Gallén Bou (PPCV)
les Fonts d'Aiòder	98	10,9	8,2	Jordi Lucena Lucas (PPCV)
Vilamalur	95	19,5	5,2	Rosa María Gómez Sancho (AV)
Espadella	90	12,0	5,8	Vicente D. Silvestre Ortells
Torralba	69	21,2	2,9	Fernando Barrachina Salvador (PSPV-PSOE)
Vallat	66	5,0	10,2	Esther Gómez Pitarch (Compromís)
la Font de la Reina	59	7,5	6,8	Gonzalo Moliner Bellod (PSPV-PSOE)
l'Alt Millars	4.232	667,0	6,3

Llocs d'interés

Als nuclis urbans

• Aiòder: Torre campanar de l'antic convent de dominics d'Aiòder, del segle XVII-XVIII.
• Argeleta: Torres del palau de Zayd Abu Zayn, de l'època medieval.
• Cirat: Torre del palau dels comtes de Cirat, de l'edat Mitjana.
• Montanejos: Torre de planta quadrada integrada en una façana, de l'època islàmica.
• Montant: Convent dels Servites, del segle XVII-XVIII.
• Torre-xiva: Torre islàmica de planta circular.
• Vilafermosa: Església de la Nativitat, del segle xviii, on es conserven retaules dels segles xiv i xv i algunes peces del segle xvi.

Als termes municipals

• 

  Llenç de la muralla del castell del Bou Negre

  Aiòder: Castell, d'origen islàmic. Se situa als afores de la localitat, al cim d'un tossal i per damunt de la font Larga. I el mas dels Frares, ubicat al coll dels Frares, a prop del cim de la Mola.
• Aranyuel: el Campero, cim més alt del municipi de 919 m.s.n.m. Sobre el qual està assentat el poble. El Pozo, zona de bany amb un antic molí abandonat i una preciosa vista del bosc de ribera.
• Argeleta: Castell del Bou Negre, també de l'època musulmana. Està ubicat al cim de la Muela, on també s'han trobat restes iberes i romanes.
• Cirat: El barranc de les Salinas, pròxim a la localitat, on hi ha diverses piscines naturals, i el castell, d'origen islàmic, situat per damunt del susdit barranc.
• Espadella: Penya Saganta (723 msnm), al vessant nord de la qual, mirant el poble, recau el castell, construït pels musulmans.
• Les Fonts d'Aiòder: El Pozo Negro, concorreguda piscina natural al llit de la rambla del Catalán, prop del terme municipal de Torralba.

• 

  El Pozo Negro, a les Fonts d'Aiòder

  Lludient: Torre de la Giraba, de l'època islàmica, ubicada a prop de la pedania de la Giraba, d'on pren el nom.
• La Pobla d'Arenós: Castell d'Arenós, també dit de la Vinyaza, documentat des del segle xii. S'hi han trobat restes de l'edat del Bronze i de l'època ibera.
• Sucaina: Ermita de Santa Anna, del segle xviii, situada a la vora de la carretera CV-195, i masia de la Chirivilla, d'origen islàmic, on es conserva el basament d'una torre de planta quadrada.
• Vilafermosa: Ermita de Sant Bartomeu, renovada al segle xviii. Està ubicada a tocar de la carretera CV-190, entre Vilafermosa i Sant Vicent.
• Los Estrechos

Mancomunitats

La majoria dels municipis de l'Alt Millars estan integrats en dues mancomunitats, la de l'Espadà-Millars (Aiòder, Argeleta, Espadella, Fanzara, les Fonts d'Aiòder, Toga, Torralba, Torre-xiva, Vallat i Vilamalur) i la Intermunicipal de l'Alt Millars (Aranyel, el Castell de Vilamalefa, Cirat, Cortes d'Arenós, Lludient, Montant, Montanejos, la Pobla d'Arenós i Sucaina).

Vies de comunicació

La principal via de comunicació de l'Alt Millars és la carretera CV-20, que comunica la localitat de Vila-real, a la Plana Baixa, amb la Pobla d'Arenós, a tocar de la frontera amb Aragó. De fet, en deixar arrere Onda, l'últim poble de la Plana, la carretera rep el nom de carretera paisajística del Mijares. La CV-194 (Fanzara-El Castell de Vilamalefa) i la CV-190 (L'Alcora - Cortes d'Arenós) completen la xarxa viària més destacada de la comarca.

Vegeu també

• Llista de monuments de l'Alt Millars