Vés al contingut

Aleksei Abrikóssov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAleksei Abrikóssov
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 juny 1928 Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 març 2017 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Palo Alto (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Física de la Universitat Estatal de Moscou
Acadèmia de Ciències de Rússia Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiLev Landau Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica teòrica i física de la matèria condensada Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitute for High Pressure Physics (en) Tradueix (1988–1991)
Institut Landau de Física Teòrica (1965–1988)
Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign
Universitat Estatal de Utah
Universitat de Loughborough
Universitat d'Illinois a Chicago
Universitat Estatal de Moscou
Universitat Tecnològica de Recerca Nacional, titular d'una càtedra en una universitat
Institut de Problemes Físics
Universitat Estatal de Nijni Nóvgorod
Institut de Física i Tecnologia de Moscou
Universitat Tècnica Estatal Bàuman Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enFísica teòrica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLev Landau Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeSvetlana Bunkova Modifica el valor a Wikidata
PareAleksei Ivànovitx Abrikóssov Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 177918358Modifica el valor a Wikidata

Aleksei Alekséievitx Abrikóssov, rus: Алексе́й Алексе́евич Абрико́сов, (Moscou, 25 de juny de 1928Palo Alto, 29 de març de 2017)[1][2] va ser un físic rus nacionalitzat estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2003.[3]

Biografia

[modifica]

Va néixer el 25 de juny de 1928 a la ciutat de Moscou, en aquells moments capital de l'URSS i avui dia capital de Rússia, com a fill d'una parella de metges: el professor Aleksei Ivànovitx Abrikóssov i la doctora Fani Abrikóssova, de soltera Wulf. Va estudiar física a la Universitat Estatal de Moscou, on es llicencià el 1948. Entre 1948 i 1965 treballà a l'Institut per als Problemes Físics, on aconseguí el doctorat l'any 1951 sota la direcció de Lev Davídovitx Landau.

Des de 1965 fou professor a la Universitat Estatal de Moscou. L'any 1987 fou nomenat membre de l'Acadèmia Soviètica de les Ciències, denominada a partir de l'any 1991 Acadèmia Russa de les Ciències, i de la qual encara n'és membre. Així mateix també és membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i de la delegació estrangera de la Royal Society.[4]

Recerca científica

[modifica]

Interessat en la física de l'estat sòlid, inicià els seus treballs a l'entorn de la superconductivitat i la superfluïdesa. L'any 1952 Abrikóssov descobrí la manera com el flux magnètic pot penetrar en un superconductor. Aquest fenomen fou descrit com a superconductivitat de tipus II. Des de 1991 treballà al Laboratori Nacional d'Argonne, situat a l'estat nord-americà d'Illinois.[5][6][7][8][9]

L'any 2003 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física, premi compartit amb el físic rus Vitali Ginzburg i el nord-americà Anthony James Leggett, per la seva contribució pionera a la teoria de la superconductivitat i superfluïdesa.[10]

Referències

[modifica]
  1. «Прощание с нобелевским лауреатом Абрикосовым состоится 31 марта в Калифорнии». , 30-03-2017.
  2. Kenneth Chang. «Alexei Abrikosov, Nobel Laureate in Physics, Dies at 88». The New York Times, 02-04-2017. [Consulta: 22 maig 2019].
  3. Alexei A. Abrikosov. Autobiography. Nobelprize.org, the official website of the Nobel Prize, 2003
  4. Hargittai, Balazs. Candid Science V: Conversations with Famous Scientists. Imperial College Press, 2005, p. 185. ISBN 1860945066. 
  5. Abrikosov, A. A. “Theory of an Unusual Metal-Insulator Transition in Layered High-Tc Cuprates”, Materials Science Division, Argonne National Laboratory, United States Department of Energy,(August 28, 2003) Arxivat June 20, 2004, a Wayback Machine..
  6. Abrikosov, A. A. “Theory of High-{Tc} Superconducting Cuprates Based on Experimental Evidence”, Materials Science Division, Argonne National Laboratory, United States Department of Energy,(Dec. 10, 1999).
  7. Abrikosov, A. A. “New Developments in the Theory of HTSC (High Temperature Superconductors)”, Materials Science Division, Argonne National Laboratory, United States Department of Energy, Office of Energy Research,(Sept. 1994).
  8. Abrikosov, A. A. "On the magnetic properties of superconductors of the second group", Soviet Physics JETP 5, 1174 (1957) Arxivat October 28, 2006, a Wayback Machine., page scans of the original article.
  9. “Argonne Scientist Wins 2003 Nobel Prize for Physics” McGregor, S., Oct. 7, 2003 Arxivat 2008-02-22 a Wayback Machine., press release.
  10. «Nobel Prize in Physics 2003» (en anglès americà). [Consulta: 2 març 2025].

Enllaços externs

[modifica]