Vés al contingut

IBM System/23 Datamaster

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:44, 16 abr 2025 amb l'última edició de Buran Biggest Fan (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula equipament informàticIBM System/23 Datamaster

Modifica el valor a Wikidata
FabricantIBM
Llançamentjuliol 1981 Modifica el valor a Wikidata
Preu$9000
Característiques de CPUs
Freqüència6.14MHz (efectius 3.07MHz)
Conjunt d'instruccionsMCS-85
Característiques
Pes43Kg
CPU8085
GPUIntel 8275
Sistema operatiuBASIC en ROM
Memòria32 KiB
64 KiB
96 KiB
128 KiB Modifica el valor a Wikidata
Emmagatzematge0-2 disqueteres internes de 8 polzades
Emmagatzematge externdisquetera dual i/o disc dur externs
Format per
Intel 8257
Intel 8253
Intel 8259
Intel 8251
Intel 8255
Intel 8275
Intel 8048 Modifica el valor a Wikidata

El System/23 Datamaster (model d'escriptori 5322[1] i model de torre 5324[2]) fou un microordinador de 8 bits desenvolupat per IBM. Llançat el juliol de 1981,[3] el Datamaster va ser l'ordinador més econòmic d'IBM fins que el mes següent s'anunciaria l'IBM PC, molt més econòmic i popular.[4][5]

Descripció

El Datamaster és el primer ordinador d'IBM en emprar un microprocessador no fabricat per IBM, el primer en usar un microprocessador Intel i un dels pocs microordinadors en emprar la codificació EBCDIC. El model 5322 és un sistema integrat amb pantalla de raigs catòdics, teclat, processador, memòria i fins a dues unitats de disc internes de 8 polzades.[1] El model 5324, anomenat "ergonòmic" està basat en torre i integra els mateixos components que el 5322 excepte pantalla i teclat.

El seu processador és un Intel 8085 de 8 bits[6] que funciona a 6,14 MHz,[7] amb un sistema de bancs per gestionar fins a 272 KB de memòria ROM i 128 KB de memòria RAM. La màquina té quatre ranures d'expansió internes.[6]

Microcontrolador Intel 8048 remarcat amb referència d'IBM.

El disseny i desenvolupament d'aquesta màquina es va efectuar, gairebé completament, mitjançant circuits integrats estàndards de l'època. Això va implicar emprar processador i circuits integrats de suport disponibles al mercat i una dependència de la família de components lògics de la família 7400. Aquest fet marcà un canvi radical en la forma de procedir d'IBM, que sempre havia treballat en les seves famílies de semiconductors pròpies (com els SLT). Tot i això, per evitar l'aparició de clons els components van ser remarcats amb referències internes determinades per la companyia. Aquesta redesignació dels components és el principal impediment de reparació d'aquestes màquines, motiu pel qual en l'actualitat un gran nombre d'unitats roman avariada.[7]

A diferència de la majoria de microordinadors de la època, el System/23 empra RAM de nou bits en comptes de vuit. Això es deu a que s'emmagatzema un novè bit per comprovar la paritat. Això és un mecanisme per comprovar que els continguts de la memòria siguin correctes. En cas de no ser-ho, el mecanisme produeix una interrupció.[7] Un altre tret distintiu que l'apropa a sistemes més moderns és el fet de no contenir la memòria de treball en la placa base, sinó que aquesta resideix en una o dues targetes que contenen els integrats de memòria RAM.[8] Mentre que teòricament la paginació de memòria RAM permetria una capacitat màxima d'una mica més de 256 KB, és el sistema de detecció i identificació de les targetes el que limita l'ordinador a 128 KB.[7] Les targetes disponibles per a l'ús en les dues ranures de memòria de la placa són de 32 KB i 64 KB respectivament. Això implica que la capacitat de memòria d'aquest ordinador és d'entre 32KB i 128KB en increments de 32KB, sent la configuració més habitual la de 64KB. En efecte, hi ha diversos submodels segons la quantitat de memòria i disqueteres que l'ordinador porti.[8]

El subsistema de vídeo d'aquest ordinador està basat en l'Intel 8275. Aquest component té la responsabilitat de generar els sincronismes de vídeo, entre d'altres funcions. La secció està pràcticament copiada del full de dades d'aquest component.[9] Com a peculiaritat, fa falta dir que té suport per llapis òptic i a més a més té un circuit de simulació de click d'aquest perifèric per fer-ne ús durant els diagnòstics.[7] Respecte a la memòria de vídeo, aquesta no és dedicada com en el cas d'ordinadors basats en el TMS9918 o dispositius similars. Els símbols venen definits en un generador de caràcters que consta de vuit pàgines (una per regió/idioma suportat) de 128 glifs cadascuna. La limitació de 128 caràcters ve donada per l'amplada de les cues del 8275, que usa set bits per definir un caràcter.[9] Aquestes pàgines s'activen segons la configuració dels jumpers de la placa, però és el software el que s'encarrega de seleccionar la pàgina, i aquesta pot ser canviada en execució. El camp de la pantalla consta de 25 línies de 80 caràcters cadascuna.[6][8]

La presència d'un dispositiu controlador DMA no és freqüent en els microordinadors de vuit bits. Aquest, va haver de ser afegit a causa de la incapacitat del CRTC de generar adreces de vídeo. En efecte, aquest component requereix un controlador de DMA per funcionar. En el Datamaster, el controlador de DMA és l' Intel 8257 i també té un canal dedicat per a transaccions amb les disqueteres.[7]

