Utente:Moroder/Articul

Articul per Ladin Gherdëina

Iuchin Unterplatzer
Iuchin Unterplatzer te na pitura de Josef Moroder dl 1874
Auter inuem	"Tuifelemoler"
Nasciù/da	13 de fauré 1806 al Plan de Mareo
Mort/a	6 de dezëmber 1886
Operes cunesciudes	Auteresc de Santa Cristina

Iuchin Unterplatzer dit nce "Tuifelemoler" (* 13 de fauré 1806 a ; † 6 de dezëmber 1886 a Urtijëi), ie stat n depenjadëur, nduradëur, marangon d'ert dla Val Badia.

Iuchin Unterplazer che lëura te stua sa Jumbiërch.

.

L'inuem "Tuifelemoler" ti ie stat dat a Bulsan ulache l ova depënt na paladina cun malans.

Biografia

Iuchin Unterplatzer ie nasciù da si loma Theresia Plaza de Badia y si pere Jan Ujep de Colfosch, l nëine se tlamova mo Plaza dessot. Juchin à maridà Josefa Weißenhorn (1814-1886) de Maran, che ie morta sa Jumbiërch doi mënsc dan si uem. Tl 1874 iel jit a sté sa Jumbiërch a Urtijëi cun si fëna per jude ora l moler Josef Moroder, che fova restà vëidun de si prima fëna. Ilo al pona vivù cun si fëna nchin al an 1886. Iuchin Unterplatzer à bonamënter scumencià a lauré te Gherdëina tla berstot de Ferdinand Demetz. Tl roman de Veronika Rubatscher "Der Lusenberger", ciancià tl gherdëina da Elsa Runggaldier, vëniel cuntà truep de Iuchin Unterplatzer.

Lëures

• Urnamënc per l'orgun per la dlieja de Laion.
• Auteresc dla dlieja de Santa Cristina.
• Paladines per l teater de Bulsan.
• Lëures da marangon per la dlieja dla Plief de Fedom tl 1847.
• Canssla dla gran dlieja de Ciastel.

• 
  Canssla dla gran dlieja de Ciastel
• 
  Orgun de Laion

Cëla nce

• Scultëures de Gherdëina

Bibliografia

• Edgar Moroder: Bera Iuchin Unterplatzer (1806-1886), l "Tuifelemoler". Union di Ladins de Gherdëina, Urtijëi 2015. Pl. 34 y 36.
• Calënder de Gherdëina 2008, pl. 238-

Categoria:Uem

Categoria:Ert