1602
| Tipus | any civil i any comú que comença en dimarts  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1602 (mdcii) |
| Islàmic | 1011 – 1012 |
| Xinès | 4298 – 4299 |
| Hebreu | 5362 – 5363 |
| Calendaris hindús | 1657 – 1658 (Vikram Samvat) 1524 – 1525 (Shaka Samvat) 4703 – 4704 (Kali Yuga) |
| Persa | 980 – 981 |
| Armeni | 1051 |
| Rúnic | 1852 |
| Ab urbe condita | 2355 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle xvi - segle xvii - segle xviii | |
| Dècades | |
| 1570 1580 1590 - 1600 - 1610 1620 1630 | |
| Anys | |
| 1599 1600 1601 - 1602 - 1603 1604 1605 | |
El 1602 (MDCII) fou un any comú començat en dimarts segons el còmput del calendari gregorià. Pertany al segle xvii i, per tant, a l'edat moderna.
Esdeveniments
[modifica]- Perot Rocaguinarda inicia el seu domini sobre la Plana de Vic[1]
- Joan de Ribera esdevé virrei de València
- Caravaggio pinta La inspiració de sant Mateu i Amor Vincit Omnia, entre altres obres destacades
- Fundació de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals
- Shakespeare escriu Troilos i Crèssida (data probable)
- Batalla de Kinsale on els anglesos avancen en la seva conquesta d'Irlanda
- Karel van Mander pinta El jardí de l'amor
- Fi del Marquesat de Finale com a estat independent, annexionat a Gènova
- S'estableix la borsa d'Amsterdam, la més antiga del món[2]
- Construcció del Palazzo Farnese a Piacenza
- Vincenzio Cascarido descobreix el sulfur de bari[3]
- S'inicia la publicació del Theatrum Chemicum, el tractat d'alquímia més rellevant del renaixement[4]
- Tommaso Campanella publica l'obra utòpia Civitas solis
- Espanya perd oficialment la possessió de Califòrnia[5]
- Reial Monestir de Poblet: Elecció de Simó Trilla com el que seria l'últim abat perpetu d'aquest Monestir.[6]
Naixements
[modifica]- 14 de febrer, Crema, República de Venècia: Francesco Cavalli, compositor italià[7]
- 2 d'abril, Ágreda, Regne de Castella: María Jesús de Ágreda, religiosa castellana, escriptora i mística i consellera de Felip IV[8]
- 14 de juliol, Pescina, Regne de Nàpols:Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort[9]
- 20 de novembre, Magdeburg, Alemanya: Otto von Guericke, físic alemany
- 27 de novembre, Milà, Milanesat: Chiara Margarita Cozzolani, compositora, cantant i monja benedictina[10]
- Isabel de França, reina consort de Castella d'ascendència borbònica
- Juan Pérez de Montalbán, escriptor castellà[11]
- Maubeuge: Michele Desubleo, pintor flamenc instal·lat des de molt jove a Itàlia
Necrològiques
[modifica]- 7 de febrer, València: Francesc Agustí Tàrrega, escriptor i canonge valencià (n. 1554).
- 1 d'octubre, Valladolid: Hernando de Cabezón, organista i compositor del Renaixement.
- 29 de desembre, Florència. República de Florència: Jacopo Corsi, compositor (n. 1561).[12]
- Valls: Epifani Olives i Terès, comissari reial de Felip III de Castella.
- Victòria Farnese, noble parmesana
- Hernando de Cabezón, organista
- Li Zhi, filòsof xinès pioner en l'educació femenina
- Giacomo della Porta, escultor italià[13]
- Sebastiano Filippi, pintor manierista
- Francisco Cepeda, missioner[14]
Referències
[modifica]- ↑ Cronologia d'Història del Món, Edicions 62, 1999
- ↑ joseph Penso de la Vega: Confusión de Confusiones; 1668, reed Wiley, 1996
- ↑ Grun, Bernard (1991). The Timetables of History (3rd ed.). Nova York: Simon & Schuster. p. 269.
- ↑ Simmons, Anna (26 September 2007). "Medieval and Early Modern Alchemy". Society for the History of Alchemy and Chemistry (SHAC).
- ↑ Iris Wilson Engstrand, San Diego : California's cornerstone, Sunbelt Publications, Inc., 2005
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 64. pàg. 609 (ISBN 84-239-4564-2)
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Ribot García, Luis Antonio. «María Coronel y Arana». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 febrer 2022].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jules Mazarin en italien Giulio Mazarini» (en francès). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ Pérez Treviño, Oriol. «La divina Chiara» (en castellà). No solo Cine, 02-01-2022. [Consulta: 5 octubre 2022].
- ↑ Javier Huerta, Emilio Peral, Héctor Urzaiz, Teatro español de la A a la Z, Madrid: Espasa-Calpe, 2005
- ↑ Carrozzo, Mario, 1961-. Storia della musica occidentale. 2, Dal barocco al classicismo viennese. 2. 7. rist. Roma: Armando, 2008. ISBN 978-88-6081-106-6.
- ↑ Katherine Rinne, "Fluid Precision: Giacomo della Porta and the Acqua Vergine fountains of Rome", a Landscapes of Memory and Experience, ed. Jan Birksted (London, 2000)
- ↑ Entrada a la Catholic Encyclopedia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1602