Utente:Moroder/Articul
Hermann Moroder | |
---|---|
![]() | |
Crist dl Mont dl Aulif tla curtina de Urtijëi, fossa Martiner. | |
Auter inuem | Hermann da Jumbiërch |
Nasciù/da | Urtijëi 3 de auril 1889 |
Mort/a | Urtijëi 27 de lugio 1969 |
Operes cunesciudes | Crist tl Getsemani tla curtina de Urtijëi |
Articul per Ladin Gherdëina |
Hermann Moroder, nce Herman da Jumbiërch (* 3 deauril 1889 a Urtijëi;† 27 de lugio 1969 a Urtijëi) ie stat n scultëur de Gherdëina.
Biografia
Nasciù sa Jumbiërch mut de Felizita Unterplatzer y Sepl Moroder. Do avëi finà la Scola d’Ert tl 1903 ie-l ruà sciche caiot tla bertot sa Lenert ulache laurova si jurman Rudolf Moroder y Ludwig Moroder di Mëune.
L ie jit a fé saudé a Dispruch per trëi ani tl 1910 y tla prima viera mundiela iel stat sciche "Kaiserjäger" tla Galizia y sula front dl sud.
Do la viera iel stat per doi ani pra la firma "Gebrüder Moroder" de si berba a Offenburg. Tl 1926 al fat su si berstot y ie stat moster de truepes scultëures de Gherdëina. Ël fajova de gran sanc y belau duta si scultures jiva pra si fra Alfons a Miwaukee ulache l fova jit a sté.
Ël ie stat fundadëur tl 1958 cun Robert Moroder presidënt, Raimund Mureda, Heinrich Moroder-Doss, Alex Moroder, Luis Piazza, Vigil Prugger dl Museum Gherdëina[1]. Hermann Moroder ie stat n gran culezionist de pavëi che ie sën da udëi tl Museum Gherdëina. L à sunà 55 ani l flaut pra la mujiga d’Urtijëi y ie stat giut pra l cor de dlieja di luech. Da si pere ovel arpà l meje da Fëur, tl ridl Piz Dessëura, a Urtijëi [2].
Lëures
Si leures ié da udëi te dliejes a Milwaukee, Detroit, Rochester, Chicago, Indianapolis, Pittsburgh, Quebec, Ottawa y tla Talia a Roma, Sesto S. Giovanni y tla dlieja de Sant Antone a Trënt.
- Madona de Lourdes tl pelda sal Zot (la cësa ulache l stajova daujin a Lenert) dl 1954; ex voto per grazies recevudes de Fonjo (si fra) y Hermann Moroder[3].
- Crist dl Mont dl Aulif tla curtina de Urtijëi, fossa Martiner.
- Pëtler, fat da jëun, tl Museum Gherdëina.
Mostres
- Gauausstellungen Tirol-Vorarlberg a Dispruch 1940-1944. Hermann Moroder a metù ora tl 1943 y 1944 pra chësta mostres adum cun Raimund Mureda (Moroder), Albino Pitscheider, Vinzenz Peristi, Otto Moroder, Siegfried Moroder y Engelbert Perathoner[4]. Si lëures ova chisc tituli: "Mutter und Kind“, „Bäuerin mit Kind“ y „Mein Bruder“[5].
Notes
- ↑ Karlheinz Mureda: Bera Robert Moroder, na vita per l Muséum de Gherdëina. Calënder de Gherdëina 2007, pl 49 (foto de Hermann prim da man ciancia).
- ↑ C.M. (Cristian Moroder): Resciesa. Calënder de Gherdëina 1960, pl. 57-59.
- ↑ Peldes te Gherdëina. Calënder de Gherdëina 1961, pl. 76.
- ↑ Helmuth Oehler: Skulptur im Nazionalsozialismus in Tirol. Ein Überblick. Da Wolfgang Meighörner (Hrsg.): Zwischen Ideologie, Anpassung und Verfolgung. Kunst und Nationalsozialismus in Tirol. Catalog dla mostra tl Landesmuseum Ferdinandeum a Dispruch 2019 pl. 164-179 (tudësch).
- ↑ Heimatliche Kunstblüte im fünften Kriegsjahr Unsere Künstler im Rahmen der Gau-Kunstausstellung Innsbruck 1944 da: Bozner Tagblatt dl 28 de lugio 1944, pl. 3.
Cëla nce
Bibliografia
- Edgar Moroder: Bera Hermann Moroder da Jumbierch † Calënder de Gherdëina 1970, pl. 52-54 (foto dl artist).