Gigantopithecus

Gigantopitèc

[[Categoria:Article amb taxobox-

F6EBE4]]

Classificacion
Règne	Règne de precisar
Classa	Mamifèrs
Òrdre	Primates
Familha	Hominidae
Sosfamilha	Ponginae

Genre

Gigantopithecus
Von Koenigswald, 1935

Espècias de reng inferior

Eth Gigantopithecus (deth grec gigas, gegant, e pithecus , mona), ei un genre de mona que demorec enter 9 milions d'ans e sonque 100.000 ans. Açò vò díder que tant Homo erectus coma Homo neanderthalensis coma Homo Sapiens sapiens l'an conegut (1) (2).

Demorec ena China, Índia e Vietnam. Es fossils diden qu'era espècia aperada Gigantopithecus blacki siguec ua des mones mès granes de toti es temps damb 3 metres e 540 Kg (4).

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Gigantopithecus_v_human_v1.svg

Fossils

Es trobalhes de Gigantopithecus sigueren descrites en 1935 peth paleontològ Ralph Von Koenigswald en ua botiga d'apotecari chinesa. Aguesti ossi fossilitzats son sovent het pols e utilizadi coma elements basics dera medicina tradicionau chinesa (5). Von Koenigswald aperec aguesta naua espècia coma Gigantopithecus (6).

Des d'alavetz que plan d'ossi de Gigantopithecus qu'an estat descurbits. Se n'an trapat en apotecaris chineses mès tanben ena bauma de Liucheng, en Liuzhou, China (3). D'autes trobalhes mos diden qu'eth territòri de Gigantopithecus erá tot eth sud-est asian.

En 1955 47 dents de Gigantopithecus blacki sigueren trapades en un enviament d'ossi de drac tara China. Damb aguesti ossi se trapec tanben ua dintadura plan grana. En 1958 se traparen tres dintadures a més de 1.300 dents. Es sues trobalhes s'an trapat en luochs coma Hubei, Guanxi e Sichuan en botigues atau coma baumes. Non toti es ossi son dera madeisha epòca e es ossi de Hubei son mès tardièrs qu'era resta d'ossi chinesi. Tanben son mès grani.

Caracteristiques

Com caminaua Gigantopithecus enqüera ei pas cert pr'amor que cap d'os pelvic a estat trapat. Se cre que caminaua a grapas (7) coma eth gorilla a eth chimpanzé. Totun, tanben i a opinions favorables ara locomocion bipeda, era més soslinhada qu'ei era de Grover Krants. Era cresença dera marjoritat ei que se ua bèstia coma aguesta caminaua a grapas aurie mès estress.

Dieta

Es dintadures de Gigantopithecus son grans e primes e podien mastegar causes plan dures. Es premolars que son amples e son pareishuts as molars. Es ulhals son pas ponchadissi. Açò arremerca qu'era bèstia minjaua (8) apais de filandres e auia de mastegar plan. Es dents auien tanben uns horats coma es des pandes gegants que minjen plan de bambó (7).

Eth Gigantopithecus que minjaua tanben d'autes fruites a més deth bambó (3).

Especies

I a tres especies de Gigantopithecus, toti escandides;

º Gigantopithecus blacki

º Gigantopithecus bilaspurensis

º Gigantopithecus giganteus

Eth prumèr que s'a trapat en baumes deth sud-est asian. Es dintadures que son més granes qu'es de gorilla més que i a pas d'autes trobalhes. Se cre que visquec enter un milion e 100.000 ans ena madeisha epoca qu'es Homo erectus e Homo sapiens sapiens.

Morfologia

Se cre que heia enquia tres metres e pesaua 540 Kg (1)(3)(4) e pesauen de dus a tres viatges més qu'es gorilles e cinc còps més qu'eth orangutan. Es mascles auien ua longada de braces de 3,6m. Era espècie qu'era sexualment dimorfica e es hemelles pesauen sonque era mitat qu'es mascles. Quaqu'ns disen qu'era plan més petit (1,8m).

Aguesta especie visquec en Asia en bosqui de bambús. Es sòns ossi que se trapen tostemps ath costat des der ancessor deth panda. Minjaua de plantes.

Ei possible que siguec gran coma un gorilla e social. Més quaques recercaires disen qu'era més ben coma un orangutan (9). Tant gran erá qu'auia pas d'enemics coma adulte. Totun, bèsties debils o vielhes podien auer estat occides per tigres, pythons, crocodils, machairodonts, hienes, ossi e tanben per Homo erectus. Gigantopithecus bilaspurensis se coneish per quauque trobalhes hetes ena India. Visquec enter 6 e 9 milions d'ans en eth Miocen. Gigantopithecus giganteus, finauments, eia ua especie desseparada que visquec en eth nòrd dera India e dera China. Ena region de Guanxi, ena China, s'an discurbert dents sues en formacions de hang a Daxin e Wuming, en eth nòrd de Nanning. Maugrat eth nom erá era mitat de gran que Gigantopithecus blacki (3) (4). Erá una gran ervibòr que minjaua bambú e erbes.

Referències

1.- ^ a b c Christmas, Jane (2005-11-07). "Giant Ape lived alongside humans". McMaster University. Retrieved 2007-12-06.

2.- ^ a b c Ciochon, R.; et al. (1996). "Dated Co-Occurrence of Homo erectus and Gigantopithecus from Tham Khuyen Cave, Vietnam" (PDF). Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 93 (7): 3016–3020. doi:10.1073/pnas.93.7.3016. PMC 39753. PMID 8610161. Retrieved 2007-12-06.

3.- ^ a b c d e Coichon, R. (1991). "The ape that was – Asian fossils reveal humanity's giant cousin". Natural History 100: 54–62. ISSN 0028-0712. Retrieved 2007-12-06.

4.- ^ a b c d e Pettifor, Eric (2000) [1995]. "From the Teeth of the Dragon: Gigantopithecus Blacki". Selected Readings in Physical Anthropology. Kendall/Hunt Publishing Company. pp. 143–149. ISBN 0-7872-7155-1. Retrieved 2008-01-30.

5.- ^ "How Gigantopithecus was discovered". The University of Iowa Museum of Natural History. Archived from the original on 2007-10-12. Retrieved 2007-12-06.

6.- ^ a b Relethford, J. (2003). The Human Species: An Introduction to Biological Anthropology. McGraw-Hill. ISBN 978-0-7674-3022-7.

7.- ^ a b Poirier, F.E.; McKee, J.K. (1999). Understanding Human Evolution (fourth ed.). Upper Saddle River, New Jersey: Prentice Hall. p. 119. ISBN 0130961523.

8.- ^ Olejniczak, A.J.; et at (2008). "Molar enamel thickness and dentine horn height in Gigantopithecus blacki". American Journal of Physical Anthropology 135: 85–91. doi:10.1002/ajpa.20711. PMID 17941103.

9.- ^ [The Primata, 2007. Subfamily Ponginae. A Taxonomy of Extinct Primates. Accessed 21 February 2013.]

Libes tà léger

º Park, Michael Alan. Biological Anthropology. Mayfield Publishing Co., 1996, ISBN 1-55934-424-5

Pàgines web externes

º Online article about Gigantopithecus including discovery, lifestyle and extinction, as well as visual reconstruction and size estimates, prehistoric-wildlife.com