Sistema de diagnòstics del System/23 Datamaster, mostrant un error de ROM (ROS 12h)

Un altre distintiu d'aquesta màquina és el seu avançat sistema de diagnòstics. Les comprovacions es fan sobre la CPU, la RAM, la ROM i tots els circuits integrats que conformen els perifèrics de la placa. Aquesta sèrie de procediments s'anomenen PID-1200 o POD segons el manual de servei. Aquestes rutines mostren els resultats per la pantalla quan és possible i mitjançant una sonda quan no ho és. Els procediments són prou exactes com per determinar si una memòria ROM en concret està compromesa.[10]

El Datamaster havia de ser un ordinador que es pogués instal·lar i fer funcionar sense la necessitat d'acudir a especialistes. Per això porta integrat llenguatge de programació BASIC al sistema. IBM va decidir fusionar la implementació del BASIC ja existent pel Datamaster el del System/34, la qual cosa, segons es diu, va retardar el Datamaster gairebé un any.[11] A l'ordinador es podia connectar un segon teclat i una pantalla en una configuració ampliada. Quan es va introduir, un Datamaster d'una sola pantalla es venia per 9.000 dòlars americans, l'equivalent a 31.000 dòlars americans del 2024.

Influència en sistemes IBM posteriors

La familiaritat que el grup de disseny va obtenir amb el projecte Datamaster va animar a escollir una CPU Intel per a l'ordinador IBM. El retard causat per la decisió de reutilitzar System/34 BASIC al Datamaster va ser un dels factors que van portar IBM a prendre la decisió d'utilitzar Microsoft BASIC per a PC. Un altre motiu va ser la popularitat de Microsoft BASIC als ordinadors domèstics en aquell moment.[11]

Diversos components de maquinari, concretament el temporitzador 8253 i el controlador d'interrupcions programable 8259 del Datamaster es van reutilitzar en el posterior IBM PC.[11] El controlador de DMA va ser reemplaçat pel 8237, que era una millora del 8257 que du el System/23. L'ample de la memòria RAM es va traslladar també al 5150, encara que es va canviar els tipus de memòria emprats originalment pel Datamaster. El bus d'expansió de l'ordinador, més tard conegut com a bus ISA, es basava en el seu anàleg del Datamaster.[12] El teclat Model F del Datamaster, amb la seva disposició de tecles d'estil 5251, també es va reutilitzar a l'ordinador, encara que amb una interfície en sèrie (en lloc de la paral·lela que s'utilitza al Datamaster) i amb una nova carcassa externa.[11]

Tot i no ser compatible en codi, el sistema de diagnòstics es va portar i es va simplificar, i va passar a anomenar-se POST.

Cronologia

Cronologia dels ordinadors personals IBM
IBM ThinkCentreIBM NetVistaIBM Palm Top PC 110IBM PC SeriesIBM AptivaIBM PS/ValuePointThinkPadEduQuestIBM PS/noteAmbra Computer CorporationIBM PCradioIBM PS/1IBM PS/55IBM PS/2IBM Personal Computer XT 286IBM PC ConvertibleIBM JXIBM Personal Computer AT/370IBM Personal Computer ATIBM Industrial ComputerIBM PCjrIBM Portable Personal ComputerIBM Personal Computer XT/370IBM 3270 PCIBM Personal Computer XTIBM 5550IBM Personal ComputerIBM System/23 DatamasterIBM 5120IBM 5110IBM 5100
L'asterisc (*) mostra que el model només es va llançar al Japó

Referències

  1. 1,0 1,1 System/23 Setup Instructions with 5322 Computer. IBM, June 1982. 
  2. Data Communication Concepts. GC21-5169-4. International Business Machines, September 1983, p. 6-7 [Consulta: 7 gener 2018]. 
  3. Cope, Bill; Gollings, Gus. Multilingual Book Production (en anglès). Common Ground, 2001, p. 69. ISBN 978-1-86335-073-0. 
  4. Pollack, Andrew «Big I.B.M.'s Little Computer» (en anglès). The New York Times, 13-08-1981, p. D1.
  5. Pollack, Andrew «Big I.B.M. Has Done It Again» (en anglès). The New York Times, 27-03-1983, p. Section 3, Page 1.
  6. 6,0 6,1 6,2 «IBM 5322 System/23 Datamaster computer». www.oldcomputers.net.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 «Bits Passats - System/23 Datamaster» (en anglès americà). bitspassats.com, 13-09-2024. [Consulta: 13 setembre 2024].
  8. 8,0 8,1 8,2 IBM System/23 Service Library - Volume 1 : IBM 5322 Computer Service Manual. IBM, 1980, p. 4–21. 
  9. 9,0 9,1 «Full de dades de l'Intel 8275» (en anglès). [Consulta: 16 abril 2025].
  10. «Manual de diagnòstic del System/23 model 5322» p. 85-93.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 Bradley, David J. «The Creation of the IBM PC». BYTE, 9-1990, p. 414–420 [Consulta: 2 abril 2016].
  12. John Titus. «Whence Came the IBM PC». edn.com, 15-09-2001. [Consulta: 13 octubre 2020].